1.- Seül va ser escollida l’any 1981 com a seu per davant de la ciutat nipona de Nagoya. Per segona vegada els Jocs es traslladaven al continent asiàtic. Corea del Nord també va voler coorganitzar alguna prova. El president del CIO Joan Antoni Samaranch va oferir la neutralitat del seu càrrec per salvaguardar les diferències.

2.- L’organització dels Jocs va estar pràcticament a càrrec de l’Estat. El país va utilitzar els Jocs com una gran operació d’imatge. Les cerimònies d’inauguració i de clausura mostraren la cultura, la sensibilitat del país i una gran bellesa plàstica.
Els Jocs de la XXIV Olimpíada es van celebrar del 17 de setembre al 2 d’octubre del 1988.

3.- Els Jocs de Seül tingueren el més alt grau de participació de tota la història olímpica. Fins a la data de celebració mai s’havien reunit 159 delegacions i prop de 8.400 esportistes. Per primera vegada les dones superaven la quota de participació del 25 % del total dels participants amb quasi 2.500 dones participants.
Finalment no van participar 6 delegacions: Corea del Nord, Etiòpia, Albània, Nicaragua, les illes Seychelles i Cuba.

4.- Es van construir 22 instal·lacions amb els darrers avançaments tècnics per a la pràctica esportiva. Les instal·lacions més importants van estar l’estadi, el palau d’esports i el canal de rem. L’estadi amb una capacitat de 100.000 espectadors i la resta de les instal·lacios estaven concetrades al costat del riu Han, a l’àrea de Chamsil.
A nivell esportiu es va recuperar al tennis com a esport olímpic i va entrar per primera vegada el tennis de taula. El total d’esports van ser 23 i 3 esports de demostració. Esports del programa: atletisme, esgrima, gimnàstica, natació, ciclisme, lluita, tir, halterofília, tennis, rem, futbol, vela, equitació, tir amb arc, boxa, hoquei, pentatló modern, basquetbol, piragüisme, handbol, voleibol, judo i tennis de taula. Esports de demostració: bàdminton, beibol i taekwondo.

5.- En els Jocs de Seül es van acreditar un total de 5.000 periodistes que es van allotjar en la vila de premsa. Els drets televisius van pujar fins al 407 milions de dòlars i van ser vistos per més de 3.000 milions d’espectadors.
Per als Jocs de Seül el CIO va engegar el primer programa de patrocini anomenat TOP-1. Gestionat per la empresa Sports Leisure (ISL), es permetria a un conjunt d’empreses poder utilitzar en exclusiva els símbols dels comités organitzadors dels Jocs d’estiu i d’hivern, Seül i Calgary, durant un període de quatre anys. Nou empreses participaren d’aquest projecte que es manté en l’actualitat augmentant.

6.- El fet més significatiu d’aquest Jocs va estar la desqüalificació de l’atleta canadenc Ben Johnson per donar positiu al control antidopatge. El dia de la cursa dels 100 m, Ben Johnson va guanyar la cursa amb un nou rècord del món. El increïble registre de 9”79 segons, va ser anul·lat al comprovar-se, 72 hores després, que el control havia resultat positiu al descubrir-se anabolitzants a les mostres d’orina. Va ser desposeit de la seva medalla i Carl Lewis va ser proclamat guanyador de la prova.
Aquest cas va despertar una gran expectació i va fer ampliar les mesures del control antidopatge per part del CIO.

7.- L’atleta Florence Griffith, va conquerir tres medalles d’or i una d’argent, en les proves de velocitat. El seu musculat cos, despertava la curiositat i feia sospitar novament.
Un dels esports que es va viure amb més intensitat durant els Jocs fou la gimnàstica femenina. Una competició molt igualada, amb gran espectacularitat i dos gimnastes que es disputaven la medalla d’or. Les protagonistes van estar Elena Shusunova i Daniela Silivas amb triomf per la primera. Silivas guanyaria tres medalles d’or i dos d’argent. Shushunova dos medalles d’or, una d’argent i una de bronze.
El gran triomfador en categoria masculina va estar Vladimir Artemov amb quatre medalles d’or i una d’argent.

8.- El dos grans triomfadors dels Jocs van estar dos nedadors. Kristin Otto de l’Alemanya Democràtica, va guanyar sis medalles d’or, quatre individual i dos en relleus. El nedador Matt Biondi cinc medalles d’or, una d’argent i una de bronze.
En la prova que Biondi quedà segon, Anthony Nesty de Surinam, va guanyar la primera medalla en natació d’un esportista de color.
Uns altres destacats de la prova de natació van estar Janet Evans i Vladimir Salnikov.

9.- La participació de la delegació espanyola va obtenir solament quatre medalles i res feia presagiar l’èxit de quatre anys després.
Una medalla d’or, novament en vela, a la classe Finn guanyada per José Luis Doreste; una medalla d’argent, en la tornada del tennis com a esport olímpic, en dobles per la parella Sergi Casal i Emilio Sánchez-Vicario i finalment, dos medalles de bronze en natació 200 m braça per Sergi López i en tir, en Skeet per Jorge Guardiola.

10.- Els Jocs de la XXIV Olimpíada van significar un canvi i un punt d’inflexió per a Corea del Sud. Després del 1988 el país va canviar politicament, econòmicament i socialment. El país es va enfortir democràticament i l’èxit dels Jocs significaren un canvi esperat.
En la cerimònia de clausura dels Jocs, l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall rebia la bandera olímpica de mans de Joan Antoni Samaranch, que anunciava que els propers Jocs Olímpics es celebrarien a la ciutat de Barcelona al 1992.