Els verbs ser i estar són verbs molt usuals que, de vegades, usem malament perquè en català tenen un funcionament diferent dels verbs equivalents de les llengües veïnes.

Verb ser

Verb ser + compl. circumstancial de lloc (= trobar-se ):

En Pere és al bar.
Els gossos són fora de casa.
Montclar és a la comarca del Berguedà.

Per expressar qualitats permanents o definidores:

La Maria és bona noia.
En Jaume és boig.
L'Anna és soltera / casada.
L'avi és mort / viu.
Aquest pis és bonic.
La neu és freda.
La bombeta és fluixa ( fa poca llum ).
La biga és torta.

Si el subjecte és inanimat i s'expressen qualitats transitòries (però definitòries d'aquell moment):

La porta és oberta. (ara)
La sopa és calenta. (ara)

Quan volem expressar el temps en què ha de passar (passa o passarà) un esdeveniment:

La reunió serà dilluns.

Verb estar

Verb estar + complement circumstancial de lloc (= 'residir o viure en un lloc, treballar-hi'):

Quan estaves (o t'estaves) a Suïssa guanyaves més diners. ( vivies )
La Maria està al tercer pis. ( viu, resideix )
En Jaume està en una empresa alemanya. ( treballa )

Per expressar qualitats transitòries:

La Maria està malalta.
Avui estic trista.
En Jaume està boig. ( avui )
La bombeta està fluixa. ( mal col·locada )
La biga està torta. ( mal col·locada )

Quan volem expressar el temps que dediquem a fer una cosa:

Estic tot el dia estudiant.
Estarem dues tardes per acabar el treball.

Els verbs ser i estar

•  Els verbs estar i estar-se són sinònims quan volen dir viure o residir en un lloc . Quan el verb estar és sinònim de treballar no es pot substituir per estar-se .

Jo estic a Barcelona / Jo m'estic a Barcelona. ( hi visc )
Jo estic a la Diputació. ( hi treballo )

•  Amb els adjectius solter/casat, viu/mort, vidu/vídua se sol fer servir el verb ser :

Sóc solter.
És viva.

També s'accepta, però, l'ús del verb estar quan es matisa alguna cosa més enllà de la qualitat:

Estic casada amb el fill del metge.