1.- L’elecció de la ciutat d’Atenes com a seu dels Jocs de la XXVIII Olimpíada, va significar un desagravi per la no elecció per als Jocs del Centenari a l’any 1996.
Atenes va lluitar amb deu ciutats candidates.

2.- La ciutat va ser finalment seleccionada després de superar dos fases. Una primera amb les següents ciutats: Buenos Aires, Ciutat del Cap, Roma, Estocolm, Istanbul, Lille, Rio de Janeiro, San Juan, Sevilla i San Petesburg.
Una segona, ja com a ciutat candidata, on va superar el 5 de setembre de 1997 a Lausanne, a les quatre ciutats que postulaven juntament amb Atenes com a ciutats candidates: Buenos Aires, Ciutat del Cap, Estocolm i Roma.
Els Jocs “tornaven a casa”, a la ciutat que va veure els primers Jocs Olímpics Moderns.

3.- Durant els preparatius per a l’organització dels Jocs es van produir canvis dins del Comitè organitzador. Aquests canvis afectaren a la preparació dels Jocs. El CIO i les Federacions Internacionals estaven preocupades i van cridar la atenció a l’organització. Es va nomenar una presidenta en el Comitè Organitzador: Gianna Angelopoulos, la mateixa persona que havia portat la fase de candidatura.

4.- Semblava que la ciutat d’Atenes arribaria a la cita olímpica amb retard. Després d’un intens treball el 13 d’agost de 2004 s’inaguraven els Jocs Olímpics d’Atenes.
Atenes va oferir la millor vila olímpica i el major dispositiu de seguretat fins a data d’avui. Les amenaces i els atemptats anteriors a la celebració dels Jocs, ocasionats per grups terroristes, va provocar que es prenguéssin grans mesures de seguretat.
Les instal·lacions espectaculars, com el complexe olímpic d’OAKA i les infraestructures creades per als Jocs van dotar a la ciutat d’una gran herència per a després dels Jocs.
S’arribava per primera vegada les 202 delegacions participants i el número de participants rondava la xifra dels 11.000.

5.- Uns dies abans de l’inici dels Jocs, que presidia el nou president del CIO el belga Jacques Rogge, va saltar un escàndol relacionat amb el dopatge. La actuació dels esportistes grecs Kenteris i Thanou, que es van saltar la realització d’un control antidopatge, va ser objecte d’una gran polèmica que va finalitzar amb l’expulsió dels dos implicats i l’entrenador fora dels Jocs.
Es va mantenir una forta lluita antidopatge i van ser caçats més de 22 “tramposos” que van donar positiu als diferents controls.
La coincidència de les vacances i les amenaçes terroristes van impossibilitar la afluència de gran quantitat de públic durant tots els Jocs.

6.- L’actuació dels esportistes grecs va obtenir un total de setze medalles. Els Estats Units va ser el gran dominador del medaller amb més de 100 medalles i per darrera va quedar l’equip de la Xina que demostrava el seu protagonisme de cara als propers Jocs: va obtenir un total de 63 medalles, 32 d’elles d’or.
La lluita femenina es va incorporar al programa olímpic i es van fer petits retocs. 301 proves i 28 esports que van estar: atletisme, esgrima, gimnàstica, natació, ciclisme, lluita, tir, halterofília, tennis, rem, ftbol, vela, equitació, tir amb arc, boxa, hoquei, pentatló modern, basquetbol, piragüisme, handbol, voleibol, judo, tennis de taula, bàdminton, beisbol, softbol, taekwondo i triatló.

7.- El nedador dels Estats Units Michael Phelps, s’emporta sis medalles d’or i un total de vuit, establint el rècord de medalles en una sola edició olímpica. Va superar el rècord de set medalles del seu compatrioa MarK Spitz i va ser el gran triomfador individual.
Hicham El Guerrouj s’imposa en la seva prova dels 1.500 m, després de varis intents, i a més guanya la medalla d’or a la prova de 5.000 m. L’atleta Kelly Holmes assoleix un doblet als 800 m i als 1.500 m . Tatiana Isinbayeva batia el rècord del món de salt de perxa en el majestuós estadi obra del arquitecte Santiago Calatrava.

8.- Birgit Fischer, piragüista alemanya, guanyadora d’una nova medalla d’or, a més d’una de plata, es converteix en la primera dona en obtenir al llarg de sis edicions dels Jocs Olímpics una medalla d’or i dues medalles en cinc edicions diferents dels Jocs.
Leontien Ziljaard-Van Moorsel, va ser la primera ciclista que s’adjudicava sis medalles, quatre d’or, al llarg de la seva carrera olímpica.
Un ciclista australià Ryan Bayley triomfava a les proves de ciclisme en pista i obtenia dos medalles d’or en les proves de velocitat.
Argentina va conseguir dos medalles d’or després d’anys sense recollir cap triomf. Dos esports d’equip van assolir aquesta fita: el basquetbol, després de derrotar a l’equip de la NBA i el futbol on derrotaven al Paraguai.
Nicolas Massu, tennista xilè, va guanyar dos medalles d’or en individuals i dobles.

9.- La participació de la delegació espanyola va millorar la seva darrera participació i va obtenir un total de 19 medalles. Tres medalles d’or, onze d’argent i 5 de bronze.
Les tres medalles d’or van ser guanyades per: Gervasio Deferr, en gimnàstica en la prova de salt, on va repetir la medalla de quatre anys abans; en vela en la classe 49er pels regatistes Iker Fernández i Xabier Fernández i en piragüisme, gràcies a David Cal qui a més obtindria una medalla més d ‘argent.
Dos esportistes van finalitzar els Jocs amb dos medalles: Beatriz Ferrer-Salat en equitació, una medalla d’argent i una medalla de bronze i Sergi Escobar en ciclisme, amb dos medalles de bronze.

10.- Molts esportistes van lograr el seu somni olímpic durant la celebració dels Jocs de la XXVIII Olimpíada. Aquests Jocs Olímpics d’Atenes 2004 van significar una victòria sobre el dopatge i cal destacar a l’organització per l’esforç relaitzat que van superar les expectatives creades.
Beijing 2008 espera ara per celebrar uns nous Jocs amb el propòsit d’obrir-se en una festa que segur que serà espectacular.