 |
Reunió convocada
pel C.I.O. que se celebra en principi cada vuit anys. El president del
C.I.O. presideix el Congrés Olímpic i participen tots els
membres del C.I.O., així com els membres i delegats de les Federacions
Internacionals, dels C.O.N. i les organitzacions reconegudes i les personalitats
convidades. En ell es debaten totes les qüestions relacionades amb
els Jocs Olímpics. El primer Congrés Olímpic va
tenir lloc a París en 1894 i en ell es va decidir restablir els
Jocs Olímpics. |
 |
Conjunt de proves que permeten determinar i conèixer si algun esportista o participant ha ingerit substàncies no autoritzades d'acord al codi que estableix que productes estan prohibits per a la salut dels esportistes. Tots els concursants han de sotmetre's als controls i reconeixements mèdics que exigeix la Comissió Mèdica, d'acord amb les normes del C.I.O. La vulneració del codi i en el cas de donar positiu en el control s'aplicarà la sanció automàtica que serà portada a terme per la Federació Internacional corresponent. |
Conjunt
de proves establertes per la Comissió Mèdica del C.I.O.
per a verificar la feminitat de les dones participants en uns Jocs Olímpics.
En algunes edicions dels Jocs Olímpics s'havien donat casos de
dones participants que competien amb aquest sexe quan no ho eren.
Distinció atorgada
pel C.I.O. a qualsevol institució o associació reconeguda
pels seus mèrits, que amb la seva actuació hagi contribuït
al servei de l'esport o al Moviment Olímpic.
Pierre
de Frédi (baró de Coubertin) (París 1863-Ginebra
1937) Pedagog i pensador francès i principal restaurador dels
Jocs Olímpics. Va ser el principal impulsor del Moviment Olímpic
i un convençut de la importància de l'esport en la formació de
les persones. El 23 de juny de 1894 en la Universitat de La Sorbone a
París, davant més de dues mil personalitats i delegats
de diversos països va proclamar el seu desig de restaurar els Jocs
Olímpics constituint-se el Comitè Olímpic Internacional.
Va ser el segon president del C.I.O., des de 1896 fins a 1925 i un treballador
incansable per a difondre els seus ideals. Coubertin va ser l'artífex
de l'expansió del Moviment Olímpic i del seu ideari, que
va desenvolupar en els seus nombrosos escrits. Va morir el 17 de febrer
de 1937, en un parc de Ginebra i el seu cor embalsamat va ser traslladat
a la ciutat grega de Olimpia, seu dels Jocs Olímpics de l'Antiguitat,
on reposa.
Conjunt
dels membres d'un mateix C.O.N. que participen en uns Jocs Olímpics.
La màxima participació de delegacions es va produir en
els recents Jocs Olímpics d'Atenes 2004 amb dues-centes dues delegacions
representades.
Contactar