|
|
És una espècie de tamany
petit (25 a 30 cm) amb una envergadura
d'uns 60 cm. i uns 200 g. de pes. No té plomalls que li donin aspecte
d'orelles. El disc facial està poc definit i els ulls són
de color groc.
Ocupa gran varietat d'hàbitats preferentment en llocs oberts, lluny de boscos espessos. Els seus costums són crepusculars i presenten màxima activitat de matinada i al vespre quan llustreja. El mascle marca el territori cap al febrer. Acostumen a mantenir una parella constant. La seva dieta és molt variada, a l'estiu menja insectes, a l'hivern micromamífers i a l'època de cria pot capturar altres ocells. No acostuma a construir niu, nien a l'interior de forats dels arbres, en edificis i fins i tot en caus de conills, al terra. La mortalitat més elevada es produeix, paradoxalment, per "accidents de trànsit" a les carreteres. |
|
|
|
És una espècie de tamany
mitjà (uns 40 cm.) amb una envergadura
de
100 cm. i un pes d'uns 350 g.
La característica més destacada són els seus plomalls al cap que li donen aspecte de banyut o orellut. Viuen en arbredes i boscos de coníferes, encara que si el bosc és molt gran, prefereixen viure a les zones més externes. Està distribuïda discontínuament per tota la península i Mallorca. No construeix nius, sinó que aprofita els d'altres ocells. És fonamentalment sedentari encara que pot fer petites migracions a l'hivern a la cerca de menjar. El seu aliment consisteix a petits rosegadors com talps, ratolins, rates i fins i tot insectes i ocells. Es reconeix el seu territori per les egagròpiles que expulsa. A part del factor humà, el principal risc que pateix és la falta de nius de corbs abandonats on poder nidificar, la qual cosa limita la cria. |
|
|
|
L'òliba és una rapinyaire
nocturna de tamany mitjà (uns 40 cm.) amb una envergadura
de 95 cm. i un pes de 360 g.
Es distingeix fàcilment pel seu plomatge de color blanc al pit amb plomes daurades al dors. El seu disc facial en forma de cor és també una característica destacable que demostra la seva pertinença a la família dels titònids. Viu en espais oberts, descansa i cria en cases velles, pahisses o coberts abandonats, molt lligada doncs a zones humanitzades. Es pot trobar a tota la península. És sedentària amb un territori fix durant tot l'any. Té dues fases d'activitat, la primera poc després de la posta del Sol i la segona poc abans de la sortida del Sol, encara que en època de cria o a l'hivern és capaç de caçar durant el dia. La seva dieta està basada sobre tot en micromamífers, com el talp, la musaranya i el ratolí de bosc, encara que pot menjar altres mamífers, petits ocells, granotes, llangardaixos i insectes. S'empassa les preses senceres, excepte els ocells als quals decapita. El principal perill que pateix és la seva proximitat a l'home, tant per la seva mortalitat en carretera, com per la manera en què els pesticides i raticides poden afectar-la a través de la seva dieta. |
|
|
|
És la més gran de les
rapinyaires
nocturnes de la península, amb una alçada de 60-70 cm., un
pes de 2'5 a 3 kg. i una envergadura
que s'acosta als 2 m.
El seu hàbitat natural son els cingles i rocams de zones muntanyoses de fins a 2500 m. d'alçada, encara que també se'l pot trobar a terres baixes. Habita totes les zones muntanyoses de la península. És sedentari i fortament territorial. Acostuma a amagar-se de dia a les escletxes de les cingleres o entre els matolls. Acostuma a formar parelles estables i el seu territori de caça acostuma a ser d'uns 10 km. S'alimenta de gran varietat d'espècies, sobre tot de conills, rates, talps, però també es menja altres aus, fins i tot rapinyaires menors, serps, peixos i demés. No construeix nius, cria en coves, repises i fins i tot al terra, que tapissa d'egagròpiles. El factor humà és la principal causa de regressió d'aquesta espècie, encara que no només per la seva cacera, sinó que actualment s'ha afegit el perill que suposen les línies elèctriques d'alta tensió. |
|