2.- La ciutat va tenir que organitzar els Jocs Olímpics amb molta rapidesa i amb un èxit important. Gran Bretanya era el bressol de l’esport modern. En aquest país es van redactar els reglaments de moltes disciplines esportives i disposava d’esportistes de nivell i d’unes grans instal·lacions.

3.- La arribada dels Jocs Olímpics a Londres va resultar molt beneficiosa per al Moviment Olímpic. Coubertin començava a veure el fruit del seu treball. A la vegada s’anaven creant algunes Federacions Internacionals i es fundaven els primers Comités Olímpics Nacionals.

4.- Els Jocs Olímpics de Londres, inaugurats pel Rei Eduard VII, van marcar el camí i el caràcter de l’Olimpisme. Els Jocs començaren el 27 d’abril de 1908. Per primera vegada es va instaurar la desfilada dels equips i dels participants.

5.- Un estadi es va edificar i acondicionar per la disputa dels Jocs. L’estadi estava situat en el barri de Sheperd’s Bush, i era l’estadi anomenat White City. Dins l’estadi hi havia una pista de ciment per les proves de ciclisme i molt aprop una piscina i una plataforma de salts.

6.- Nous esports es van anar incorporant al programa olímpic i algunes disciplines van competir per primera vegada i desapareixerien just després de la celebració d’aquests Jocs Olímpics. El programa estava format pel següents esports: atletisme, esgrima, gimnàstica, natació, ciclisme, lluita, tir, tennis, rem, futbol, vela, tir amb arc, boxa, hoquei, joc paume, lacrosse, canoa a motor, polo, raquette, rugbi i patinatge.

7.- L’augment de la participació va ser considerable. Prop de 2.000 participants que representaven a 22 delegacions es van reunir per celebrar les competicions. Per primera vegada participaren de manera oficial les dones, 36 en total.

8.- L’entusiame dels aficionats i dels atletes va reforçar el futur dels Jocs. Durant la celebració dels Jocs, Ethelbert Talbot, bisbe de Pennsylvania va pronunciar les frase popularitzada pels baró Pierre de Coubertin: “L’important no es guanyar, sino participar”.

9.- La cursa de marató va estar fixada en 42,195 km, per justificar el recorregut des del castell de Windsor fins a línia d’arribada. Més tard, als Jocs Olímpics de París 1924 es declararia com a distància oficial. En aquesta cursa el corredor italià Dorando Pietri va arribar a l’estadi en primera posició i es va desmaiar i va ser ajudat pels jutges. Aquesta ajuda va ser motiu de reclamació i d’una posterior desqüalificació. La reina Alexandra va premiar a Pietri amb una copa d’or com a distinció especial.

10.- En aquests Jocs Olímpics, Ray Ewry assoleix dos medalles més per a un total de vuit medalles d’or en proves individuals en les seves participacions olímpiques. Un esportista de 60 anys, Oscar Shawn en una prova de tir, guanyaria una medalla d’or individual sent l’esportista de major edat en assolir aquesta fita. Dos germans de diferent sexe serien els primers en assolir una medalles: William i Charlotte Dod. Les competicons d’aquests van estar marcades per la rivalitat esportiva dels atletes de Gran Bretanya i els Estats Units.