Estructura dels continguts

En els continguts d’història de la filosofia s'han seleccionat els problemes nuclears de la història del pensament i alguns dels seus màxims representants, amb el benentès que el seu tractament es pot completar amb l'estudi d'altres temes i autors. Serà preceptiu desenvolupar en profunditat com a mínim dos autors o autores de la llista proposada per a cada un dels apartats, atès que no hi pot haver comprensió i pensament genuí sense un aprenentatge conceptual.

En l’apartat de continguts comuns s’expliciten els continguts de caràcter metodològic i actitudinal que, en la pràctica, es treballen articulats en la resta de blocs. El segon bloc s’estructura a partir de dos temes bàsics del pensamentfilosòfic: el problema de la naturalesa i el coneixement i el problema de l’ésser humà com a subjecte d’acció moral i política, qüestions que van aflorar en la història del pensament des dels orígens. El tercer bloc planteja les relacions entre filosofia i ciència en la modernitat, el problema del coneixement i de l’acció humana i la justificació de la política en el context de l’estat modern.El quart bloc dedica una especial atenció al tema de l’economia i el treball, la crisi de la raó il·lustrada i la idea de progrés, la nova problemàtica creada per la reflexió filosòfica sobre el llenguatge i la ciència al segle XX, a banda de presentar les últimes formulacions del pensamentfilosòfic.

D’aquesta manera, la història de la filosofia continua el treball encetat per la matèria de filosofia i ciutadania en el curs anterior, d’acostar els estudiants de batxillerat a alguns dels grans problemes als quals s’ha enfrontat la reflexió filosòfica universal: el coneixement, l'ésser humà, l'acció moral, la societat i la política, afegint-hi, però, la dimensió temporal i el context històric en què aquests problemes s’analitzen.

Tanmateix, la càrrega conceptual de l’assignatura no ens pot fer perdre de vista que l’objectiu cabdal continua sent afavorir la construcció per part de l'alumnat d'un pensament sòlid, crític i autònom, i que la millor manera d’aconseguir-ho és utilitzant una metodologia activa, reflexiva i crítica.

 

Connexions amb altres matèries

La història de la filosofia comparteix continguts amb diverses matèries comunes de caire històric i cultural i, també, amb matèries de la modalitat d’humanitats i ciències socials, com la literatura, la història contemporània i la història de l’art. Per arribar a comprendre la història de la filosofia cal establir contínues relacions amb la ciència, l’economia, la religió, l’art o la literatura de les diferents èpoques. Aquests aspectes, des de posicions diferents de les dels seus estudis específics, ofereixen un suport inestimable al treball d’anàlisi que és característic de la filosofia. És aquest horitzó integrador el que fa possible que l’aprenentatge d’aquesta matèria serveixi de marc a altres disciplines humanístiques, ja que l’objectiu darrer del coneixement d’una matèria com la història de la filosofia és la integració de coneixements diversos en una concepció global del món i de les coses. En altres paraules, aquesta forma de coneixement proporciona el marc adequat perquè els aprenentatges assimilats en el conjunt de les disciplines adquireixin sentit i es configurin com una xarxa de coneixements, destreses i actituds que ens permeti desenvolupar una vida activa i crítica en l’actual context de lasocietat del coneixement.

 

Continguts comuns a tots els blocs

• Recerca, obtenció i selecció d’informació a partir de fonts diverses, entre les quals hi ha les TIC. Processament i anàlisi crítica de la informació.
• Expressió argumentada, oral i escrita, d’idees i participació en debats per mitjà de l’exposició raonada del propi pensament i respectant l’opinió dels altres.
• Comentari reflexiu de textos filosòfics o que suscitin problemes filosòfics, emprant amb propietat els corresponents termes i conceptes.
• Racionalitat, empatia i respecte crític envers els plantejaments aliens, individuals i col·lectius.
• Autonomia personal i sentit de la responsabilitat a l’hora de prendre decisions i actuar, assumint una visió crítica vers qualsevol forma d’injustícia i discriminació.
• Desenvolupament d’una consciència crítica, compromesa amb la construcció d’una societat democràtica justa i equitativa.

La filosofia antiga i medieval 

• Plantejament del problema de la naturalesa i del coneixement en els inicis de la reflexió filosòfica, en Plató i Aristòtil.
• Plantejament del problema de l’ésser humà, la moral i la política en els sofistes, Plató i Aristòtil.
• Identificació dels principals corrents de pensament hel·lenístic i valoració de la importància de la ciència alexandrina.
• Anàlisi de les relacions entre filosofia i religió en el períodemedieval.
• Estudi del pensament d’almenys dos autors o autores d’aquest període, entre els quals hi ha Sòcrates, Plató, Aristòtil, Epicur, Sèneca, Agustí d’Hipona i Tomàs d’Aquino. 

La filosofia moderna

• Anàlisi de les relacions entre ciència, filosofia i religió en la modernitat.
• Distinció entre racionalisme i empirisme en relació amb el problema de l’origen del coneixement i la veritat. Valoració dels intents per superar les visions contraposades mitjançant la síntesi.
• Comparació de les teories ètiques i polítiques de diferents pensadors moderns.
• Anàlisi del concepte de raó il·lustrada i de la idea de progrés. Valoració de la seva influència en la configuració del pensament modern.
• Estudi del pensament d’almenys dos autors o autores d’aquest període, entre els quals hi ha Maquiavel, Galileu, Descartes, Newton, Hobbes, Locke, Hume, Rousseau i Kant. 

La filosofia contemporània

• Reconeixement de diferents alternatives ideològiques sobre el treball humà i la riquesa que se’n deriva en el context de la revolució industrial.
• Anàlisi de la crisi de la raó il·lustrada i de la idea de progrés a inicis del segle XX. Valoració de les conseqüències d’aquesta crisi en la construcció de l’individu i la societat contemporànies.
• Explicació de la problemàtica generada per la filosofia del segle XX en relació amb el llenguatge i la ciència.
• Anàlisi d’alguns problemes que afronta la reflexió filosòfica actual en el camp de l’ètica i la política.
• Estudi del pensament d’almenys dos autors o autores d’aquest període, entre els quals hi ha Stuart Mill, Marx, Nietzsche, Freud, Wittgenstein, Popper, Ortega, Sartre, Arendt i Foucault.

Connexions amb altres matèries

• Filosofia i ciutadania: Les concepcions sobre l’ésser humà, l’ètica, la política i la societat dins elcontext de l’època històrica.
• Ciències per al món contemporani: Valoració del canvi de paradigma en relació amb la representació de l’univers. Anàlisi de les relacions entre ciència i pensament.
• Àmbit de llengües: Comprensió i producció de discursos orals i escrits Participació en interaccions orals i en formes de comunicació virtuals interactives.
• Història, Història del món contemporani, Història de l’art, Literatura universal, Economia: Anàlisi i interpretació dels corrents de pensament filosòfic dins del seu context i establiment de relacions entre els moviments artístics i literaris.
• Grec i Llatí: Valoració dels corrents de pensament grec i romà i de la seva incidència en diferents etapes de la història de la filosofia.