És complex conèixer les raons exactes del naixement dels Jocs Olímpics. La història i la mitologia o bé ho atribueixen a diferents esdeveniments de l'època, o fan referència a la intervenció dels déus.

Les versions que expliquen els seus orígens són nombroses. Un fet constatat és que els Jocs Panhel·lènics tenien un important caràcter religiós. En Olímpia i en Nemea es consagraven a Zeus, el rei dels déus; en Delfos es consagraven a Apol·lo, el déu de la llum i la raó; en Istmia s'honrava a Posidó, el déu del mar i dels cavalls.

Aquestes convocatòries, que s'organitzaven en distints anys, eren l'oportunitat d'unir al món grec en una època en la qual Grècia no era un Estat sinó que estava formada per ciutats estats, les anomenades polís (comunitats polítiques i econòmiques independents). De tots els punts del territori grec, així com de les colònies (Itàlia, Àfrica del Nord i Àsia Menor), es desplaçaven gents per a assistir i participar en els Jocs, motivats per un sentiment comú: la seva pertinença a una mateixa cultura i a una mateixa religió.

El que sí és segur és que els Jocs d’Olímpia van ser l'origen dels Jocs Panhel·lènics, però no van ser els únics. A més d'aquests se celebraven altres tres:

Els Jocs Pítics

Es festejaven en Delfos, estaven consagrats al déu de la Música i de la Llum, Apol·lo, comprenien certàmens musicals i competicions gímniques i hípiques. La tradició de Delfos, conta que el fundador dels Jocs Pítics va anar el mateix déu del santuari, Apol·lo, després d'haver matat a la terrible serp Pitó. Organitzats pels anfictions, tenien lloc entre agost i setembre amb una periodicitat quadrianual. Donada la seva advocació al déu Apol·lo, abastaven un ampli espectre artístic: certàmens de cançó amb acompanyament de cítara, concurs de flautistes, poemes èpics, concursos dramàtics d'actors tràgics i còmics… També s'organitzaven concursos de danses per als joves, i pantomima. En matèria estrictament esportiva, havia competicions de carreres a peu (carrera de l'estadi, díaulos, dòlikhos, hoplitodromia), lluita, pugilat, pancraci, pentatló i competicions hípiques. El trofeu del vencedor era una corona de llorer.