%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%>
LA COMUNICACIÓ NO VERBAL El codi no verbal és el conjunt de manifestacions no lingüístiques que participen en la transmissió d'un missatge tot acomplint una funció comunicativa. Gestos, mirades, veus... formen part de l'univers de signes que els parlants, ara codificant, com a emissors, ara descodificant, com a receptors, vehiculen en les emissions verbals: un arronsament d'espatlles indica indiferència o ignorància; uns ulls molt oberts, gran atenció o temor; ràpides mirades al rellotge, pressa i desig d'acabament de la comunicació. Un somriure amable inspira confiança; un somriure burleta, suspicàcia; un somriure fred, distància. Tots aquests signes, transmesos a partir d'un o altre dels quatre sentits (auditiu, visual, olfacliu i tàctil), organitzats com a sistema i compartits per la comunitat, constitueixen un codi de comunicació: el codi no verbal. L'abast del component no verbal en la comunicació és alt: es considera que un 55% d'intormació es transmet via signes no verbals i un 45% es condueix per mitjá de signes lingüístics. De fet, ambdós codis, verbal i no verbal, conflueixen de forma interactiva en el discurs oral amb una única finalitat: la comunicació. Els signes comunicatius que es manifesten en la conducta no verbal són: els moviments del cos, el físic, la veu i l'espai.
|