Comarca de Catalunya, a la regió de Manresa. Cap de comarca, Berga. Al nord, on assoleix la màxima amplitud, el seu límit és inequívoc: el Pirineu axial separa la capçalera del Llobregat de les del Segre (Cerdanya i Alt Urgell) i el Rigard i de la conca del Ter Ripollès). A l'est, la separació de conques entre el Llobregat i el Ter va perdent nitidesa, i el Lluçanès sol ésser inclòs a Osona, malgrat que hidrogràficament es decanti més aviat cap al Llobregat. Els relleus de ponent són encara menys clars com a partió amb el Cardener (Solsonès). Al sud és imprecís el límit entre el baix Berguedà i l'alt Bages, pertanyents igualment a la Depressió Central; el Llobregat s'enfondeix entre plataformes estructurals en un veritable canó, a Puig-reig, considerat berguedà fins que s'eixampla la vall. La comarca participa, per tant, de tres regions morfològiques: en primer lloc, l'alt Pirineu, els Prepirineus i la depressió anomenada de l'Ebre. El Pirineu axial comprèn, al nord i nord-est del Berguedà, els massissos de materials paleozoics del Moixeró (2 260 m), la Tosa d'Alp (2 531 m), el Puigllançada (2406 m) i el Mogrony (2045 m).
 Al Prepirineu hom pot distingir una sèrie d'unitats escalonades de nord a sud: un massís calcari mesozoic adossat al Pirineu axial, entre costes estructurals i dues alineacions més de costes que seguen els congosts del Llobregat i el Bastareny, unitats que componen la primera alineació de serres interiors adossades al Pirineu axial, robusta al Cadí (Coma Bona, 2 530 m; coll de Tancalaporta, 2 402 m), que perd continuïtat i potència a l'est (serres del Joncar, 1 603 m, i de Moreu, 1 559 m); en segon lloc,una vall longitudinal, d'est a oest, des del coll de Merolla fins a l'alt Bastareny, que comença per uns glacis d'erosió recolzats en la línia més baixa de costes i és reblerta per les terrasses de la capçalera del Llobregat i del Bastareny i acaba bruscament en un escarpament tectònic que inicia la tercera unitat, considerada a vegades com l'alt Berguedà autèntic; és formada per un gran sinclinori complex: serra de Costafreda (2 173 m), massís del Pedraforca (2 497 m) i serres de Gisclareny (1 410 m), Falgars (1 288 m), Catllaràs (1 623 m), Puiglluent (1 766 m), Faig i Branca (1 512 m) i els rasos de Tubau (1 542 m); la unitat central s'eleva com un bombament discontinu de la serra del Verd (2 274 m), la d'Ensija (2 307 m), el serrat Voltor (2 271 m) o el puig del Rei (1 264 m); en quart lloc, l'extrem meridional del Prepirineu berguedà és representat per un altre eix anticlinal constituït essencialment pel serrat de Santa Margarida (1 667 m), els rasos de Peguera (2 067 m) i la serra de Queralt (1 180 m). Dins aquesta unitat, més extensa a la dreta del Llobregat que no pas a l'esquerra, cal incloure uns sectors margosos on les valls fluvials s'estrenyen més sovint que no s'eixamplen en terrasses, i a les vores de l'anticlinori apareixen replans formats de conglomerats montserratins. Aquests conglomerats són també al començament de la Depressió Central i constitueixen uns bombaments adossats als relleus prepirinencs que formen, amb les terrasses del Llobregat i els escarpaments d'erosió en què es fragmenten els nivells estructurals, els tres paisatges del baix Berguedà.
