| 1.- Els suecs i els països escandinaus
                un segle i mig abans havien estat els precursors d’un moviment
                gimnàstic molt difós anomenat gimnàtica sueca.
                La confiança del CIO va fer que Estocolm fós la ciutat
                organitzadora dels V Jocs de la Olimpíada.   2.- Estocolm va construir un estadi expressament
                per als Jocs Olímpics: l’estadi de Djurgarden, al costat dels terrenys
                del zoològic reial. Aquest estadi encara avui es conserva.
                Tenia una capacitat per a 30.000 espectadors. 3.- Els Jocs de la V Olimpiada es van celebrar
                  a Estocolm i van ser inaugurats el 5 de maig de 1912 pel rei
                  Gustav V. Tot els somnis
                de Pierre de Coubertin envers els Jocs Olímpics es van fer
                realitat en aquesta edició. 4.- Els Jocs d’Estocolm foren un èxit en tots els
                sentits. El número d’esportistes participants fou
                superior a d’altres edicions amb 2.407 esportistes i 28 delegacions,
                inclosa per primera vegada la del Japó. La participació femenina
                va ser de 55 dones inscrites que van participar per primera vegada
                en les competicions de natació.  5.- En la capital sueca s’introduiren importants innovacions
                tècniques i un alt rigor en el cumpliment de les normes
                del CIO. Fou la primera vegada que s’utilitzava el cronometratge
                electrònic i la fotografia a la línia d’arribada –la
                photo finnish-. Els equipaments i les qualitats de les instal·lacions
                i els esportistes van afavorir els registres obtinguts. 6.- El número d’esports va quedar concentrat en l’atletisme,
                esgrima, ciclisme, gimnàstica, natació, lluita, tir,
                tennis, rem, futbol, vela, equitació i el pentatló modern.
                Els organitzadors van excloure del programa olímpic a la
                boxa degut a que les lleis sueques prohibien aquest esport. 7.- Pierre de Coubertin considerava a l’esport com una comunió amb
                la cultura. D’aquesta forma va crear tres concursos. Un de
                música, un altre de pintura i un de poesia. El tema era
                l’esport. En un d’ells i sota un pseudònim va
                guanyar amb la composició poètica “Oda a l’esport”.
                Aquesta celebració es la precursora del actual “Festival
                olímpic de les arts”. 8.- Entre els esportistes més destacats va sobresortir
                el pell roja Jim Thorpe, amb el seu nom de Wa-Tho-Huck (Sender
                Brillant), que es va imposar a les proves de decatló i pentatló.
                Eren dos proves noves. A l’any següent va ser desposeït
                dels seus triomfs al comprovar l’Amateur Athletic Union que
                Thorpe havia estat professional de bèisbol. D’aquesta
                manera va ser obligat a retornar les medalles. Durant la presidència
                de Joan Antoni Samaranch, al 1983 i més de trenta anys després
                de la seva mort, va ser rehabilitat i retornades les medalles als
                seus hereus. 9.- Altres esportistes destacats van ser
                  el finlandès Johannes
                Kolehmainen guanyador de quatre medalles: 5.000 i 10.000 m, la
                cursa de camp a través i els 3.000 m per equips. Un nedador
                hawaià Duke Kahanamoku que va crear un nou estil el crol
                i va guanyar la medalla d’or. En la prova de lluita, dos
                lluitadors: Martin Klein i Alfred Asikainen va combatre durant
                onze hores. El guanyador Klein va renunciar a combatre en la final. 10.- Els Jocs Olímpics d’Estocolm significaren la
                consolidació de l’Olimpisme Modern i un punt de partida
                per a futures edicions olímpiques. La cita sueca fou un
                esdeveniment ple de companyerime i esperit entre els esportistes
                del món. A més van resultar uns Jocs Olímpics
                amb beneficis econòmics per a la ciutat.
               |