| 1.- Per primera vegada,
                una ciutat repetia com a seu olímpica: París. Coubertin estava dolgut pel
              record dels Jocs a la seva ciutat al 1900 i va demanar els Jocs per
              París. Moltes ciutats van manifestar el desig d’acollir els Jocs.
 2.- La ciutat de París va adoptar durant aquest Jocs el lema “Citius,
              altius, fortius” creat per Henri Didon, amic de Coubertin,
              i que es manté en la actualitat. El president de la República Francesa Gaston Doumergue va
              inaugurar els Jocs, que havien estat a punt de celebrar-se en una
              altra ciutat.
 3.- Els Jocs de París foren molt significatius per l’índex
              de participació. Es van inscriure 44 delegacions i 3.088 esportistes.
              D’aquests, 136 eren dones. La competició olímpica
              estava plenament arrelada. 4.- Es va competir en 17 esports amb noves
              disciplines esportives. El programa olímpic s’anava modificant progressivament
            entre uns Jocs i altres Jocs. Hi havia esports com el tennis que
            faria la seva última aparició olímpica i no
            tornaria fins a l’any 1988. En canvi la natació i la
            gimnàtica augmentaren les proves. Els esports eren: atletisme, esgrima, gimnàstica, natació,
            ciclisme, llluita, tir, halterofília, tennis, rem, futbol,
            vela, equitació, boxa, pentatló modern, polo i rugbi.
 5.- Els Jocs de París foren els primers en disposar d’una
              vila olímpica, on s’allotjaven els esportistes. La convivència
              entre els esportistes era una de les fites de Coubertin amb la finalitat
              de promoure la solidaritat i el coneixemnt mutu. 6.- La celebració dels Jocs va possibilitar la millora de
              la ciutat a nivell urbanístic i la construcció d’instal·lacions
              importants per a la ciutat: l’estadi de Colombes, la piscina
              de Les Tourelles, són un exemple. Per primera vegada aquests Jocs Olímpics van ser retransmesos
              a través de la xarxa de radiodifusió.
 7.- Dos esportistes van sobresortir: novament
              l’atleta finès
            Paavo Nurmi, guanyador de cinc medalles en les proves més
            dures de l’atletisme de l’època i el nedador Johnny
            Weismuller, que més tard es faria famós al cinema interpretant
            a Tarzán. La participació dels atletes finesos a les proves atlètiques
            van fer destacar a Finlàndia al medaller.
 8.- La delegació espanyola va acudir als Jocs de París
              amb 106 representants, entre ells hi havia una dona, però no
              van obtenir cap medalla. Aquests Jocs de la Olimpiada de París són molt recordats
              per la oscaritzada pel·lícula “Chariots of fire” que
              narra la participació olímpica dels atletes anglesos
              Harold M. Abrahams i Eric H. Lidell.
 9.- L’increment del número d’esportistes i de
              les disciplines va obligar a delimitar el terme d’amateur.
              L’èxit d’assistència, amb més de
              625.000 espectadors i el gran seguiment mediàtic, amb més
              de 1.000 periodistes van constatar la complexitat d’una organització d’aquest
              tipus. A la vegada es constatava les grans millores tècniques
              a nivell d’instal·lacions i dels esportistes. 10.- Un any després dels Jocs, a Praga al 1925, Coubertin
              seria substituït com a president del CIO. El nou president era
              el belga Henri de Baillet Latour. Coubertin havia vist complert el
              seu desig de veure uns Jocs Olímpics brillants a la seva ciutat. Uns mesos abans de la celebració dels Jocs de la VIII Olimpíada
              s’havien celebrats a Chamonix els considerats primers Jocs
          d’Hivern.
 |