1.- En la Sessió del CIO celebrada en
            Viena en octubre de 1974 la candidatura de Moscou va ser escollida.
            Per primera vegada els Jocs serien organitzats per un país
            del bloc de l’Est. 
          2.- El 27 de novembre de 1979 les tropes de
              la U.R.S.S. va entrar a Afganistan. Com a conseqüència d’aquest fet,
                a inicis d’any del 1980, el president del Estats Units
                va utilitzar politicament els Jocs Olímpics i va anunciar
                el seu boicot als Jocs de la XXII Olimpíada. Un total
                de 38 delegacions van secundar la decisió presa per Jimmy
                Carter.
              3.- Altres delegacions van decidir participar
                  als Jocs Olímpics
                de Moscou, però sense la seva bandera i el seu himne.
                Entre elles figuraven les delegacions d’Austràlia,
                França,Gran Bretanya i Itàlia. Espanya es va comptar
                entre aquestes delegacions i va desfilar amb una bandera blanca
                amb l’escut del Comitè Olímpic Espanyol.
                La resta dels països de Europa ho va fer darrera de la bandera
                olímpica. 
                La participació als Jocs va ser menor que en Jocs precedents:
                un total de 80 delegacions i quasi 5.200 participants.
              4.- L’organització va sufragar els viatges i la
                estança dels representants de varis països. La cerimònia
                d’inauguració celebrada el dia 19 de juliol de 1980
                va ser espectacular i va tenir una durada superior a quatre hores.
                Sergei Belov un dels integrants de l’equip de basquetbol
                que va derrotar als Estats Units a Munic 1972 va ser l’encarregat
                d’encendra la flama al pebeter olímpic.
              5.- Un gran fet a destacar va ser l’elecció del
                setè president del CIO. Un català Joan Antoni Samaranch
                va estar nomenat com a president del CIO. Durant 21 anys esdevindria
                el gran renovador del Moviment Olímpic i la seva tasca
                al front del CIO serviria per situar-lo com una de les institucions
                més representatives en aquest món en ple segle
                XXI. Samaranch substituia a Lord Killanin.
              6.- La Unió Soviètica i l’Alemanya Democràtica
                van ser els grans triomfadors dels Jocs de Moscou. 195 i 126
                van ser el total de medalles aconseguides per les mencionades
                delegacions. La U.R.S.S. quasi va doblar el número de
                medalles d’or de la delegació de l’Alemanya
                Democràtica. Es va competir en 21 esports i es van superar
                les 200 proves. Els esports van estar: atletisme, esgrima, gimnàstica,
                natació, ciclisme, lluita, tir, halterofília, rem,
                futbol, vela, equitació, boxa, hoquei, pentatló modern,
                basquetbol, piragüisme, voleibol, judo, handbol i tir amb
                arc.
              
  7.- El gran triomfador dels Jocs va ser el gimnasta Alexander
                  Dityatin qui va assolir un total de 8 medalles. Una en cada
                  prova gimnàstica. 3 d’or, 4 d’argent i 1
                  de bronze.
                Un nedador rus va destacar en les proves de natació: Vladimir
                Salnikov guanyava la medalla dels 1.500 m lliures i baixava per
                primera vegada dels 15 minuts. S’apuntaria dos medalles
                d’or més.
                La nedadora d’Alemanya Rica Reinisch va guanyar també tres
                medalles d’or.
              8.- En les proves atlètiques brillaren l’etíop
                Mirus Yifter amb dos medalles d’or. Les medalles del britànic
                Alan Wells i l’itàlia Pietro Mennea, però sobretot
                el duel en el mig fons entre els britànics Sebastian Coe
                i Steve Ovett. 
                Un altre gran triomfador va ser el decatlonià Daley Thompson
                qui guanyaria la seva primera medalla d’or que repetiria
                quatre anys després.
              9.- La delegació espanyola assolia un total de sis medalles:
                una medalla d’or: en vela, en Flying Dutchman, Alejandro
                Abascal i Miquel Noguer; tres medalles d’argent: Jordi
                Llopart en atletisme, en 50 Km marxa, l’equip d’hoquei
                i en piragüisme, K-2 500 m ,la parella Hermino Menéndez
                i Guilermo del Riego; i dos més de bronze: David López-Zubero
                en natació, en 100 m papallona i en piragüisme, K-2
                1.000 m , Gregorio Ramos Misioné i Herminio Menéndez.
                La delegació espanyola va tenir la millor actuació olímpica
                fins a la data.
              10.- L’organització dels Jocs de la XXII Olimpíada
                havia estat molt condicionada pel “boicot occidental” i
                deixava pendent algunes preguntes de cara a la propera cita olímpica.
                Una organització molt colorista amb uns bons resultats
                dels seus atletes va acomiadar els Jocs al so de l’Himne
                de l’Alegria, i amb la mascota Misha plorant. Un sentit “adéu” donava
              el relleu olímpic a Los Angeles 1984.