1.- Per segona vegada
els Jocs Olímpics
tornaven a celebrar-se en una ciutat australiana 44 anys després.
Sydney, capital de l’Estat de Nova Gales del Sud era la ciutat
elegida. Amb anterioritat, altres ciutats australianes havien postulat
i presentat una candidatura olímpica.
2.- Sydney guanya els Jocs de la XXVII Olimpíada al ser
seleccionada per davant de quatre ciutats: Beijing, Berlín,
Istanbul i Manchester. La nominació va tenir lloc a Montecarlo
al 1993. Els Jocs tornaven a celebrar-se a l’Hemisferi
Sud.
Sydney més tard guanyaria el repte d’organitzar
els millors Jocs de la història.
3.- Els Jocs es van iniciar amb una cerimònia d’inauguració amb
molt de ritme i molt colorista. Les 199 delegacions participants
van desfilar en un estadi amb una capacitat per a 110.000 espectadors.
Un total de 10.600 participants van desfilar darrera les respectives
banderes de cada delegació.
Joan Antoni Samaranch, en els últims Jocs Olímpics
com a president del CIO, es va guanyar el respecte i l’admiració de
tothom al estar present en la cerimònia de benviguda als
Jocs. Uns pocs dies abans la seva muller Maria Teresa Salisachs
havia mort.
4.- La encesa de la flama fou a càrrec d’una atleta
participant en aquests Jocs: Cathy Freeman . Una atleta, aborígen
i molt estimada pels australians, que guanyaria posteriorment
la medalla d’or en la seva prova dels 400 m .
5.- La ciutat de Sydney va construir un
fantàstic Parc
Olímpic, on es van desenvolupar la majòria dels
esports del programa. Amb la incorporació del triatló i
el taekwondo s’arribava a un total de 28 esports. A més
es van incorporar la modalitat gimnàstica de trampolí i
la halterofília femenina. Aquesta xifra tancava el programa
olímpic dels esports. La possibilitat de’incorporar
un nou esport depén ara de la sortida de la llista d’altres
esports.
El total de competicions celebrades va arribar a les 300 i els
esports amb les noves incorporacions van ser: atletisme, esgrima,
gimnàstica, natació, ciclisme, lluita, tir, halterofília,
tennis, rem, futbol, vela, equitació, tir amb arc, boxa,
hoquei, pentatló modern, basquetbol, piragüisme,
handbol, voleibol, judo, tennis de taula, bàdminton, beisbol,
softbol, taekwondo i triatló
6.- Els Jocs del 2000 a Sydney, foren els primers Jocs d’Internet.
La gent podia estar informada sobre el que succeia als Jocs.
L’avançament de les noves tecnologies i els Jocs
Olímpics es van aprofitar d’aquestes millores per
difondre el dia a dia sobre els Jocs.
La cobertura mediàtica dels Jocs fou la més àmplia
mai desplegada. Més de 3.400 hores de competició,
amb més de 900 càmeres, van fer possible que 190
organitzacions de ràdio i televisió arribéssin
a tenir una audiència superior als 4 bilions.
7.- Austràlia, un país amb 18 milions d’habitants
fou, solament superada en el medaller per les dos grans potències
esportives: Estats Units i Rússia i per una emergent Xina.
La delegació australiana obtindria un total de 58 medalles.
Marion Jones fou la figura més destacada dels Jocs amb
un total de cinc medalles, tres d’or i dos de bronze.
En l’estadi i els seus voltants, el marxador polac Robert
Korzeniowski guanyaria la medalla en les proves de marxa masculines:
elss 20 Km i els 50 Km . L’atleta Michael Johnson guanyaria
les seves dos últimes medalles.
8.- En la piscina olímpica van destacar dos nedadors
holandesos: Inge de Bruijn i Pieter van den Hoogenband. La primera
va guanyar tres medalles i el seon dos ors i dos bronzes i va
derrotar al jove nedador australià Ian Thorpe.
La també holandesa Leontien Van Morsel, ciclista va guanyar
tres medalles d’or i una medalla d’argent.
La tennista d’Estats Units Venus Williams guanyava dos
medalles d’or en tennis i el boxejador de Cuba Félix
Savón el seu tercer or en tres Jocs Olímpics.
El remer britànic Steve Redgrave, va conseguir un fet
històric al igual que la piragüista d’Alemanya
Birgit Fischer. El primer guanyava la seva cinquena medalla d’or:
una a cada edició dels Jocs des de Los Angeles 1984. La
segona la seva séptima medalla d’or des de la seva
primera participació a Moscou 1980.
9.- La participació de la delegació espanyola,
després dels precedents de Barcelona i Atlanta, va baixar
en el número de medalles guanyades. Tres medalles d’or,
tres d’argent i cinc de bronze, van donar un total de onze
medalles. Els èxits no van ser tants celebrats i els tres
guanyadors d’or van ser el ciclista Joan Llaneras, el gimnasta
Gervasio Deferr i la judoka Isabel Fernández.
Un total de quasi 40 diplomes olímpics, per les posicions
obtingudes entre el quart i el vuitè, va conseguir la
delegació espanyola. Això reflectia que els resultats
obtinguts no van ser tan dolents com es va fer entendre.
10.- Els grans Jocs celebrats i organitzats
en la ciutat australiana van donar la tranquilitat olímpica. necessària
per entrar al segle XXI amb els millors presagis. La crisi del
CIO de novembre del 1998 s’havia superat de manera satisfactòria.
Austràlia, un país que estima l’esport, va
convertit els Jocs de la XXVII en un model a seguir. La ciutat
de Sydney, bella i acollidora, va celebrar els millors Jocs:
una gran organització, molt bones instal·lacions
i escenaris i un gran sentiment esportiu.