ERATÒSTENES

Eratòstenes (-275, -194) va ser bibliotecari del Museu. Va mesurar per primera vegada el perímetre de la Terra. Per fer-ho es va basar en dues mesures i una dada. La dada provenia de Siene on hi havia un pou molt profund, tant que la llum del sol només il·luminava el fons precisament el dia del solstici d’estiu (21 de juny). Amb aquesta dada podem imaginar una vertical Sol-centre de la Terra. Si mesurem l’ombra d’un obelisc d’Alexandria el mateix dia a la mateixa hora obtenim un angle que equival al que forma la vertical de l’obelisc fins al centre de la Terra i la vertical del pou (com que la terra és una esfera, les dues verticals són iguals, és a dir, són els radis de la Terra). Amb la mesura de la distància entre el pou i l’obelisc tenim la base d’un triangle isòsceles amb angles coneguts, amb la qual cosa podem calcular els altres costats, és a dir, el radi de la Terra. Va comptar 6266 km, quan en realitat és aproximadament de 6367 km! Un error d’aproximadament 100 km és una veritable proesa d’exactitud per a l’època.

Un altre càlcul important va ser el de la durada exacta de l’any solar: 365,25 dies. Els primers romans comptaven els anys amb mesos lunars (29 dies). D’aquesta manera, els anys de dotze mesos tenien 348 dies. Juli Cèsar va impulsar una reforma del calendari basat en la mesura d’ Eratòstenes, amb anys de 12 mesos de durades entre 30 i 31 dies, excepte el febrer que seria de 28 cada any i de 29 un de cada quatre anys (any de traspàs). Aquest calendari entrà en vigor l’any 47 a.C. En honor del reformador Juli Cèsar, el setè mes porta el seu nom.