LA BIBLIOTECA DEL MUSEU D’ALEXANDRIA

Alexandre va fundar diverses ciutats anomenades Alexandria. La que va esdevenir més important fou l’egípcia, a la desembocadura del Nil, que encara avui porta aquest nom.

CURIOSITAT: Saps per què els fars marítims o els fars dels cotxes es diuen fars? CLICA AQUÍ

El general Ptolomeu es va quedar Egipte després de la mort d’Alexandre, i va impulsar el desenvolupament de la ciutat d’Alexandria. Va esdevenir la ciutat grega més important, poblada per egipcis, grecs i jueus. La seva preeminència va ser tant econòmica com cultural.

L’any 290 a.C. Ptolomeu fundà el Museu i la Biblioteca d’Alexandria. Aquesta casa de les Muses es mantenia amb diners del govern. Era una mena de complex cultural amb sales d’estudi, laboratoris, jardins botànics, col·leccions d’animals, observatori astronòmic i una biblioteca sensacional. Es tracta del precedent més clar de les universitats actuals. La biblioteca estava organitzada en quatre departaments: matemàtiques, astronomia, medicina i literatura. No hi havia, per tant, departament de filosofia! La filosofia era cosa d’Atenes (Antístenes, Diògenes, Epicur, Zenó, Pirró...). La dinastia Ptolemaica (descendents de Ptolomeu) no era partidària dels debats filosòfics, especialment si es tractava de filosofia política (i al Museu ells pagaven i manaven). Amb els anys, va acabar desenvolupant-s’hi també producció filosòfica. De tota manera, l’orientació del Museu va ser principalment científica. Al començament, el principal referent intel·lectual, naturalment, va ser Aristòtil; però els interessava l’Aristòtil menys metafísic, menys platònic, i més empíric, més científic.

Els científics més destacats foren Euclides d’Alexandria (330-270 a.C.), Arquimedes (287-212 a.C.), Eratòstenes (275-194 a.C.), Galè (120-200 d.C.) i Claudi Ptolomeu (138-180 d.C.).

Un dels llibres més importants en la història de la humanitat es va traduir al grec per a la biblioteca del Museu: la Bíblia, en l’anomenada traducció “dels setanta”. Ptolomeu II contractà 72 traductors jueus, sis de cada tribu, perquè li traduïssin la Bíblia. El fet de traduir la Bíblia al grec no s’ha d’entendre com un simple canvi d’idioma. Els idiomes, i encara més si es tracta de llengües d’arrels tan diferents com l’indoeuropeu grec i el semític hebreu, no són sistemes purs d’equivalència. Una traducció és, per tant, una interpretació, una reformulació en un marc conceptual diferent. La traducció grega de l’Antic Testament serà la base del Nou Testament i la que utilitzaran les primeres esglésies cristianes.

Al segle I a.C., la Biblioteca comptava amb 700.000 exemplars. L’any -48, durant el setge de Juli Cèsar, un terrible incendi la va destruir. Malgrat que va ser reconstruïda, no va recuperar la seva esplendor. L’any 390, un bisbe fanàtic va fer destruir bona part dels llibres, tots els que, segons ell, anaven contra la fe cristiana. Alejandro Amenabar en va fer una recreació cinematogràfica molt interessant. Finalment, els musulmans la van acabar de fer desaparèixer l’any 641.

Aquesta és l'actual Biblioteca d'Alexandria, inaugurada el 2002