RELACIONS ENTRE SIGNIFICANTS I SIGNIFICATS

LA SINONÍMIA I L´ANTONÍMIA

Dos o més mots són sinònims quan tenen el mateix significat: parlar, conversar, enraonar, rallar, xerrar...

La coincidència pot ser exacta (sinonímia total), o bé aproximada, amb diferències de matís (sinonímia parcial). Sempre, però, els sinònims pertanyen a la mateixa categoria.

La sinonímia total o perfecta és rara, pràcticament només es dóna en els casos de sinonímia històrica ( frare antigament volia dir el que vol dir ara germà ) o dialectal ( noi i al·lot ). En aquest darrer cas es tracta de sinònims regionals, és a dir, paraules perfectament intercanviables quant al significat, però que no són usades amb la mateixa freqüència i en la mateixa època en tot el domini lingüístic:

aixeta / grifó
arena / sorra
avui / hui
barret / capell
blat de les Índies / blat de moro / dacsa / panís
brossat / mató
calces / mitges
calcetins / mitjons
capvespre / horabaixa / tarda / vesprada
diners / doblers / sous
gat / moix
got / tassó / vas
escombra / granera
torcaboques / tovalló

Els sinònims més freqüents són els parcials. Es tracta de mots que només es poden intercanviar en alguns contextos, és a dir, que només són sinònims en alguna de les seves accepcions:

ACLARIR / EXPLICAR

Són sinònims quan aclarir s'usa en sentit figurat:
Li he aclarit / explicat els dubtes.
No ho són quan aclarir té el sentit de "fer menys espès":
Haurem d'aclarir la salsa. (Aquí seria inadmissible usar explicar)

SOFRIR / PATIR
Són sinònims:
En Bernat sofreix / pateix molt a causa de la seva malaltia.
No ho són quan sofrir significa "saber suportar, tolerar"
No el puc sofrir, en Bernat. (No podem dir patir)

Una altra qüestió que s'ha de tenir en compte en parlar de sinònims és la dels registres , és a dir, l'ús dels mots adequat a la situació comunicativa. No tots els sinònims són igualment vàlids en totes les situacions.

Per exemple: en el registre col·loquial, els mots xerrar i rallar han esdevingut sinònims de parlar. En registres més formals, però, convé usar parlar amb el sentit d'expressar-se mitjançant el llenguatge, i fer servir xerrar i rallar amb el sentit de parlar amb excés i sense substància.

En el quadre següent hi ha sèries de sinònims classificats segons l'adequació a situacions amb nivells de formalitat diferents:

NEUTRE o FORMAL /INFORMAL
cap/ testa
crisma/ closca
morir/ expirar, perir, retre l'ànima , anar-se'n al calaix, petar, dinyar-la
bufetada/ cop, galtada, bufa, castanya, galeta, mastegot
presó/ presidi, garjola
pare/progenitor, papa, papà
robar/ apropiar-se, desposseir, furtar, sostreure, usurpar, afaitar, arrambar, deixar sense ni un clau, pelar, pispar
ignorant/ analfabet, illetrat, inculte

Quan el significat d'un mot inclou el significat d'un altre o de diversos mots diferents, l'anomenem hiperònim. Els mots que estan inclosos semànticament en un hiperònim s'anomenen hipònims :

Atenció!: cal parar esment en una sèrie de parelles de mots que, de vegades, per interferència d'una altra llengua, s'usen com a sinònims i no ho són, és a dir, que tenen significats diferents (donem el significat del mot que sol usar-se incorrectament):

espelma / vela (part d'un vaixell)
agafar / collir (arrencar d'una planta; arreplegar del sòl)
greix / grassa (adjectiu femení: que conté greix)
esport / deport (recreació, esbarjo)
tastar / provar (assajar, intentar; demostrar)
donar suport / recolzar (una cosa, descansar sobre un suport)
escorcollar / registrar (escriure en un registre)
eixugar / assecar (fer perdre a un cos la humitat que naturalment conté)
compondre / composar (imposar)
prendre / llevar (separar, treure)
adreça / direcció (acció de dirigir; recta segons la qual es mou un cos)
ciutat vella / casc antic (peça que cobreix i defensa el cap i que no és recent)

L'ANTONÍMIA

Són antònims els mots que tenen significats contraris o oposats:

dia / nit
abans / després
fosc / clar
obrir / tancar

Com els sinònims, els antònims són mots que pertanyen a la mateixa categoria (fosc no pot considerar-se antònim d'aclarir). I, a més, tenen altres coses en comú (tant dia com nit són parts de l'interval entre una sortida del sol i la següent; tant obrir com tancar són verbs que impliquen moviment; etc.). Quan l'afirmació d'un dels mots implica la negació de l'altre, els antònims són complementaris:

viu / mort
mascle / femella

I quan l'afirmació d'un dels mots implica l'afirmació de l'altre, els antònims són inversos:

comprar / vendre
matar / morir
donar / rebre

Els mots polisèmics, com que tenen més d'un significat, també poden tenir més d'un antònim. Per tant, una mateixa paraula pot tenir antònims diferents segons el context:

llenya verda / llenya seca
fruita verda / fruita madura
acudit verd / acudit cast
semàfor en verd / semàfor en vermell
clima fred / clima càlid
cafè fred / cafè calent
temperament fred / temperament apassionat
El tren sortia d'Inca. / El tren arribava a Inca.
Quan el sol sortia. / Quan el sol es ponia.
Aquell individu sortia de l'edifici. / Aquell individu entrava a l'edifici.