El clima de la comarca presenta uns trets comuns quant a pluviositat: Gisclareny, al nord-oest i a més de 1 300 m d'altitud, només supera en un 40% el total de Puig-reig, al sud i a 445 m (719,2 mm de mitjana anual). Arreu l'estació més plujosa és la tardor, i la més seca l'hivern; les precipitacions solen caure distribuïdes en molts dies. Les nevades es produeixen de novembre a abril, llevat de l'alta muntanya, on neva fins al maig. La vegetació del baix Berguedà té un caràcter mediterrani continental, amb predomini del bosc d'alzina carrasca o, quan aquest ha estat destruït, el pasturatge sec de jonça. L'alt Berguedà és, sobretot, una contrada submediterrània de rouredes amb boix; el bosc de pi roig hi té actualment una gran importància; la fageda apareix únicament a les obagues més frescals. A les zones elevades, per damunt dels 1 600 m, apareix el paisatge subalpí amb bosc de pi negre i extensos pasturatges. Els cims més elevats atenyen l'estatge alpí dels prats naturals.
 La població al Berguedà ha mantingut en la dècada 1981-1991 una tendència continuada a la davallada. Hom comptabilitzava 41 630 h el 1981, 40 677 h el 1986 i 38 965 h el 1991, la qual cosa indica una pèrdua total del 6,4% de la població. Només alguns municipis mantenen en l'actualitat una moderada tendència al creixement, entre ells Berga, amb un creixement del 2,9% per al decenni esmentat. La població activa era de 14 358 persones el 1986, mentre que l'ocupada era de 13 290. El 8,5% es dedicaven al sector primari, que és en contínua davallada i amb una taxa d'envelliment molt elevada. L'agricultura, durant els anys vuitanta, ha anat passant a dependre d'una ramaderia explotada cada vegada de manera més intensiva i centrada en el bestiar porcí (108 600 caps el 1990) i el boví (16 726 caps). Responent a aquest fet, hom ha incrementat les pastures (10 301 ha) i ha transformat els conreus (11 569 ha el 1989). Actualment hom prefereix les espècies cerealistes que serveixen d'aliment al bestiar (l'ordi ocupa 6 277 ha) i el farratge (4 700 ha). Els conreus llenyosos (vinya, olivera i fruiters) són gairebé extingits. Darrerament hom conrea lleguminoses i oleaginoses. La patata, un conreu tradicional al Berguedà, sofreix una davallada constant (114 ha el 1989). Continua l'explotació forestal, tot i que no hi ha una estructura estable de la transformació de la fusta i aquesta sol vendre's fora. La indústria, que ha estat el centre de la vida econòmica del Berguedà des del segle passat, continua immersa en una forta crisi. El principal problema és la poca diversificació, ja que l'activitat industrial se centra en el tèxtil i en la mineria, la qual cosa fa difícil trobar sortides a la crisi en la pròpia indústria. En conjunt, el sector secundari ocupa el 49,3% dels treballadors, la qual cosa representa una considerable disminució amb relació al 1975 (57,5% de treballadors). La situació inestable de les grans empreses tèxtils i el fet que la mineria redueixi els efectius (de les dues empreses existents el 1991, tancà la més gran, Carbons de Berga) i que serveixi principalment la central tèrmica de Cercs (a la qual resten uns deu anys de vida), fa que el futur industrial del Berguedà sigui incert, raó per la qual gran part de les sortides se cerquen en el sector terciari, que el 1986 ocupava el 32% de la població, principalment en el comerç i l'hoteleria. La finalització de les obres de l'eix del Llobregat (juny del 1992), el qual millora abastament les comunicacions deficitàries tradicionals del Berguedà amb Barcelona, obre noves perspectives, tant per al sector terciari (comerç i turisme, sobretot) com per al sector secundari, el qual intenta diversificar la seva base mitjançant la creació de sòl industrial als municipis on és més important aquest sector (Puig-reig, per exemple).
