1.- Montreal la ciutat que organitzaria els Jocs de la XXI Olimpíada després de ser elegida a la ciutat de Teheran l’any 1967. Aquell mateix any organitzava l’Exposició Universal.
Una persona que va tenir un paper protagonista va ser el seu alcade Jean Drapeau.

2.- Amb motiu de l’organització dels Jocs Olímpics, la capital del Quebec va urbanitzar de nou la ciutat. Una nova ciutat estava projectada: noves urbanitzacions, carreteres, establiments comercials i un nou aeroport. El problema era que no va contar amb el recolçament del govern de l’Estat i tampoc de la regió. Això ocasionaria un gran endeutament que estarien pagant durant més de vint anys després de la celebració dels Jocs.

3.- També es van construir una vila olímpica, un estadi, el velòdron i els palaus d’esports per acollir als diferents esports i proves. L’augment de les despeses que es van quintiplicar i els conflictes amb els sindicats incrementaren el cost d’aquest Jocs. Es va arribar a la cerimònia d’inauguració amb el temps ben just per finalitzar totes les obres.

4.- Just abans de ll’inici dels Jocs es va produir un fet que marcaria la celebració dels Jocs: el primer gran boicot dels països africans. Un total de 27 delegacions es van retirar per la presència de la delegació de Nova Zelanda. Es va aduir que un equip de rugbi neozelandès havia realitzat una gira per Sudàfrica. Solament dos delegacions africanes van participar: Costa d’Ivori i Senegal. Alguns atletes van solicitar la possibilitat de participar a nivell individual. El CIO no va accedir a aquesta decisió fent respectar la Carta Olímpica.
Un total de 92 delegacions participarian als Jocs amb la retirada dúltima hora de Taiwan.

5.- La cerimònia d’inauguració es va realitzar el dia 17 de juliol de 1976. Va tenir un fet molt significatiu. La encesa de la flama olímpica va ser realitzada per dos joves esportistes, ell de parla francesa i ella de parla anglesa. D’aquesta manera es volia simbolitzar la fraternitat entre les dos comunitats lingüístiques del Quebec.
Es va mantenir el número d’esports en el programa i la participació femenina va arribar a més de 1.200 esportistes. Una d’elles va destacar i va ser l’heroïna dels Jocs, la gimnasta romanesa Nadia Comaneci.

6.- La gimnasta Nadia Comaneci, de catorze anys, va obtenir dues notes de 10. Els jutges van qualificar els seus exercicis com perfectes i van obtenir un total de cinc medalles, tres d’elles d’or.
El boxejador Teófilo Stevenson guanyava la medalla d’or del pes pesat i aconseguia la seva segona medalla d’un total de tres, doncs repetiria quatre anys després.
Aquests dos esportistes vàren crear escola. Avui tant Romania a la gimnàstica com Cuba a la boxa són dos grans potències en aquests esports.

7.- Una nedadora, Kornelia Ender va guanyar 4 medalles d’or en unes proves totalment dominades per les nedadores de la República Democràtica d’Alemanya, on van guanyar totes les proves menys dues. Això mateix va succeir a l’apartat masculí, aquesta vegada l’equip eren els Estats Units i solament no van guanyar una prova. Destacaren Goodell, Naber i Montgomery.

8.- En atletisme va sobresortir la figura elegant de l’atleta cubà Alberto Juantorena guanyador de dos medalles d’or. Aquest atleta anomenat “el cavall” va triomfar a les proves de 400 m i als 800 m . Un altre guanyador de dos medalles va estar el corredor finès Lasse Viren que repetia les medalles dels Jocs de Munic de quatre anys abans als 5.000 m i als 10.000 m .
Destacaren altres atletes com el corredor de tanques Edwin Mose, el llançador Miklos Nemeth que repetia la medalla que el seu pare Imre va aconseguir, en la mateixa prova 28 anys abans.
També van destacar la polaca Irene Szewinska, el decatlonià Bruce Jenner i el triplista Viktor Saneyev.

9.- La delegació espanyola va ser numerosa. Un total de 131 esportistes que van obtenir dos medalles d’argent. La primera en vela, en 470, amb Antonio Gorostegui i Pere Lluís Millet. La segona en piragüisme, en K-4 1.000 m , amb un equip format per Luis Gregorio Ramos Misioné, Herminio Menéndez, José Esteban Celorrio i José Díaz Flor.
Mariano Haro, en la seva segona participació olímpica, es va quedar molt aprop de les medalles. Va ser sisè. En piragüisme, es va obtenir una quarta plaça en K-2 i en K-1. José Seguín i Guillermo del Riego participaren el K-2 i Herminio Menéndez en K-1. En judo, José Luis Frutos i Juan Carlos Rodríguez, van quedar-se aprop del podi. L’atleta Antonio Campos va obtenir plaça de finalista als 3.000 m obstacles al quedar vuitè.

10.- El gran esforç realitzat per la ciutat de Montreal i el primer dels tres grans boicots importants, van marcar significament aquests Jocs.
La ciutat i els ciutadans van pagar el gran desastre econòmic durant molts anys.