EL NEOCLASSICISME I LA IL·LUSTRACIÓ

Introducció.

El segle XVIII, en el qual queda englobat el moviment Neoclàssic, històricament parlant serà un dels més nefastos pels Països Catalans. La derrota catalana a la guerra de Successió significarà l'abolició dels drets i de les llibertats del país (Decret de Nova Planta, 1716). Per altra banda, cal recordar que la Catalunya Nord havia estat integrada dins l'Estat Francès des de l'any 1659 i que l'illa de Menorca estigué sota domini britànic fins al Tractat de Versalles (1783).
En un altre ordre de coses, el segle XVIII representarà per Catalunya l'inici de la industrialització. Quant a l'idioma, excepte a l'illa de Menorca, el català és una llengua perseguida i en bona part abandonada per les classes altes i per la gent culta del país.

Neoclassicisme i Il·lustració.

Neoclassicisme i Il·lustració són dos moviments del període que van lligats l'un amb l'altre.
Mentre que el Neoclassicisme és un moviment estètic que fa referència a l'art i a la literatura, la Il·lustració és un moviment del pensament; els il·lustrats pròpiament dits es mouen en el terreny de les idees. Les bases de la Il·lustració són la ciència empírica -que es contraposa a l'especulació religiosa i metafísica-, l' exaltació de la raó i la "llibertat natural" -tots els humans neixen iguals i són lliures per naturalesa-. Tots dos moviments tenen els seus orígens a la França del segle XVIII i van molt lligats a l'ascens de la burgesia.

Els autors neoclàssics imiten els models grecs i llatins segons unes normes d'equilibri i d'unitat artística: versemblança -fugir de la particularitat, fantasia i dels excessos i exageracions-, unitat d'estil -evitar contrastos i mescla de gèneres- i finalitat moralitzadora o pedagògica de l'art -l'art ha de contenir un ensenyament, alliçonar o exemplificar-.Com podem deduir d'aquestes característiques tant la Il·lustració com el Neoclassicisme es contraposen a l'estètica i a les actituds delBarroc. Contra la ideologia dogmàtica, obscura i l'esperit escolàstic, els il·lustrats proposen una total confiança en la metodologia empírica. Contra l'art recargolat i excessiu, el Neoclassicisme opta per l'equilibri i la serenor de l'art clàssic.

La producció als Països Catalans durant el període Neoclàssic

Textos il·lustrats

La majoria de textos que podem qualificar d'il·lustrats s'escriuran en llatí o en espanyol, i seran obres de caràcter històric o tècnic. Algun autor a remarcar dels que s'expressen en llengua espanyola serà Antoni de Capmany (Barcelona, 1742 - Cadis, 1813), que malgrat el seu interès per Catalunya escriurà en castellà al considerar el català una llengua morta.

Rafel d'Amat i de Cortana, Baró de Maldà (Barcelona,1764-1819), serà un dels pocs escriptors que no abandonaran la llengua del país. El baró escriví el Calaix de sastre , obra memorialística d'uns seixanta volums que relata fets que van del 1769 fins al 1816.

Textos neoclàssics

Sobretot al Principat, hi haurà encara al segle XVIII una forta presència de l'estètica del Barroc, que anirà difuminant-se progressivament.

Els textos neoclàssics catalans cal buscar-los als territoris que en aquest segle estan sota domini francès i anglès: la Catalunya Nord i l'illa de Menorca, respectivament. Cal no oblidar que França i Anglaterra són els dos estats més importants en aquell moment, tant políticament com cultural.

A la Catalunya Nord, tot i que es pateix una repressió política i lingüística, hi trobem algunes peces de teatre neoclàssic escrites en català. Aquest teatre nord-català tingué el màxim apogeu pels anys 70 i 80. És un tipus de teatre que sovint consisteix en reelaboracions de teatre hagiogràfic però adaptant-les a les normes clàssiques. També es feren adaptacions, versions i traduccions al català d'autors del teatre francès del segle XVII, com Molière, Racine i Corneille.
Menorca, que el segle XVIII anirà passant de mà en mà -estarà en diferents intervals de temps sota domini britànic, francès i espanyol-, els anys que formà part de l'imperi Britànic gaudeix de certa independència, ja que pels britànics l'illa només serà una base militar i naval.

És en aquests anys que es forma la Societat Maonesa de Cultura, que és una acadèmia típica de l'època neoclàssica on el català era oficial i obligatori. La gent de la Societat Maonesa farà un gran nombre de traduccions al català -Molière, Goldoni, Moratin...-, i alguns dels seus integrants faran obres pròpies de teatre culte, com és el cas de Joan Ramis i Ramis (Maó, 1746-1819) o d'Antoni Febrer i Cardona (Maó, 1761-1841). Quant a la prosa, i al marge de la Societat Maonesa de Cultura, apareixen diverses cròniques i dietaris, un del mateix Joan Ramis. També es fan traduccions i textos de caire lingüístic. No hi trobem, però, obres narratives de ficció.