1.- Per primera vegada
              els Jocs es traslladaven a l’Hemisferi Sud. Els Jocs de la XVI Olimpíada es celebraven
            en un nou continent: Oceania. Austràlia, un país amb
            gran tradició olímpica rebia l’oportunitat d’organitzar
            uns Jocs al superar a la ciutat de Buenos Aires. 
            Les federacions i els Comités Olímpics Nacionals es
            queixaren per la llunyania de la ciutat seu, respecte a qualsevol
            lloc del planeta. 
          2.- La superació dels conflictes que afectaven al Moviment
            Olímpic i que s’havien esvait quatre anys abans tornaven
            a apàreixer. La crispació política, la guerra
            freda que estva en el seu punt culminant, la guerra del Canal de
            Suez i altres fets marcaren la no presència i retirada dels
            Jocs d’algunes delegacions.
          3.- Els Jocs es celebraren entre el 22 de
              novembre i el 8 de desembre. Es va trencar amb la tradició de les dates de celebració,
            per fer-los coincidir amb la primavera australiana.
            Previament a la celebració, ja s’havien disputat les
            proves d’equitació a Estocolm, entre el 10 i el 16 de
            juny. El motiu d’aquesta acollida de les proves hípiques
            per la capital sueca, va estar la quarenta de sis mesos als cavalls
            que marcaven les lleis australianes.
          4.- La participació va disminuir fins als 3.155 esportistes.
            Al igual que les altres vegades que els Jocs s’havien disputat
            en altres continents, el número de participants havia disminuit.
            Un total de 72 delegacions van prendre part amb la ausència
            de Xina, Espanya, Holanda, Líban, Egipte i Iraq. 
          5.- Setze esports es van desenvolupar als
              Jocs de Melbourne, sense incloure l’equitació que ja havia celebrat les proves.
            Aquest esports van estar marcats per la forta rivalitat entre els
            soviètics i els estadounidencs, que acaparaven l’atenció dels
            espectadors. Els esports del programa olímpic eren: atletisme,
            esgrima, gimnàstica, natació, ciclisme, lluita, tir,
            halterofília, rem, futbol, vela, boxa, hoquei, pentatló modern,
            basquetbol i piragüisme.
          6.- A la ciutat australian, les proves atlètiques es van
            realitzar a l’estadi Melbourne Cricket Ground, amb capaciatat
            per a 110.000 espectadors. La piscina de l’Olympyc Park fou
            expressament construida per a les proves de natació i per
            veure els triomfs dels nedadors australians on tenien grans esperances.
            La vila olímpica estava formada per 841 petites cases on l’ambient
            era molt acollidor i es van allotjar la totalitat dels participants.
          7.- Els nedadors australians van guanyar cinc de les set finals
            que van disputar. Destacaren Dawn Fraser i Murray Rose.
            En les proves atlètiques van destacar l’esprinter Robert
            Morrow, amb tres medalles, el corredor de fons Vladimir Kuts, amb
            dos medalles d’or i el saltador de perxa Robert Richards “l’anomenat
            pastor volador”. L’algerià Alain Mimoun s’imposava
            al marató.
            
            8.- Altres esportistes destacats van ser, en rem Viacheslav Ivanov. 
            La final del waterpolo entre Hongria i l’U.R.S.S, va estar
            marcada pels incidents. Es va produir un nou triomf de l’Índia,
            en hoquei, aquesta vegada davant del seu veí Pakistán,
            en un esport que es com una religió i considerat com l’esport
            rei en aquests dos països.
            A les proves hípiques d’Estocolm van destacar l’alemany
            Hans Gunther Winkler i els germans Piero I Raimondo d’Inzeo.
          9.- Un fet anecdòtic i romàntic fet va marcar el desenvolupament
            dels Jocs. En plena guerra freda, dos llançadors, un americà Harold
            Connolly guanyador de la medalla d’or en la prova de llançament
            de martell i una txeca Olga Fikotova guanyadora de la medalla d’or
            en el llançament de disc, s’enamoraren durant els Jocs
            i es casarien en Praga mesos després el 27 de març de
            1957. 
            Durant la cerimònia de clausura dels Jocs es va introduir
            una desfilada informal que seria incorporada al ritual dels Jocs
            Olímpics posteriors.
          10.- La celebració dels Jocs en un nou continent reforçava
            l’idea de l’Olimpisme: d’arribar a tothom. Els
            Jocs de Melbourne van tenir un gran èxit esportiu, amb molts
            rècords olímpics. 
            Els avançaments tècnics en tots els esports i en l’entrenament
            dels esportistes i la superació dels registres significaren
            l’entrada en una nova era olímpica, amb un nou president
            Avery Brundage.