1.- Novament Los Angeles repetia com a ciutat seu organitzadora dels Jocs Olímpics, 52 anys després d’haver organitzar uns altres Jocs. S’afegia a la llista amb París i Londres que ja havien repetit.
Com es presumia i s’havia anticipat per alguns mitjans de comunicació la U.R.S.S. i els països del bloc de l’Est tornarien el boicot realitzat quatre anys abans.

2.- A pesar de l’absència dels països del bloc socialista, excepte Romania i Iugoslàvia, la cita olímpica va comptar amb el número més alt de delegacions en uns Jocs. Per primera vegada participaven països com Qatar, Gambia, Salomó i Maurici.
Es va produir el retorn olímpic de la Xina. Després de 28 anys, el país amb més habitants del món, tornava amb un gran equip i uns aceptables resultats reflexats en un total de 32 medalles.
Més de 6.800 participants van lluitar per les medalles en els 21 esports del programa i les 221 proves. La natació sincronitzada i la gimnàstica rítmica, dos esports femenins, debutaven als Jocs.

3.- El model organitzatiu dels Jocs estavaen mans de la iniciativa privada. L’empresa privada, comandada per Peter Ueberroth es va encarregar de l’organització a tots els nivells.
Aquest model organitzatiu obriria noves perspectives per al present i futur de l’Olimpisme, amb la creació de plans i programes de recolçament per finançar futures edicions.
Pràcticament la totalitat de les instal·lacions estaven disponibles i solament es van construir la piscina olímpica i el velòdrom, financiades per dos empresas que patrocinaven l’esdeveniment. Es va utilitzar el Coliseum, l’estadi que va acollir els anteriors Jocs a Los Angeles. La dispersió i extensió de la ciutat californiana, amb 12 milions d’habitants, va ser un obstacle per anar d’una seu a un altre. Algunes estaven distanciades per més de 200 kilòmetres.

4.- La creació d’un grup de voluntaris, proper a 30.000, va permetre comptar amb un suport humà fonamental en la realització de diverses tasques com l’assistència a la premsa, acreditacions, acompanyament a les diferents delegacions i també tasques de suport en les competicions esportives.
La televisió, es va convertir en la principal font d’ingressos. Es va arribar a una xifra rècord de 276 milions de dòlars.

5.- L’esperit cívic i l’entusisme fou una de les notes dels Jocs del 1984. Les cerimònies d’inauguració i de clausura van resultar una festa al més pur “estil Hollywood”. Un home sobrevolava l’estadi, sortien indis i vaquers i 1.000 veus acompanyaven a l’orquestra de 100 músics i 84 pianistes. El públic també participava realitzant amb cartró imatges amb les banderes de les delegacions.
També es van enlairar uns 2.500 coloms.

6.- La delegació d’Estats Units va ser la gran triomfadora dels Jocs. Van obtenir 174 medalles, d’elles 83 d’or. Un atleta d’aquesta delegació, Edwin Moses va ser l’encarregat de realitzar el jurament olímpic. Els nervis li van fer dubtar. Dies després obtindria, vuit anys després, la segona medalla d’or en la seva prova dels 400 m tanques.

7.- El gran triomfador dels Jocs de la XXIII Olimpíada va ser l’atleta Carl Lewis qui va repetir la fita de Jesse Owens del 1936. Lewis guanya quatre medalles d’or als 100 m, 200 m, salt de llargada i al relleu curt.les proro
Daley Thompson i Sebastian Coe, repetien les medalles de quatre anys abans.
Per primera vegada una atleta africana guanyava una medall d’or. L’actual membre del CIO, Nawal Al Moutawakil del Marroc, guanyava la prova dels 400 m tanques.
Les proves de marató van destacar. La prova masculina pel triomf del portuguès Carlos Lopes i la prova femenina per ralitzar-se per primera vegada i per l’imatge emotiva de l’atleta Gabriele Andersen que va entrar a l’estadi anant d’un costat a un altre i avançant molt lentament, recordant la imatge de Dorando Pietri al 1908.

8.- En la piscina van destacar varis esportistes: Michael Gross, conegut amb el nom de “l’albatros” va guanyar dos proves els 200 m i els 100 m papallona. També van triomfar el canadenc Baumann a les proves d’estils i el nedador d’esquena Rick Carey.
Una nedadora de 15 anys Tracy Caulkins, guanyà els 200 m i els 400 m estils i va obtenir l’or a la prova de relleus 4x100 m estils.
En les proves de salt va destacar Greg Louganis amb les seves dos primeres medalles olímpiques a les proves de plataforma i salt de trampolí.

9.- La representació espanyola va tenir uns bons resultats amb cinc medalles: 1 d’or, 2 d’argent i 2 de bronze. La vela tornava a donar una medalla d’or en 470, Luis Doreste i Roberto Molina van guanyar la seva classe olímpica. El basquetbol va perdre la final davant els Estats Units, comandats per un jove jugador anomenat Michael Jordan, i van obtenir la medalla d’argent. Milers de espectadors van veure els partits de madrugada. També en rem es va obtenir una nova medalla d’argent, en dos sense timoner, Fernando Climent i Luis Lasúrtegui es van penjar la medalla.
Dos medalles de bronze tancaven el medaller espanyol: Enrique Míguez i Narciso Suárez guanyaven la medalla en priragüisme, en C-2 500 m i finalment l’atleta José Manuel Abascal obtenia el tercer lloc i la medalla en els 1.500 m en atletisme, en una prova trepidant dominada pels britànics Sebastian Coe i Steve Crammm.

10- Els Jocs de la XXII Olimpíada en Los Angeles demostraren una manera diferent d’organitzar els Jocs. L’organització va obtenir beneficis econòmics i d’imatge de la ciutat. Novament moltes ciutat havien revifat les ànsies d’organitzar uns Jocs Olímpic i presentaven projectes per a futures edicions. Amb Los Angeles començava una nova era en l’organització dels Jocs: el comitè organitzador va obtenir uns guanys de 225 milions de dòlars. La tasca de Samaranch al front del CIO començava a donar els seus primers resultats.