Dimorfisme sexual de l'isard (Rupicapra rupicapra):L'isard és un animal d'aspecte molt lleuger, amb un parells de banyes en forma de ganxo molt característiques present en ambdós sexes. La seva imatge és inconfusible. Durant l'estiu no és fàcil distingir un sexe de l'altre i, moltes vegades, cal recórrer a l'observació de la forma de les banyes amb l'ajuda de prismàtics potents.
El dimorfismo sexual de l'isard afecta a la forma de les banyes, més gruixudes i amb el ganxo més tancat en el mascle (en el dibuix, a baix) que en la femella (a dalt). També les dimensions del coll, el perfil del ventre i, sobre tot, el pinzell de pèls del penis ajuden a diferenciar ambdós sexes.
A l'hivern els mascles canvien el pelatge castany groguenc; aquest esdevé castany fosc, quasi negre, i presenta una banda clara que s`'estén per la part superior de la cara, per la mandíbula i pels costats del coll. A la primavera, els isards muden el pèl d'hivern, més fosc i amb un borró dens, pel pelatge d'estiu, més clar i amb menys borró.
Els dos sexes tenen glàndules darrera de les banyes. Són més desenvolupades en els mascles i a la època de zel secreten un sèu d'olor característica. Sovint se'ls pot observar refregant la base de les banyes entre els matolls. Els voltants queden impregnats d'una olor forta, barreja de l'olor de la cabra i la del mesc.
Adaptació al terreny: Posseeix també una altra particularitat anatòmica que el capacita per a moure`s amb facilitat per la muntanya. Es tracta d'una membrana interdigital que uneix internament els dos dits de cada peülla
Quan la neu és tova, separa el dits i la membrana impedeix que s'enfonsi excessivament, actuant a tall de raqueta; d'aquesta manera, aconsegueix un considerable estalvi d'energia. Quan la neu és dura, o quan avança sobre el gel, tanca els dits i les seves paülles, dures i afilades, actuen com a piolets i l'ajuden a fixar-se a terra, i a evitar relliscades i accidents. Diferents adaptacions del peu dels artiodàctils al medi muntanyenc.
En el cas de la cabra (A, A'), el peu s'adapta al medi rocós: presenta soles toves i elàstiques, que permeten una gran adherència, i amb els voltants durs per apuntalar el peu a les anfractuositats de la roca (1); no té membrana interdigital, la qual cosa li permet d'obrir independentment els dos dits i que actuïn com de pinça; i presenta unglots rudimentaris en els dits segon i cinquè, que poden fer de taló de fre accessori en el descens (2).
En el cas de l'isard (B), el peu té un septe o membrana entre els dos dits (3) que li permeten caminar sobre la neu tova sense enfonsar-se excessivament; aixòli suposa un estalvi considerable d'energia, i precisament a la època en que més es necessita, que és a l'hivern
 frincon@xtec.cat |
(Text extret de la Història Natural dels Països Catalans) |