2.- Novament, Londres era seleccionada per segona vegada. La capital britànica estava en una situació precària, en procés de reconstrucció i amb una distribució d’aliment i roba entre la població. La capacitat d’organització era un element important per otorgar els Jocs i ajudar a crèixer a la ciutat, a pesar d’algunes veus que es van manifestar en contra del projecte.

3.- La cerimònia d’inauguració fou retransmesa per televisió i vista per mig milió d’espectadors britànics. El rei George VI fou l’encarregat de declarar oberts els Jocs de la XIV Olimpiada el 29 de juliol de 1948.
Donald Finlay, tinent de la RAF, que havia participar a la II Guerra Mundial es va encarregar de realitzar el Jurament Olímpic.

4.- Durant els anys de la contienda bèlica va morir el tercer president del CIO, Henri de Baillet-Latour. Fou substituit per un exatleta, el suec J. Sigfrid Edström qui havia estat organitzador dels Jocs de la Olimpiada d’Estocolm i vice-president del CIO des de 1931.

5.- L’a bona organització no va tenir lels èxits esportius esperats. Els resultats van estar marcats pels efectes de la guerra i les limitacions de la posguerra. Encara així es va establir un nou rècord de participació amb 59 delegacions i un total de 4.104 esportistes. No van asistir ni Alemanya, ni el Japó, però si Itàlia. També el nou estat d’Israel.

6.- La competició va tenir un estadi central: fou l’estadi de Wembley. Les competicions es van desenvolupar en la Empire Pool, i el rei George VI va cedir els terrenys dels jardins de Windsor per celebrar les proves de ciclisme. Els esports de competició van ser 17: atletisme, esgrima, gimnàstica, natació, ciclisme, lluita, tir, halterofília, rem, futbol, vela, equitació, boxa, hoquei, pentatló modern, basquetbol i piragüisme.

7.- La presència de les dones als Jocs Olímpics va anar creixent. Van participar 355 dones i va destacar una per sobre de totes: Fanny Blankers-Koen, qui va participar als Jocs als seus trenta anys, després d’haver tingut dos fills. Va obtenir quatre medalles d’or a les proves dels 100 m, 200 m, 80 m tanques i als relleus 4x100 m .
Una norma de l’època, no li va permetre participar en les proves de salt de llargada i salt d’alçada. També va destacar la pianista Micheline Ostermeyer, que va guanyar la prova de llançament de pes i de disc.

8.- Entre els homes per sobre de tots va destacar el corredor txec de fons Emil Zatopek “la locomotora humana” i l’atleta de 17 anys Bob Mathias, qui als 17 anys guanyava el seu primer decatló olímpic. El rei de la velocitat va ser l’atleta de color Harrison Dillard.
Dos esportistes hongaresos van destacar per les seves medalles: Laszlo Papp, assolia la primera de les tres medalles del seu palmarès olímpic i Karoly Takacs qui va perdre la mà dreta durant la guerra i va entrenar per llançar amb la mà esquerra i guanyar la medalla d’or a les proves de tir amb pistola.

9.- La delegació d’Espanya estava formada per 100 esportistes. Es va assolir una medalla d’or i va tornar a assolir-se a les proves hípiques amb un equip format per Jaime García Cruz, José Navarro Morenés i Marcelino Gavilán, en la prova de salts d’obstacles per equips. Altres esportistes que van destacar són: Ángel León a pistola lliure, sisè, i Constantino Miranda qui gou el primer atleta espanyols en classificar-se per a dos finals olímpiques: els 10.000 m i els 3.000 m obstacles.

10.- La tradició de l’esport i el rigor anglès van fer possible, amb esforç i sacrifici, continuar amb el cicle olímpic. El món estava en un període molt significatiu i s’obrien les portes a un futur olímpic ple d’esperança. Londres, amb molta voluntat, va superar l’austeritat del moment amb un alt esperit esportiu i va aprofitar les avantatges dels Jocs Olímpics per a recuperar-se com a ciutat.