1.- En la Sessió del CIO celebrada en
Viena en octubre de 1974 la candidatura de Moscou va ser escollida.
Per primera vegada els Jocs serien organitzats per un país
del bloc de l’Est.
2.- El 27 de novembre de 1979 les tropes de
la U.R.S.S. va entrar a Afganistan. Com a conseqüència d’aquest fet,
a inicis d’any del 1980, el president del Estats Units
va utilitzar politicament els Jocs Olímpics i va anunciar
el seu boicot als Jocs de la XXII Olimpíada. Un total
de 38 delegacions van secundar la decisió presa per Jimmy
Carter.
3.- Altres delegacions van decidir participar
als Jocs Olímpics
de Moscou, però sense la seva bandera i el seu himne.
Entre elles figuraven les delegacions d’Austràlia,
França,Gran Bretanya i Itàlia. Espanya es va comptar
entre aquestes delegacions i va desfilar amb una bandera blanca
amb l’escut del Comitè Olímpic Espanyol.
La resta dels països de Europa ho va fer darrera de la bandera
olímpica.
La participació als Jocs va ser menor que en Jocs precedents:
un total de 80 delegacions i quasi 5.200 participants.
4.- L’organització va sufragar els viatges i la
estança dels representants de varis països. La cerimònia
d’inauguració celebrada el dia 19 de juliol de 1980
va ser espectacular i va tenir una durada superior a quatre hores.
Sergei Belov un dels integrants de l’equip de basquetbol
que va derrotar als Estats Units a Munic 1972 va ser l’encarregat
d’encendra la flama al pebeter olímpic.
5.- Un gran fet a destacar va ser l’elecció del
setè president del CIO. Un català Joan Antoni Samaranch
va estar nomenat com a president del CIO. Durant 21 anys esdevindria
el gran renovador del Moviment Olímpic i la seva tasca
al front del CIO serviria per situar-lo com una de les institucions
més representatives en aquest món en ple segle
XXI. Samaranch substituia a Lord Killanin.
6.- La Unió Soviètica i l’Alemanya Democràtica
van ser els grans triomfadors dels Jocs de Moscou. 195 i 126
van ser el total de medalles aconseguides per les mencionades
delegacions. La U.R.S.S. quasi va doblar el número de
medalles d’or de la delegació de l’Alemanya
Democràtica. Es va competir en 21 esports i es van superar
les 200 proves. Els esports van estar: atletisme, esgrima, gimnàstica,
natació, ciclisme, lluita, tir, halterofília, rem,
futbol, vela, equitació, boxa, hoquei, pentatló modern,
basquetbol, piragüisme, voleibol, judo, handbol i tir amb
arc.
7.- El gran triomfador dels Jocs va ser el gimnasta Alexander
Dityatin qui va assolir un total de 8 medalles. Una en cada
prova gimnàstica. 3 d’or, 4 d’argent i 1
de bronze.
Un nedador rus va destacar en les proves de natació: Vladimir
Salnikov guanyava la medalla dels 1.500 m lliures i baixava per
primera vegada dels 15 minuts. S’apuntaria dos medalles
d’or més.
La nedadora d’Alemanya Rica Reinisch va guanyar també tres
medalles d’or.
8.- En les proves atlètiques brillaren l’etíop
Mirus Yifter amb dos medalles d’or. Les medalles del britànic
Alan Wells i l’itàlia Pietro Mennea, però sobretot
el duel en el mig fons entre els britànics Sebastian Coe
i Steve Ovett.
Un altre gran triomfador va ser el decatlonià Daley Thompson
qui guanyaria la seva primera medalla d’or que repetiria
quatre anys després.
9.- La delegació espanyola assolia un total de sis medalles:
una medalla d’or: en vela, en Flying Dutchman, Alejandro
Abascal i Miquel Noguer; tres medalles d’argent: Jordi
Llopart en atletisme, en 50 Km marxa, l’equip d’hoquei
i en piragüisme, K-2 500 m ,la parella Hermino Menéndez
i Guilermo del Riego; i dos més de bronze: David López-Zubero
en natació, en 100 m papallona i en piragüisme, K-2
1.000 m , Gregorio Ramos Misioné i Herminio Menéndez.
La delegació espanyola va tenir la millor actuació olímpica
fins a la data.
10.- L’organització dels Jocs de la XXII Olimpíada
havia estat molt condicionada pel “boicot occidental” i
deixava pendent algunes preguntes de cara a la propera cita olímpica.
Una organització molt colorista amb uns bons resultats
dels seus atletes va acomiadar els Jocs al so de l’Himne
de l’Alegria, i amb la mascota Misha plorant. Un sentit “adéu” donava
el relleu olímpic a Los Angeles 1984.