És un esport:

Individual format per tres modalitats diferents de tres esports: natació, ciclisme i atletisme.

Que es desenvolupa a l’aire lliure. En l’aigua, normalment aigües obertes, es celebra la natació i en la carretera, es desenvolupen la prova de ciclisme i la cursa a peu.

En el qual hi ha una zona de transició que permet el canvi de pràctica esportiva. No es pot canviar d’esport sense sortir de la zona de transició.

De gran exigència física i difícil d’entrenar. Els esportistes es troben en una constant lluita contra el temps.

Que es caracteritza per una gran especialització i un gran coneixement de les possibilitats pròpies de cada esportista en cadascuna de les tres disciplines esportives de l’esport.

En el que participen els homes i les dones.

D’una alta superació pesonal que requereix de materials molt diferents en funció de cada prova a realitzar.

Que necessita de diferents implements a canviar: ulleres de bany, bicicleta, casc, sabatilles esportives, ulleres de sol.

La presència olímpica d’aquest esport és de 2 vegades en el programa olímpic. És l’esport combinat més jove del programa olímpic i amb un alt seguiment.

Els competidors han de recórrer en el menor temps possible un circuit on han de cobrir un recorregut de natació, un de ciclisme i un de cursa a peu, per aquest ordre, previ pas per la zona de transició.
És una prova combinada que no té interrupció i el guanyador és qui arribi primer a la línia d’arribada havent completar el recorregut en menys temps.

L’esport olímpic més jove té els seus origens a la dècada dels 70.

Neix a Hawai, com un repte esportiu al englobar tres proves de grans distàncies. El primer triatló es disputa a Mission Bay el 25 de setembre de 1974.

Una vegada s’han consolidat la distància destaca com un esport amb gran seguiment i participació.

La competició masculina i la competició femenina es composa de tres proves seguides sobre uns recorreguts de 1.500 metres de natació, 40 Km en bicicleta i 10 Km de cursa.

Cada participant ha de recórrer les distàncies en el menor temps possible. Cada canvi de modalitat s’ha d’efectuar en l’anomenada zona de transició: de la natació al ciclisme i del ciclisme a la cursa a peu.

El circuit esta molt ben delimitat i el participant que realitzi la prova en menys temps aconsegueix la medalla d’or.