 |
(Barcelona,
1920) Setè president del C.I.O. entre el període comprès
entre els anys 1980-2001. Ha estat el gran impulsor de l'Olimpisme en
els finals del segle XX i qui ha rellançat aquest moviment que
estava en declivi quan va assumir el seu càrrec. La seva experiència
en el camp esportiu i els diversos càrrecs ocupats han fet d'ell
una persona insubstituïble. Ha estat el gran impulsor de l'esport
i ha aconseguit un ampli consens i un gran reconeixement en tot el món.
En l'actualitat és el president d'honor vitalici. |
 |
Assemblea plenària dels membres del C.I.O., que es reuneix almenys una vegada a l'any. En ella es prenen les decisions més importants com la designació de les ciutats seu dels Jocs Olímpics d'estiu i hivern o l'elecció dels càrrecs. La sessió avalua els informes presentats pels comitès organitzadors dels Jocs Olímpics següents, examina el programa i acorda les modificacions de les regles olímpiques. Els seus acords són definitius. El lloc de celebració de la sessió és fixat pel C.I.O. i se sol realitzar una sessió durant la celebració d'uns Jocs Olímpics. |
És
la representació gràfica de l'Olimpisme mitjançant
símbols que són utilitzats en cada edició dels Jocs
Olímpics. Són molts i molt variats.
Programa
d'ajuda i de col·laboració impulsat pel C.I.O. amb la finalitat
d'ajudar als C.O.N. més necessitats, desenvolupar el Moviment
Olímpic i promocionar l'esport en llocs i zones del món
amb poques possibilitats. Aquests recursos són utilitzats també per
a ajudar als atletes.
Població diferent
de la ciutat olímpica que acull proves d'algunes competicions
del programa olímpic amb l'autorització del C.I.O.
Programa
de patrocini esportiu d'àmbit mundial que el C.I.O. que va començar
a funcionar abans dels Jocs Olímpics de Seül en 1988. Es
negocia conjuntament per als Jocs d'hivern o d'estiu. El programa de
patrocini dels Jocs Olímpics de Beijing 2008 és el TOP-6.
Contactar