LA MEDICINA. HIPÒCRATES

L’esforç dels homes per guarir les malalties es remunta a l’origen de la civilització. I malgrat la seva antiguitat, és un dels àmbits de la ciència que provoca més controvèrsia. Quin és el camí correcte? El dels metges xinesos? L’anomenada medicina convencional? L’homeopatia? El de les medicines alternatives? Els tractaments dels bruixots?... De fet, totes les versions tenen els seus èxits i els seus fracassos. Podríem dir gairebé que cada metge té una visió particular que pot portar a diagnòstics i prescripcions totalment diverses.

Es ben cert que la farmacopea ha avançat espectacularment, principalment després del descobriment de la penicil·lina, i que la cirurgia realitza autèntiques proeses. Però no és menys cert que sovint la medicina convencional no troba respostes a problemes que altres medicines poden tractar amb facilitat.

L’aportació dels grecs a la ciència mèdica va ser notable. Les seves pràctiques de dissecció de cadàvers (totalment prohibides durant l’època medieval) i, fins i tot, de vivisecció (en condemnats a mort), van permetre desenvolupar un coneixement empíric sobre el nostre organisme prou notable que Galè (120 – 200) va aplegar en un tractat general.

Però, possiblement, l’aportació més important va ser la realitzada per Hipòcrates (S.V a.C.) en el terreny de la deontologia mèdica. La deontologia fa referència a les normes ètiques que cal seguir en la pràctica d’una professió determinada. Quan parlem de deontologia mèdica ens referim a les normes ètiques que han d’observar els metges. La idea bàsica d’Hipòcrates, i que constitueix l’essència de l’anomenat “jurament hipocràtic”, indica que el metge ha de posar per davant de qualsevol altra consideració l’interès per la salut del malalt. La medicina és primerament un compromís i, en segon lloc, una professió.

També és destacable la idea hipocràtica que les malalties són totes d’origen natural.

La medicina medieval va passar hores baixes. La religió cristiana creia més en el poder curatiu de les pregàries que no pas en la vanitat dels coneixements d’uns pobres pecadors.

Una idea curiosa de la medicina medieval era la de la purificació de la sang. S’aplicaven sangoneres als malalts i fins i tot sagnies, que normalment contribuïen a rematar al pobre malalt.

El gran salt de la ciència mèdica es realitzà durant el S.XIX gràcies als descobriments de L.Pasteur. Pasteur és molt conegut pel descobriment de la vacuna (concretament la primera va ser l’antiràbica), i per les seves idees sobre fermentació i sobre mètodes de conservació, com la pasteurització de la llet. Però també va ser fonamental l’assentament de la teoria microbiana i la demostració de la necessitat de la higiene.