1.- Novament un continent s’afegia a la llista de celebració d’uns Jocs Olímpics: Àsia. La ciutat nipona tenia que haver organitzat els Jocs a l’any 1940, però l’esclat de la II Guerra Mundial no ho va permetre.

2.- L’organizatzació dels Jocs de la XVIII Olimpíada va ser una ocasió única per als japonesos de mostrar al món els seus avanços. Així mateix, per rentar la cara del país i demostrar les seves capacitats. Pràcticament, vint anys després de la derrota a la guerra, al 1945, Tòquio era el mirall del món.

3.- La ciutat nipona es va transformar urbanísticament per acollir els Jocs de la XVIII Olimpíada. Les instal·lacions van merèixer uns grans elogis: l’estadi va estar reformat i l’equip del arquitecte Kenzo Tange va disenyar un palau d’esports, una piscina coberta i un pavelló per a la competició de judo que va merèixer els elogis de tothom.
Per primera vegada es va construir una vila olímpica per als periodistes.

4.- Durant la cerimònia d’inauguració, presidida per l’Emperador Hirohito, el dia 10 d’octubre de 1964, un acte simbòlic fou el protagonitzat per un jove nascut a Hiroshima. Aquest jove, Yoshinori Sakai, havia nascut el mateix dia que es va llançar la bomba atòmica i va ser l’encarregat d’encendre la flama en el pebeter olímpic. Aquest gest tenia un significat molt especial.

5.- Amb 93 delegacions, es tornava a batre la xifra d’assistència als Jocs. La xifra d’esportistes no va superar la de edicions anteriors. Nous estats del món s’anaven afegint a la celebració olímpica, sobretot Estats africans. Es va produir la absència de dos països notables: d’una banda la Xina per la participació de Taiwan i d’una altra banda de Sudàfrica. A Tòquio, va ser la darrera vegada, abans de la reunificació, que les dues Alemanyas van participar amb una mateixa bandera.
La situació política del moment no era molt tranquilitzadora.

6.- Dos nous esports, voleibol i judo, participaren del programa olímpic conformat per dinou esports i un total de 165 proves. Els esports van ser: atletisme, esgrima, gimnàstica, natació, ciclisme, lluita, tir, halterofília, rem, futbol, vela, equitació, boxa, hoquei, pentatló modern, basquetbol, piragüisme, voleibol i judo.
En judo, l’esport nacional del Japó, Anton Geesink va derrotar al japonès Akio Kaminaga. Aquest fet va commocionar a tot el país.

7.- Dos nedadors van destacar en la piscina: el nedador Don Schollander, guanyador de quatre medalles i la nedadora australiana Dawn Fraser que guanyava la tercera medalla d’or, en tres Jocs diferents, en la mateixa prova els 100 m lliures.
En atletisme destacar novament el triomf d’Abebe Bikila en el marató i la tercera medalla del llançador de disc Al Oerter. En la prova dels 100 m es va establir un nou rècord mundial el seu autor va estar Bob Hayes qui en una pista de cendra va correr en 10 segons i a nivell de mar. El neozelandès Peter Snell va guanyar les proves del mig fons: 800 m i 1.500 m .

8.- En la lluita per les medalles va haver una gran disputa entre els Estats Units i la Unió Sovètica. Van copar el medaller amb un total de 90 i 86 medalles respectivament. A continuació els país amfitrió es va apropar a les 30 medalles. Els resultats van permetre veure a esportistes de 42 delegacions en el podi.
Al igual que en els Jocs de Melbourne es va formar una parella entre dos medallistes olímpic: Ann Parker i Robbie Brightwell, de Gran Bretanya.

9.- La delegació espanyola assistent a Tòquio va tornar sense cap medalla. En atletisme van haver-hi varis finalistas, però la actuació més destacada va ser la del equip d’hoquei que es va classificar en quart lloc. Varis ciclistes que van participar en aquests Jocs serien destacats ciclistes professionals: José López Rodríguez, José Manuel Lasa, Mariano Díaz i Jordi Mariné.

10.- Els Jocs de la XVIII Olimpíada foren considerats com els “Jocs perfectes. La capital japonsa, Tòquio, va mostrar els grans avançaments tecnològics que van aprofitar en tota l’organització. Tot el Japó va estar molt concenciat amb la celebració olímpica i els Jocs van ser utilitzats per mostrar un esperit de concòrdi i de reconciliació internacional.