 El 1998 tenia una població de 38 252 h, i una densitat de 32,3 h/km2. En el període intercensal de 1991-98, la comarca perdé un total de 713 h, a un ritme anual del 0,26% (en el període 1981-91 la pèrdua fou de 2 665 h, a un ritme anual del 0,66%). Berga, el cap comarcal, amb 14 173 h el 1998, agrupava el 37% de la població total. La resta de municipis amb més d'un miler d'habitants (Avià, Bagà, Casserres, Cercs, Gironella, Guardiola de Berguedà, la Pobla de Lillet i Puig-reig) n'apleguen el 49,6%. El 1996 la comarca era una de les més envellides de Catalunya, amb el 23,7% de la població amb més de 64 anys, el 12,5% amb menys de 15 anys i el 63,8% de població adulta. El 1996 la població activa era de 15 421 persones, 12 922 de les quals estaven ocupades en els diferents sectors: el 7,3% en el sector primari, el 34,3% en la indústria, el 12% en la construcció i el 46,4% en els serveis. La superfície agrícola el 1996 era de 16 757 ha. La ramaderia és un sector força destacat en el conjunt de l'economia comarcal. El 1997 el cens ramader era constituït per 170 934 caps de porcí, 27 043 caps de boví, 26 196 caps d'oví i 2 970 caps de cabrú. La indústria es localitza als municipis d'Avià, Bagà, Berga, Castellar de n'Hug, Cercs, Gironella, Guardiola de Berguedà, la Pobla de Lillet, Puig-reig, Saldes i Vilada. El darrer decenni s'ha anat consolidant el turisme rural fins a assolir, el 1999, un total de 278 places de residències casa de pagès, cosa que la converteix en la setena comarca amb major oferta. Després de les eleccions municipals del 1999, el consell comarcal quedà format per 11 membres de CiU, 5 del PSC-PMC, 2 d'ERC-AM i un del PP. El Berguedà mantingué un creixement per sota de la mitjana. El 1999, el seu producte interior brut enregistrà una alça del 2,12% a causa de la caiguda de la indústria (-0,11%), que concentra pràcticament un terç de tota l'activitat comarcal. La construcció, que mantingué un bon ritme, amb un augment del 5,81%, per sota de la mitjana, també contribuí al modest resultat del 1999, tot i l'evolució dels serveis, que cresqueren el 3,64%. La forta presència del tèxtil, com a tot l'eix del Llobregat, condiciona l'evolució econòmica de la comarca, ja que significa al voltant del 40% de tota la producció industrial, i es troba en una situació de franca desacceleració; de la indústria només tingueren una evolució positiva les branques extractives i transformadores de minerals, gràcies a l'impuls de la construcció, i les del transport i l'alimentació, per l'empenta del consum.
 El sector primari, a diferència d'altres comarques, experimentà una lleugera alça del 0,34%, gràcies a l'evolució del porcí, que concentra la meitat de l'activitat agrària a la comarca. Aquest fet compensà les fortes pèrdues en els cereals. Amb tot, aquests sectors pesen poc al Berguedà, com es demostra en l'escassa incidència en el resultats del conjunt de l'economia. En canvi, la construcció fou el veritable motor comarcal el 1999. Els serveis es veieren afavorits pels rams financers i de treballs per les empreses. Tot i l'estancament de la indústria, les afiliacions a la seguretat social enregistraren el 1999 un increment del 8,1%, fins a situar-se en 7 582 persones, ocupació impulsada per la indústria i els serveis. La taxa d'atur baixà fins al 4,5%, mig punt per sota de l'exercici anterior. Durant la dècada del 1990, el Berguedà acumulà un modest creixement econòmic del 16,44%, 7,35 punts per sota de la mitjana catalana. Només els anys 1997 i 1998 es beneficià d'increments del PIB per damunt del 3%. La resta d'exercicis, a causa de l'especialització en el tèxtil, no guanyà terreny. L'índex mitjà del PIB per persona se situà en 1990-99 en el 85% del global català, amb 6 976,97 euros el 1999, entre les més baixes de Catalunya. La renda bruta familiar disponible el 1996 fou de 9 280,05 euros, el 98,7% de la mitjana catalana.
|
frincon@xtec.cat