1.- Els Jocs d’Hèlsinqui del 1952, són molt recordats pel millor esperit esportiu. Els Jocs simbolizaren la superació de la confrontació mundial. Alemanya i Japó, tornaven a participar als Jocs. A pesar de la guerra freda els organitzadors assoliren un gran esperit de confraternització.

2.- L’inauguració dels Jocs de la XV Olimpiada va estar presidida pel president finès Juho Paasikivi, qui va declarar oberts els Jocs el 19 de juliol de 1952. Durant aquesta cerimònia, Bárbara Rotraut-Pleyer, una estudiant, va intentar interrompre la cerimònia per llegir una declaració pacifista.

3.- L’últim relleu de la flama olímpica acostuma a ser reservat per a un esportista de gran nivell del país amfitrió. A Finlàndia, amb gran fama pels corredors de fons van decidir que fossin dos: Hannes Kolehmainen i Paavo Nurmi. El nom d’aquest esportista es va mantenir en secret i quan l’atleta va entrar a l’estadi portant la flama, va provocar el deliri en el públic. Ells dos van ser els encarregats de la encesa del pebeter.

4.- Hèlsinqui va preparar uns Jocs en el que es distinguia la meticulositat de l’organització i l’harmonia entre tots els que participaven: esportistes, públic i organitzadors. A Hèlsinqui, per primera vegada es van utilitzar quatre llengues oficials: el francès, l’anglès, el suec i el finès. L’organització va tractar aquest aspecte de la comunicació amb molta sensibilitat.

5.- Es va mantenir el procés continuat de creixement dins dels Jocs. Els número de participants, pràcticament, arribaren a 5.000 representant a 69 delegacions olímpiques. Un total de 518 dones van participar.

6.- Els membres del CIO s’esforçaren en mantenir les disciplines esportives en un número limitat. Es va competir, novament en 17 esports i un total de 149 disciplines. Els esports van ser: atletisme, esgrima, gimnàstica, natació, ciclisme, lluita, tir, halterofília, rem, futbol, vela, equitació, boxa, hoquei, pentatló modern, basquetbol, piragüisme.

7- L’U.R.S.S. va participar per primera vegada als Jocs i van tenir uns grans resultats. Van assolir un total de 71 medalles, de les quals 22 van ser d’or. El seu primer medallista va ser Alexander Anoufriev, que va quedar tercer a la prova de 10.000 m .
A pesar de no residir a la villa olímpica amb la resta d’esportistes, la confraternització amb els altres equips va ser possible i va ser un fet destacat.

8.- Novament, Emil Zatopek va destacar pels seus triomfs, va guanyar tres medalles d’or i va conèixer a la seva futura esposa Dana, guanyadora de la medalla d’or en javelina. També Harrison Dillard, guanyava dos noves medalles i Bob Mathias s’imposava en la prova atlètica més dura: el decatló.
Altres destacats van ser l’australiana Marjorie Jackson, guanyadora de dos medalles i l’única medalla d’or de Luxemburg als 1.500 m: Joseph Barthel.
Un nedador francès, Jean Boiteaux, es rocardat per l’abraçada del seu pare que es va llençar a l’aigua per donar-li abraçada pel seu triomf als 400 m lliures. També va destacar la nedadora hongaresa Eva Székely, que va innovar a la prova dels 200 m braça, sent la precursora de l’estil papallona.
A les proves de floret de la esgrima triomfà Christian d’Oriola amb dos medalles.

9.- La delegació espanyola va guanyar una medalla a la prova de pistola lliure. Ángel León va guanyar la medalla d’argent. La representació estava formada per 29 esportistes i figurava un gimnasta que, lamentablement, no tornaria a participar en uns Jocs Olímpics: el seu nom era Joaquim Blume.

10.- La identificació del poble finès amb l’ideal olímpic va significar un gran entusiasme que no s’havia produit en anteriors edicions dels Jocs Olímpics. El lema “sigueu amables” fou una realitat durant la celebració dels Jocs d’Hèlsinqui i els finesos van demostrar un gran coneixement en quasi tots els esports. L’èxit d’aquests Jocs no es va fonamentar en la grandiositat i el luxe de les instal·lacions sino en l’ambient creat al voltant dels Jocs i els participants.