1.- La ciutat de Mèxic, va ser escollida com a seu olímpica a l’any 1963 a Baden-Baden, Alemanya. Per primera vegada un país hispà organizava uns Jocs Olímpics.
Els Jocs de la XIX Olimpíada son coneguts com els “Jocs de la alegria i Jocs de la Pau”. Van suposar la entrada al Olimpisme de noves delegacions de països en vies de desenvolupament i creixement.

2.- Durant l’any 1968, el món continuava estant molt agitat, amb fets de gran trascendència política i social: la primavera de Praga, les revoltes obreres a França i estudiantils del “Maig del 68” i els assasinats de Martin Luther King i Robert Kennedy.
A més deu dies abans de la inauguració dels Jocs, es va produir la tràgedia de la Plaça de las Tres Culturas. L’exèrcit va reprimir unes manifestacions contra el govern i moriren 30 persones en xifres oficials.

3.- L’altitud de Ciutat de Mèxic, situada a 2.250 m sobre el nivell del mar, provocava certa inquietud en les delegacions participants, degut a la menor quantitat d’oxígen de l’aire. No se sabia com podia afectar i els grans equips van aclimatar-se en llocs situats a grans alçades.
Es van produir 17 rècords mundials i 29 olímpics, sobretot en les proves d’una durada inferior als dos minuts.

4.- Els Jocs de la XIX Olimpíada van ser inaugurats coincidint amb la celebració del descobriment d’Amèrica el dia 12 d’octubre de 1968. Per primera vegada una dona era l’encarregada d’encendre el pebeter olímpic. Norma Enriqueta Basilio, saltadora de tanques, va tenir l’honor d’encendre el foc olímpic.

5.- La participació de delegacions es va incrementar fins a les 112. Es van superar els 5.500 esportistes i la participació femenina.
El CIO va suspendre al CON de Sudàfrica a causa del “apartheid” i Alemanya va acudir amb dos delegacions separades.

6.- El seguiment televisiu dels Jocs Olímpics va ser possible gràcies als nous satèl·lits que van permetre una cobertura mundial. Els divuit esports presents als Jocs i alguns esports de demostració van donar un alt nivell a totes les competicions, però van destacar les produides a l’estadi universitari.
El judo va caure del programa olímpic, fins als propers Jocs. Els esports van ser: atletisme, esgrima, gimnàstica, natació, ciclisme, lluita, tir, halterofília, rem, futbol, vela, equitació, boxa, hoquei, pentatló modern, basquetbol, piragüisme i voleibol. Un total de 180 proves van veure a les primeres dones participar en les proves de tir.

7.- El registre més espectacular dels Jocs Olímpics, va ser el salt de Bob Beamon de 8,90 m . Aquesta marca és encara avui el rècord olímpic. Un altre saltador, Dick Fosbury en salt d’alçada, va innovar al saltar d’esquenes el llistó i va donar nom al estil. Aquesta innovació va ser possible ´gràcies a l’incorporació de matalassos en la zona de caiguda o recepció del saltador.
En la prova de 100 m Jim Hines va baixar de 10 segons i va guanyar la prova. Novament Al Oerter guanyava per quarta vegada la prova de llançament de disc. La seva quarta medalla anava acompanyada del quart rècord olímpic.

8.- Els esportistes africans assoliren grans triomfs a les proves de fons: Temu, Gammoudi, Keino i Biwott.
Un acte protagonitzat per esportistes de color dels Estats Units, Tommie Smith i John Carlos, va estar notícia en l’entrega de medalles del 200 m . Van alçar el puny en senyal de protesta per la tensió racial dels Estats Units.
La gran triomfadora dels Jocs va estar la gimnasta txeca Vera Caslavska amb quatre medalles d’or i dos d’argent.

9- La participació espanyola, novament no va guanyar cap medalla oficial. Solament a les proves de demostració es van assolir primers llocs.
Destacar un fet, el saltador de perxa Ignacio Sola va tenir durant uns minuts el rècord olímpic, al ser el primer en superar l’alçada de 5,20 m .
Una esportista, la nedadora Mari Pau Corominas fou la primera finalista olímpica de la història de la delegació espanyola. El nedador Santiago Esteva va conquerir la cinquena posició i l'’quip de relleus 4x100 m lliures va obtenir la vuitena plaça.
En els esports de demostració destacaren els tennistes Manolo Orantes i Manolo Santana i en pilota dos germans els pilotaris Miralpeix.

10.- Durant la cerimònia de cloenda dels Jocs de la XIX Olimpíada, celebrada el 27 d’octubre de 1968, els esportistes van ballar i es van moure per tot l’estadi en uns Jocs que van estar molt condicionats pels fets ocorreguts durant l’any 1968.
Cal dir que l’organització es va volcar en donar color a uns Jocs Olímpics que van veure triomfar a un esportista del país Felipe Muñoz “el tibio”.
Una nova lluita s’havia iniciat el dopatge. Un suec va ser desqualificat per un control positiu.