1.- Després de
              36 anys, una Alemanya dividida en dos, organizava novaments uns
              Jocs Olímpics. Era
            la tornada del Moviment Olímpic a Alemanya. Munic s’havia
            preparat amb tots els detalls i d’una forma efectiva. Va construir
            unes instal·lacions excel·lents aprofitant l’àntic
            aeroport d’Obenweissenfeld. 
            2.- El seu estadi olímpic, encara vigent, ha passat a
                la història de l’arquitectura esportiva. La seva
                coberta, de plàstic translúcid és un element
                identificatiu d’aquest Jocs de la XX Olimpíada.
                Els organitzadors també construiren un gran palau d’esports
                i una piscina.
              3.- Als voltants de les instal·lacions
                es va construir una vila olímpica amb capacitat per a
                12.000 esportistes i un centre de premsa per a 4.000 periodistes.
                La comoditat i
                els mitjans informàtics van sorprendre gratament. La ciutat
                va construir una línia de metro i es va ampliar l’aeroport.
              4.- Més de 7.200 esportistes i 122 delegacions nacionals
                van establir un nou rècord de participació. Seixanta
                cadenes de televisió oferiren imatges de les competicions,
                filmades per un centenar de càmeres.
                A Rhodesia, la actual Zimbabwe, se li va retirar la invitació de
                participació. Van faltar a la cita països com Líbia,
                Síria, Jordània, Sudàfrica i Xina.
              5.- Els Jocs van veure el jurament olímpic efectuat per
                una dona: Heidi Schüller. L’últim relleu va
                ser efectuat per Günter Zahn, que era acompanyat per quatre
                atletes d’altres països, com a símbol d’unió dels
                cinc continents.
                En aquests Jocs es va conèixer la primera mascota olímpica.
                Era Waldi, un gos teckel molt colorit.
                Abans de la inauguració celebrada el 26 d’agost
                s’havia elegit el sisè president del CIO Michael
                Morris, Lord Killanin, que substituia a Avery Brundage.
              6.- Els Jocs de Munic van comprendre 21
                  esports. L’esqui
                aquàtic i el bàdminton foren esports de demostració.
                L’handbol, en la versió actual, participava per
                primera vegada i retornaven al programa olímpic el judo
                i el tir amb arc. 
                Els esports van ser: atletisme, esgrima, gimnàstica, natació,
                ciclisme, lluita, tir, halterofília, rem, futbol, vela,
                equitació, boxa, hoquei, pentatló modern, basquetbol,
                piragüisme, voleibol, judo, handbol i tir amb arc.
              7.- Molts esportistes van destacer en
                  els Jocs. El gran triomfador va ser el nedador Mark Spitz qui
                  va assolir un total de set medalles
                d’or: quatre individuals i tres en els relleus.
                En gimnàstica destacaren les soviètiques Olga Korbut
                i Ludmila Tourischeva.
                En atletisme el velocista rus Valeri Borzov guanyador de dos
                medalles 100 m i 200 m; també el finès Lasse Viren
                guanyador dels 5.000 m i els 10.000 m .
                Destacaren vàries atletes de les dos Alemanyes: Renate
                Stecher als 100 m i 200 m, Heide Rosendhal al salt de llargada
                i Ulrike Meyfarth al salt d’alçada. 12 anys després
                Ulrike guanyaria la medalla d’or a Los Angeles. 
                Per últim, destacar el fet que un saltador no estadounidenc
                guanyes la prova de salt de perxa. Wolfgang Nordwig va trencar
                aquest domini. 
              7.- En basquetbol, la Unió Soviètiva va trencar
                el registre de Estats Units de 63 victories consecutives. Per
                primera vegada els americans perdien un partit. Un partit marcat
                per la controvèrsia per una cistella aconsseguida a l’últim
                segon del encontre, just després d’un temps mort
                que havia fet creure als americans que el partit havia finalitzat.
                La jugada següent i la cistella va possibilitar el triomf
                de l’U.R.S.S. per 51-50.
              8.- L’equip espanyol va obtenir una medalla de bronze
                en boxa a través de Enrique Rodríguez Cal. Es va
                guanyar una nova medalla en ciclisme però aquesta va ser
                retirada per un positiu.
                L’atleta de fons Mariano Haro es va classificar en quarta
                posició als 10.000 m .
                L’equip de relleus 4x100 m lliures va quedar en vuitena
                posició. En aquests Jocs de la XX Olimpíada va
                participar el príncep Juan Carlos, que formava part de
                l’equip de vela a la classe dragó.
              9.- Durant el dia 5 de setembre de 1972
                  es va produir el fet més dramàtic de la història olímpica:
                l’atempat del grup terrorista “Setembre Negre” dins
                de la villa olímpica, contra esportistes d’Israel.
                Onze esportistes van perdre la vida i un total de disset persones
                van morir, entre elles un policia alemany.
                Els Jocs es van retrasar un dia després dels funerals.
                Israel es va retira al igual que Egipte, Kuwait i Síria. 
              10.- Els alemanys organizaren uns Jocs
                  modèlics i implacables,
                marcats per la taca de la terrible jornada que va entristir al
                món. Munic havia marcat una nova pauta de futur, amb grans
                instal·lacions, participació rècord i un
              gran seguiment televisiu.