LA POLISÈMIA I L'HOMONÍMIA

Els signes lingüístics (o les "paraules") són unitats que associen una forma sonora —en l'escriptura, una forma gràfica— (significant) i un contingut conceptual (significat)
Així, per exemple, en el signe ca podem distingir, per una banda, una aparença acústica o significant [ká ] i, per una altra, la idea que ens feim en sentir-la o significat:
Seguint amb el mateix exemple: en català podem dir gos , un significant diferent [gós], referint-nos al mateix significat. A més, podem fer servir el significant [ká ] volent dir ‘casa' (Anem a ca na Maria) o com a interjecció (Ca, barret!) o referint-nos a una grafia (la lletra k). Els signes no són elements aïllats, independents, sinó que formen part d'un sistema complex de relacions. Ca i gos mantenen una relació de sinonímia. La interjecció ca! , el nom d'animal ca , la contracció de casa ca i el nom de lletra ca són homònims.

Veurem quatre tipus de relacions: polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia.

LA POLISÈMIA

Una paraula és polisèmica quan té més d'un significat.

Es tracta d'un fenomen semàntic que respon al principi d'economia lingüística (és a dir, com menys mots hàgim d'aprendre, millor), de manera que un mateix significant pot fer referència a conceptes diferents relacionats entre si per analogia o semblança. És a dir, la polisèmia parteix d'una comparació.

Els diferents significats d'un mot polisèmic s'anomenen accepcions .

EXEMPLES:

dent :

1ª accepció : Cadascun dels òrgans durs i prominents situats a la cavitat bucal dels vertebrats que serveix per a la prensió i masticació dels aliments i per defensar-se. Té les dents molt grosses.

2ª accepció: Cadascuna de les parts sortints de certs objectes.
Les dents d'aquesta serra estan gastades.

Analogia: l'estructura amb puntes, la funció tallant.


braç:

1ª accepció: Cadascuna de les dues extremitats toràciques de l'home. Duu un tatuatge al braç esquerre.

2ª accepció: Part d'una cosa que s'allarga en forma de braç. Els braços d'una cadira.

3ª accepció: Estament social. Pertany al braç eclesiàstic.

Analogia: la forma allargada, la idea de prolongació, d'extensió.

Quan l'analogia que ha causat una accepció no és evident sinó abstracta, deim que el mot és usat en sentit figurat (expressió oposada a sentit propi):

Braç en sentit figurat pot significar obrer (S'hauran d'aturar les feines per manca de braços). En aquest cas s'ha pres la part pel tot, s'ha produït una sinècdoque .

Per analitzar correctament el significat d'un mot polisèmic ens hem de guiar pel context: la frase, el text on apareix la paraula evitaran que fem una interpretació equivocada:

El meu nét encara no té cap dent.
No hi ha al cel tantes estrelles com vegades penso en vós.

En els diccionaris, les definicions de les diferents accepcions apareixen reunides en la mateixa entrada, sovint separades per doble barra ( // ) o per números (1... 2...).
Les paraules més usades d'una llengua generalment són polisèmiques. Els mots monosèmics (d'un sol significat) solen pertànyer al registre tècnic o científic i s'anomenen termes (exemple: hidrologia: ciència que tracta de les aigües).

L'HOMONÍMIA

Dos mots són homònims quan tenen la mateixa forma però significats diferents.

Poden ser homògrafs si coincideixen en la grafia, però no necessàriament en el so:

deu: Cinc més cinc fan deu.
deu: Es deu haver perdut.

moc: Mucositat és sinònim de moc.
moc: Quan moc el peu és que estic nerviós.

I homòfons si coincideixen en el so:

massa: Arribes massa tard.
maça: Picaré amb la maça.

mac: Això són macs que el torrent duu a la cala.
mag : Els mags practiquen la màgia blanca.

Algunes paraules homònimes es distingeixen pel gènere gramatical:

la clau / el clau, la pols / el pols, la coma / el coma

A fi de diferenciar certs homònims (homògrafs) d'ús freqüent, s'utilitza l' accent diacrític :

L'ós del zoo és més petit. / El ca rosega un os.
Ara vénen les vacances. / En aquesta botiga venen de tot.

L'homonímia pot donar-se entre un mot i una construcció més complexa:

apart / a part
fàcils / faci'ls
també / tan bé
potser / pot ser

Els homònims es diferencien dels mots polisèmics perquè:

– Entre els significats dels homònims no hi ha relació d'analogia o semblança.
– No es tracta del mateix mot: generalment tenen etimologies diferents.
– Tenen entrades diferents al diccionari.
– Poden pertànyer a categories distintes.

Hi ha mots que són polisèmics i que tenen al mateix temps una relació d'homonímia amb altres mots. Per exemple, la paraula cap :

Accepcions de cap , substantiu polisèmic:

Part superior del cos. Treia el cap per la finestra.
Individu formant part d'una col.lectivitat. Un per cap.
Punta, extrem. Els caps dels dits.
Persona que ocupa el primer lloc. El cap d'estudis.
Etc.

Homònims:

cap (substantiu): Em fa mal el cap.
cap (especificador): No té cap germà.
cap (preposició): Vine cap aquí.
cap (verb): Ja no hi cap ningú més.