Conjunt de persones que participa en uns Jocs Olímpics. S'inclou als esportistes, els tècnics, acompanyants, els àrbitres i jutges, els membres de les Federacions Internacionals, del C.I.O., dels C.O.N., el personal dels mitjans de comunicació i les personalitats convidades.

Organisme internacional que reuneix el conjunt de federacions nacionals d'un mateix esport. El C.I.O. reconeix a les federacions internacionals que són les encarregades d'assegurar el desenvolupament del seu esport en el món i d'establir les regles relatives a la pràctica dels seus respectius esports i vetllar per la seva aplicació. Les federacions internacionals estan agrupades en diferents associacions.

Organisme d'àmbit nacional que agrupa als clubs i associacions d'un mateix esport.

Símbol del foc olímpic amb el qual es commemora el foc sagrat que cremava en els Jocs Olímpics de l'Antiguitat. Va ser instaurat en 1934 per acord del C.I.O. que presidia Henri de Baillet-Latour. El foc havia enllumenat dues edicions anteriors dels Jocs, però el ritual es va establir en els Jocs de Berlín 1936, gràcies a la idea de Carl Diem, secretari general del comitè organitzador. Seguint un antic ritual, els rajos es concentren en un mirall parabòlic, la calor encén la flama olímpica i és duta en relleus fins a la ciutat que alberga els Jocs Olímpics. La encesa de la flama es realitza en Olimpia, davant del temple d’Hera i descansarà en el pebeter olímpic de l'estadi fins a la conclusió dels Jocs. En cada edició dels Jocs Olímpics es realitza una encesa de la flama sagrada.