És un esport:

Individual, una gimnasta, i col·lectiu, amb la participació de cinc gimnastes.

On s’estableixen dos classificacions: individual i conjunts.

A on la competició es desenvolupa en un pavelló cobert o sala-gimnàs amb un espai per l’àrea de competició de 12 metres quadrats i la zona de seguretat.

En el qual els exercicis poden ser realitzats amb cinc implements: pilota, cèrcol, corda, maces i cinta.

On, en la competició individual, es realitzen quatre exercicis amb quatre dels cinc implements. En la competició per equips es combinen dos o un únic material.

De puntuació otorgada pels jutges que avaluan l’execució dels exercicis de les gimnastes.

On la participació és alternativa. A una gimnasta la succeix una altra gimnasta.

Propi de les dones, solament participen elles.

Amb un gran nivell de dificultat i molt estètic.

Que a més dels elements mencionats, permet a les gimnastes adequar el seu vestuari i maquillar-se per ser més expressiva en l’execució dels exercicis.

La presència olímpica d’aquest esport ha estat de 6 aparicions olímpiques. És un dels tres esports solament del sexe femení.

Cada gimnasta participant ha de realitzar una sèrie d’exercicis, en els diferents aparells existents: quatre per a les dones i sis per als homes.

Els gimnastes reben una nota per part dels jutges d’acord a la dificultat de l’exercici i a l’execució. La puntuació otorgada pels jutges determina els guanyadors.

En la competició individual es sumen els resultats de l’exercici realitzat per el/la gimnasta en cada aparell.

En la competició per equips s’acumulen a la puntuació de l’equip, la suma de les tres millors notes dels representants de l’equip, puntuats pels jutges en els diferents aparells i que determinen la classificació final.

Existeixen tres tipus de competició: individual, per equips i individual per aparells.

L’evolució de la gimnàstica durant el segle XIX i els inicis del segle XX va evolucionar cap al naixement de la gimnàstica moderna. La flexibilitat i la coordinació en els moviments donaven origen al sorgiment de la gimnàstica rítmica.

Gràcies a les aportacions relacionades amb l’expressió a través del moviment de diferents autors: Noverre, Delsarte, Bode, Dalcroze i Isadora Duncan, la gimnàstica femenina prenia forma; una nova concepció fonamentada en el ritme apareixia.

La competició consta de dos proves femenines una individual amb exercicis amb quatre aparells i una per equip amb dos exercicis.

En la competició individual es realitza una qualificació on les 24 gimnastes han d’executar quatre exercicis amb els següents implements: cèrcols, pilota, maces i cinta.

Les 10 primeres classificades disputen la final i realitzen exercicis on són valorades d’acord al valor tècnic, valor artístic i l’execució de l’exercici. La gimnasta que més punts obté guanya la medalla d’or al sumar els quatre exercicis.

En la competició per equips els 10 equips realitzen dos exercicis: un primer amb cinc cintes i un segon amb 3 cèrcols i dos pilotes. Els vuit primers equips es classifiquen per al concurs final.

En el concurs final novament realitzen els seus exercicis i són valorats amb els mateixos criteris de la prova individual. La suma de les puntuacions determina l’equip guanyador de la competició per equips.