1.- Seül va ser escollida l’any 1981
com a seu per davant de la ciutat nipona de Nagoya. Per segona vegada
els Jocs es traslladaven al continent asiàtic. Corea del Nord
també va voler coorganitzar alguna prova. El president del
CIO Joan Antoni Samaranch va oferir la neutralitat del seu càrrec
per salvaguardar les diferències.
2.- L’organització dels Jocs va estar pràcticament
a càrrec de l’Estat. El país va utilitzar els
Jocs com una gran operació d’imatge. Les cerimònies
d’inauguració i de clausura mostraren la cultura,
la sensibilitat del país i una gran bellesa plàstica.
Els Jocs de la XXIV Olimpíada es van celebrar del 17 de
setembre al 2 d’octubre del 1988.
3.- Els Jocs de Seül tingueren el més alt grau de
participació de tota la història olímpica.
Fins a la data de celebració mai s’havien reunit
159 delegacions i prop de 8.400 esportistes. Per primera vegada
les dones superaven la quota de participació del 25 %
del total dels participants amb quasi 2.500 dones participants.
Finalment no van participar 6 delegacions: Corea del Nord, Etiòpia,
Albània, Nicaragua, les illes Seychelles i Cuba.
4.- Es van construir 22 instal·lacions amb els darrers
avançaments tècnics per a la pràctica esportiva.
Les instal·lacions més importants van estar l’estadi,
el palau d’esports i el canal de rem. L’estadi amb
una capacitat de 100.000 espectadors i la resta de les instal·lacios
estaven concetrades al costat del riu Han, a l’àrea
de Chamsil.
A nivell esportiu es va recuperar al tennis com a esport olímpic
i va entrar per primera vegada el tennis de taula. El total d’esports
van ser 23 i 3 esports de demostració. Esports del programa:
atletisme, esgrima, gimnàstica, natació, ciclisme,
lluita, tir, halterofília, tennis, rem, futbol, vela,
equitació, tir amb arc, boxa, hoquei, pentatló modern,
basquetbol, piragüisme, handbol, voleibol, judo i tennis
de taula. Esports de demostració: bàdminton, beibol
i taekwondo.
5.- En els Jocs de Seül es van acreditar un total de 5.000
periodistes que es van allotjar en la vila de premsa. Els drets
televisius van pujar fins al 407 milions de dòlars i van
ser vistos per més de 3.000 milions d’espectadors.
Per als Jocs de Seül el CIO va engegar el primer programa
de patrocini anomenat TOP-1. Gestionat per la empresa Sports
Leisure (ISL), es permetria a un conjunt d’empreses poder
utilitzar en exclusiva els símbols dels comités
organitzadors dels Jocs d’estiu i d’hivern, Seül
i Calgary, durant un període de quatre anys. Nou empreses
participaren d’aquest projecte que es manté en l’actualitat
augmentant.
6.- El fet més significatiu d’aquest Jocs va estar
la desqüalificació de l’atleta canadenc Ben
Johnson per donar positiu al control antidopatge. El dia de la
cursa dels 100 m, Ben Johnson va guanyar la cursa amb un nou
rècord del món. El increïble registre de 9”79
segons, va ser anul·lat al comprovar-se, 72 hores després,
que el control havia resultat positiu al descubrir-se anabolitzants
a les mostres d’orina. Va ser desposeit de la seva medalla
i Carl Lewis va ser proclamat guanyador de la prova.
Aquest cas va despertar una gran expectació i va fer ampliar
les mesures del control antidopatge per part del CIO.
7.- L’atleta Florence Griffith, va conquerir tres medalles
d’or i una d’argent, en les proves de velocitat.
El seu musculat cos, despertava la curiositat i feia sospitar
novament.
Un dels esports que es va viure amb més intensitat durant
els Jocs fou la gimnàstica femenina. Una competició molt
igualada, amb gran espectacularitat i dos gimnastes que es disputaven
la medalla d’or. Les protagonistes van estar Elena Shusunova
i Daniela Silivas amb triomf per la primera. Silivas guanyaria
tres medalles d’or i dos d’argent. Shushunova dos
medalles d’or, una d’argent i una de bronze.
El gran triomfador en categoria masculina va estar Vladimir Artemov
amb quatre medalles d’or i una d’argent.
8.- El dos grans triomfadors dels Jocs van estar dos nedadors.
Kristin Otto de l’Alemanya Democràtica, va guanyar
sis medalles d’or, quatre individual i dos en relleus.
El nedador Matt Biondi cinc medalles d’or, una d’argent
i una de bronze.
En la prova que Biondi quedà segon, Anthony Nesty de Surinam,
va guanyar la primera medalla en natació d’un esportista
de color.
Uns altres destacats de la prova de natació van estar
Janet Evans i Vladimir Salnikov.
9.- La participació de la delegació espanyola
va obtenir solament quatre medalles i res feia presagiar l’èxit
de quatre anys després.
Una medalla d’or, novament en vela, a la classe Finn guanyada
per José Luis Doreste; una medalla d’argent, en
la tornada del tennis com a esport olímpic, en dobles
per la parella Sergi Casal i Emilio Sánchez-Vicario i
finalment, dos medalles de bronze en natació 200 m braça
per Sergi López i en tir, en Skeet per Jorge Guardiola.
10.- Els Jocs de la XXIV Olimpíada van significar un
canvi i un punt d’inflexió per a Corea del Sud.
Després del 1988 el país va canviar politicament,
econòmicament i socialment. El país es va enfortir
democràticament i l’èxit dels Jocs significaren
un canvi esperat.
En la cerimònia de clausura dels Jocs, l’alcalde
de Barcelona, Pasqual Maragall rebia la bandera olímpica
de mans de Joan Antoni Samaranch, que anunciava que els propers
Jocs Olímpics es celebrarien a la ciutat de Barcelona
al 1992.