1.- Montreal la ciutat
que organitzaria els Jocs de la XXI Olimpíada després de ser elegida a la
ciutat de Teheran l’any 1967. Aquell mateix any organitzava
l’Exposició Universal.
Una persona que va tenir un paper protagonista va ser el seu alcade
Jean Drapeau.
2.- Amb motiu de l’organització dels Jocs Olímpics,
la capital del Quebec va urbanitzar de nou la ciutat. Una nova
ciutat estava projectada: noves urbanitzacions, carreteres, establiments
comercials i un nou aeroport. El problema era que no va contar
amb el recolçament del govern de l’Estat i tampoc
de la regió. Això ocasionaria un gran endeutament
que estarien pagant durant més de vint anys després
de la celebració dels Jocs.
3.- També es van construir una vila olímpica,
un estadi, el velòdron i els palaus d’esports per
acollir als diferents esports i proves. L’augment de les
despeses que es van quintiplicar i els conflictes amb els sindicats
incrementaren el cost d’aquest Jocs. Es va arribar a la
cerimònia d’inauguració amb el temps ben
just per finalitzar totes les obres.
4.- Just abans de ll’inici dels Jocs es va produir un
fet que marcaria la celebració dels Jocs: el primer gran
boicot dels països africans. Un total de 27 delegacions
es van retirar per la presència de la delegació de
Nova Zelanda. Es va aduir que un equip de rugbi neozelandès
havia realitzat una gira per Sudàfrica. Solament dos delegacions
africanes van participar: Costa d’Ivori i Senegal. Alguns
atletes van solicitar la possibilitat de participar a nivell
individual. El CIO no va accedir a aquesta decisió fent
respectar la Carta Olímpica.
Un total de 92 delegacions participarian als Jocs amb la retirada
dúltima hora de Taiwan.
5.- La cerimònia d’inauguració es va realitzar
el dia 17 de juliol de 1976. Va tenir un fet molt significatiu.
La encesa de la flama olímpica va ser realitzada per dos
joves esportistes, ell de parla francesa i ella de parla anglesa.
D’aquesta manera es volia simbolitzar la fraternitat entre
les dos comunitats lingüístiques del Quebec.
Es va mantenir el número d’esports en el programa
i la participació femenina va arribar a més de
1.200 esportistes. Una d’elles va destacar i va ser l’heroïna
dels Jocs, la gimnasta romanesa Nadia Comaneci.
6.- La gimnasta Nadia Comaneci, de catorze
anys, va obtenir dues notes de 10. Els jutges van qualificar
els seus exercicis
com perfectes i van obtenir un total de cinc medalles, tres d’elles
d’or.
El boxejador Teófilo Stevenson guanyava la medalla d’or
del pes pesat i aconseguia la seva segona medalla d’un
total de tres, doncs repetiria quatre anys després.
Aquests dos esportistes vàren crear escola. Avui tant
Romania a la gimnàstica com Cuba a la boxa són
dos grans potències en aquests esports.
7.- Una nedadora, Kornelia Ender va guanyar
4 medalles d’or
en unes proves totalment dominades per les nedadores de la República
Democràtica d’Alemanya, on van guanyar totes les
proves menys dues. Això mateix va succeir a l’apartat
masculí, aquesta vegada l’equip eren els Estats
Units i solament no van guanyar una prova. Destacaren Goodell,
Naber i Montgomery.
8.- En atletisme va sobresortir la figura
elegant de l’atleta
cubà Alberto Juantorena guanyador de dos medalles d’or.
Aquest atleta anomenat “el cavall” va triomfar a
les proves de 400 m i als 800 m . Un altre guanyador de dos medalles
va estar el corredor finès Lasse Viren que repetia les
medalles dels Jocs de Munic de quatre anys abans als 5.000 m
i als 10.000 m .
Destacaren altres atletes com el corredor de tanques Edwin Mose,
el llançador Miklos Nemeth que repetia la medalla que
el seu pare Imre va aconseguir, en la mateixa prova 28 anys abans.
També van destacar la polaca Irene Szewinska, el decatlonià Bruce
Jenner i el triplista Viktor Saneyev.
9.- La delegació espanyola va ser numerosa. Un total
de 131 esportistes que van obtenir dos medalles d’argent.
La primera en vela, en 470, amb Antonio Gorostegui i Pere Lluís
Millet. La segona en piragüisme, en K-4 1.000 m , amb un
equip format per Luis Gregorio Ramos Misioné, Herminio
Menéndez, José Esteban Celorrio i José Díaz
Flor.
Mariano Haro, en la seva segona participació olímpica,
es va quedar molt aprop de les medalles. Va ser sisè.
En piragüisme, es va obtenir una quarta plaça en
K-2 i en K-1. José Seguín i Guillermo del Riego
participaren el K-2 i Herminio Menéndez en K-1. En judo,
José Luis Frutos i Juan Carlos Rodríguez, van quedar-se
aprop del podi. L’atleta Antonio Campos va obtenir plaça
de finalista als 3.000 m obstacles al quedar vuitè.
10.- El gran esforç realitzat per
la ciutat de Montreal i el primer dels tres grans boicots importants,
van marcar significament
aquests Jocs.
La ciutat i els ciutadans van pagar el gran desastre econòmic
durant molts anys.