2.- Adolf Hitler, canceller alemany, preconitzava el nacionalsocialisme en un règim nazi, on utilitzava el colosalisme i la grandesa per fer entendre al món una nova manera de demostrar les seves teories de la superioritat de la raça ària. La simbologia nazi estava present i es va voler utilitzar els Jocs amb aquesta finalitat.
La situació política durant els Jocs no era molt afavoridora. A Itàlia, a Grècia, a França i també a Espanya hi havia problemes polítics.

3.- La cerimònia d’inauguració presidida pel Führer Adolf Hitler, va estar presidida per una gran disciplina i solemnitat. Milers de coloms es van deixar en llibertat. Eren prop de 10.000 que volaven per l’estadi.
Milers de persones omplien les grades i saludaven i vitorejaven braç en alt a Hitler mentre el dirigible Hinderburg sobrevolava l’estadi i s’escoltava la música de Wagner interpretada per Richard Strauss. Aquesta música servia de fons durant la desfilada dels atletes, en la qual la delegació espanyola no va participar.

3.- Cal destacar la precisió alemanya en l’organització i el desenvolupament dels Jocs, així com la presència i protagonisme relacionat amb la propaganda nacionalsocialista.
Es va realitzar la primera pel·lícula oficial dels Jocs. Titulada Olimpia, la seva directora Leni Riefenstahl, va donar la seva visió dels Jocs Olímpics de Berlín, en un document on també es mostrava, de manera clara, com entenia el nazisme aquesta manifestació esportiva.

4.- Encara que els medis tècnics eran precaris es va realitzar la primera retransmisió televisiva dels Jocs Olímpics per a la ciutat de Berlín. Es van instalar 25 pantalles per la ciutat i es van habilitar espais preparats amb aquesta finalitat. Gran quantitat d’espectadors van contemplar les retransmisions.

5.- A partir d’una idea de Carl Diem, secretari del Comité Organitzador, durant aquests Jocs de la XI Olimpiada la flama olímpica va ser transportada en relleus des de la ciutat grega d’Olimpia. En un recorregut per sis països i més de 3.000 Km. A l’arribar a l’estadi, va ser encés un pebeter on prenia la flama durant tota la celebració dels Jocs.

6.- Un nou rècord de participació es va establir: quasi 4.000 esportistes i 49 delegacions. Es va incrementar el número d’esports amb l’incorporació del basquetbol, l’handbol a 11 i el piragüisme. Un total de 19 esports conformaven el programa esportiu dels Jocs: atletisme, esgrima, gimnàstica, natació, ciclisme, lluita, tir, halterofília, rem, futbol, vela, equitació, boxa, hoquei, pentatló modern, basquetbol, piragüism, handbol i polo.

7.- En els Jocs de Berlín va destacar un atleta de color, guanyador de quatre medalles d’or.: Jesse Owens. Aquestes quatre medalles van ser en les proves de 100 m, 200 m, relleus 4x100 m i el salt de llargada. En aquesta darrera prova, es va donar el fet significatiu d’Adolf Hitler de no saludar al guanyador. Durant tota la competició Jesse Owens van competir amb l’atleta alemany Lutz Long al que va superar en l’últim salt.

8.- Van destacar altres esportistes. com Marjorie Gestring, la medallista d’or més jove de la història olímpica. Jack Beresford guanyador de la seva cinquena medalla en les proves de rem i el jugador de waterpolo Olivier Halassy. També va destacar el guanyador de dues medalles d’or el lluitador estonià Kristjan Palusalu. La nedadora holandesa Hendrika W. Mastenbroek, guanyadora de tres medalles d’or i el neozelandès Jack Loveloch guanyador de la prova de 1.500 m llisos, van ser altres triomfadors dels Jocs.

9.- Alemania va tenir un paper destacat als Jocs. Els seus esportistes van obtenir el major nombre de medalles, destacant sobretot en gimnàstica, rem i equitació. Fins i tot van incloure en el seu equip a esportistes jueus com la tiradora d’esgrima Helene Meyer, guanyadora d’una medalla d’argent.

10.- Els Jocs de la Olimpíada de Berlín serien els últims que presenciava el seu restaurador Pierre de Coubertin, qui moriria un any després.
Durant els Jocs es van batre numerosíssims rècors i es van vendre més de quatre milions d’entrades durant el quinze dies de competicions i més d’un milió d’espectadors van presenciar la cursa del marató.
Noves ciències com la dietètica, la medicina i la psicologia començaven a tenir la seva importància en el món de l’esport i en noves disciplines.
Després d’aquests Jocs, la II Guerra Mundial, va produir un buit de dotze anys sense celebració olímpica alguna.