1.- Per primera vegada
els Jocs es traslladaven a l’Hemisferi Sud. Els Jocs de la XVI Olimpíada es celebraven
en un nou continent: Oceania. Austràlia, un país amb
gran tradició olímpica rebia l’oportunitat d’organitzar
uns Jocs al superar a la ciutat de Buenos Aires.
Les federacions i els Comités Olímpics Nacionals es
queixaren per la llunyania de la ciutat seu, respecte a qualsevol
lloc del planeta.
2.- La superació dels conflictes que afectaven al Moviment
Olímpic i que s’havien esvait quatre anys abans tornaven
a apàreixer. La crispació política, la guerra
freda que estva en el seu punt culminant, la guerra del Canal de
Suez i altres fets marcaren la no presència i retirada dels
Jocs d’algunes delegacions.
3.- Els Jocs es celebraren entre el 22 de
novembre i el 8 de desembre. Es va trencar amb la tradició de les dates de celebració,
per fer-los coincidir amb la primavera australiana.
Previament a la celebració, ja s’havien disputat les
proves d’equitació a Estocolm, entre el 10 i el 16 de
juny. El motiu d’aquesta acollida de les proves hípiques
per la capital sueca, va estar la quarenta de sis mesos als cavalls
que marcaven les lleis australianes.
4.- La participació va disminuir fins als 3.155 esportistes.
Al igual que les altres vegades que els Jocs s’havien disputat
en altres continents, el número de participants havia disminuit.
Un total de 72 delegacions van prendre part amb la ausència
de Xina, Espanya, Holanda, Líban, Egipte i Iraq.
5.- Setze esports es van desenvolupar als
Jocs de Melbourne, sense incloure l’equitació que ja havia celebrat les proves.
Aquest esports van estar marcats per la forta rivalitat entre els
soviètics i els estadounidencs, que acaparaven l’atenció dels
espectadors. Els esports del programa olímpic eren: atletisme,
esgrima, gimnàstica, natació, ciclisme, lluita, tir,
halterofília, rem, futbol, vela, boxa, hoquei, pentatló modern,
basquetbol i piragüisme.
6.- A la ciutat australian, les proves atlètiques es van
realitzar a l’estadi Melbourne Cricket Ground, amb capaciatat
per a 110.000 espectadors. La piscina de l’Olympyc Park fou
expressament construida per a les proves de natació i per
veure els triomfs dels nedadors australians on tenien grans esperances.
La vila olímpica estava formada per 841 petites cases on l’ambient
era molt acollidor i es van allotjar la totalitat dels participants.
7.- Els nedadors australians van guanyar cinc de les set finals
que van disputar. Destacaren Dawn Fraser i Murray Rose.
En les proves atlètiques van destacar l’esprinter Robert
Morrow, amb tres medalles, el corredor de fons Vladimir Kuts, amb
dos medalles d’or i el saltador de perxa Robert Richards “l’anomenat
pastor volador”. L’algerià Alain Mimoun s’imposava
al marató.
8.- Altres esportistes destacats van ser, en rem Viacheslav Ivanov.
La final del waterpolo entre Hongria i l’U.R.S.S, va estar
marcada pels incidents. Es va produir un nou triomf de l’Índia,
en hoquei, aquesta vegada davant del seu veí Pakistán,
en un esport que es com una religió i considerat com l’esport
rei en aquests dos països.
A les proves hípiques d’Estocolm van destacar l’alemany
Hans Gunther Winkler i els germans Piero I Raimondo d’Inzeo.
9.- Un fet anecdòtic i romàntic fet va marcar el desenvolupament
dels Jocs. En plena guerra freda, dos llançadors, un americà Harold
Connolly guanyador de la medalla d’or en la prova de llançament
de martell i una txeca Olga Fikotova guanyadora de la medalla d’or
en el llançament de disc, s’enamoraren durant els Jocs
i es casarien en Praga mesos després el 27 de març de
1957.
Durant la cerimònia de clausura dels Jocs es va introduir
una desfilada informal que seria incorporada al ritual dels Jocs
Olímpics posteriors.
10.- La celebració dels Jocs en un nou continent reforçava
l’idea de l’Olimpisme: d’arribar a tothom. Els
Jocs de Melbourne van tenir un gran èxit esportiu, amb molts
rècords olímpics.
Els avançaments tècnics en tots els esports i en l’entrenament
dels esportistes i la superació dels registres significaren
l’entrada en una nova era olímpica, amb un nou president
Avery Brundage.