| Nom científic: |
Pinus pinea. |
| Família: |
Pinàcies. |
| Origen: |
Regió mediterrània. |
| Descripció: |
Arbre perennifoli que pot arribar als 20-25 m d'alçada.
La capçada és densa i arrodonida, agafant forma
de para-sol.
El tronc puja recte i es divideix en branques gruixudes; l'escorça
és de color marró rogenc i es va esquerdant
amb el pas del temps.
Les fulles tenen forma d'agulla, estan agrupades de dos en
dos, són gruixudes i fan 10-15 cm de longitud. Són
de color verd intens i acaben en punxa.
|
| Floració: |
Floreix durant els mesos
d'abril i maig.
Les flors masculines són grogues les femenines formen
cons que miren cap a dalt. |
| Fruit: |
El fruit, la pinya, és grossa, de forma ovoide i va
passant del color verd al color marró; fa entre 8 i
14 cm.
Madura al tercer any; llavors cauen els pinyons, els quals
són comestibles i estan protegits per una forta closca;
fan 15-20 mm de longitud.
|
| Reproducció: |
Es reprodueix per llavors. |
| Hàbitat: |
Viu a la terra baixa ocupant
les zones pedregoses i sorrenques; fa boscos en comarques properes
al mar i és més rar en les comarques interiors.
Resisteix bé els vents. |
| Altres informacions: |
Els pinyons són molt estimats per la seva qualitat.
És el pi més resistent als incendis forestals
per la seva escorça gruixuda i per la capçada
que queda allunyada del terra, la qual cosa permet que en
molts casos el foc passi per sota.
Les pinyes, sense pinyons, són emprades com a combustible.
La fusta és utilitzada en construcció i fusteria.
|
