1.- Per segona vegada,
              els Jocs Olímpics
            es disputaven als Estats Units. 3 anys després de la Gran
            Depressió. Es va arribar a pensar en la supressió dels
            Jocs degut al recent “crack borsari” del 1929. Estats
            Units estava en un període de recuperació important. 
          2.- Al igual que Paris en 1924, els Jocs de
              Los Angeles van esborrar l’imatge dels Jocs de la III Olimpíada de Saint Louis
              1904. Els Jocs de Los Angels eren els Jocs del “star system” de
              Hollywood”. En aquella època el cinema impactava i
              la ràdio tenia cada vegada més audiència. 
              L’empresari William May Garland va convèncer als industrials
              i polítics del país dels beneficis del projecte olímpic
              i va ser el motor i alma dels Jocs de la X Olimpiada.
            3.- Als Estats Units es van realitzar campanyes
                publicitàries
              de promoció dels Jocs entre la població. Més
              d’un milió d’espectadors asistiren a les competicions
              atlètiques, en un estadi amb capacitt per a més de
              100.000 espectadors asseguts. Altres instal·lacions tenien
              capacitats per a 17.000 espectadors, com és el cas de l’estadi
              de Long Beach.
              Durant les competicions molts actors i actrius assistien a les
              competicions i es fotografien amb els seus esportistes preferits.
            4.- La distància entre Europa i Amèrica, i el període
              de crisi econòmica afectaria en el número d’esportistes
              i delegacions participants. Un total de 37 delegacions participants
              i solament 1.334 representants dels atletes.
              Es van construir una villa olímpica, amb xalets prefabricats.
              Era una villa exclusiva per als homes i era un allotjament molt
              còmode per als esportistes. Les dones participants es van
              allotjar a hotels.
            5.- El número d’esports es va mantenir, respecte
              a l’edició anterior: un total de 14 esports i 117
              proves. Els esports van ser: atletisme, esgrima, gimnàstica,
              natació, ciclisme, llluita, tir, halterofília, rem,
              vela, equitació, boxa, hoquei i pentatló modern.
            6.- Les instal·lacions i els equipaments constataven el
              progrés de l’esport. S’introduiren noves tecnologies
              i es filmaven les arribades de les competicions. D’aquesta
              manera, es podia decidir el guanyador a la línia d’arribada.
              Per primera vegada a Los Angeles es va utilitzar el pòdium
              per a la cerimònia de proclamació dels guanyadors. 
            7.- Una atleta dels Estats Units va destacar
                a les proves femenines: Mildred “Babe” Didridkson que va triomfar als 80 m
              i al llançament de javelina. Va obtenir una medalla d’argent
              a les proves de salt d’alçada. Aquesta atleta s’havia
              clssificat per disputar cinc proves i va tenir que renunciar a
              participar en dues.
              A la prova de velocitat dels 100 m, dos atletes arribaren igualats
              a la línia d’arribada: Eddie Tolan i Ralph Metcalfe.
              L’atleta més prim va ser declarat guanyador, ja que
              els reglaments no estaven molts clars en aquest aspecte. S’iniciava
              el regnat dels velocistes de color en les proves de velocitat. 
            8.- Els atletes dels Estats Units van guanyar
                11 de les proves atlètiques. Els nedadors japonesos van obtenir cinc medalles
              d’or de vuit possibles. Un nedador Clarence Buster Crabbe,
              triomfava als 400 m i es conertia en el segon “Tarzán” del
              cinema.
              Cal destacar al lluitador suec Ivar Johansson guanyador de medalles
              en varies proves de lluita grecoromana. I a un altre suec Carl
              Westergren qui guanyava la seva tercera medalla olímpics
              en tres Jocs Olímpics diferents i en tres categories distintes.
              En els esports d’equip Hongria, començava a dominar
              el waterpolo i l’Índia, novament s’imposava
              a l’hoquei. Un atleta argentí, Juan Carlos Zabala,
              guanyava la cursa del marató.
            9.- La reduïda participació espanyola, es va limitar
              a un regatista i a cinc tiradors. Es va assolir una medalla de
              bronze a les proves de vela. Santiago Amat, després de set
              regates es va penjar la medalla a la classe monotip.
            10.- La ciutat de Los Angeles va organitzar
                uns Jocs magnífics,
              sent un referent per a futures edicions dels Jocs Olímpics.
              El Comité Organizatdor va obtenir uns beneficis d’un
              millió de dollars. El clima benigne de California va ser
              un gran aliat. Les instal·lacions totes eren de gran qualitat
              i els resultats van ser excel·lents amb la consecució de
              setze rècords mundials i més d’una trentena
              de rècords olímpics.