COMENTARI DE TEXT

  A més, tant se val quina prova i argument utilitzi; sempre vaig a parar a això: que només les coses que percebo clarament i distintament tenen la força de convèncer-me completament. I entre les coses que percebo així n’hi ha certament algunes que són òbviament conegudes de tothom, si bé n’hi ha d’altres que només es revelen als que les inspeccionen de més a prop i les examinen amb més exactitud. Tot i així, un cop desvelades, aquestes no es poden considerar menys vertaderes que aquelles. Per exemple, en un triangle rectangle, d’entrada no és tan fàcil de veure que el quadrat de la base és igual als quadrats dels altres dos costats, com ho és que la seva base està oposada a l’angle més gran; i tanmateix, quan es comprova això, un es convenç igualment de la veritat de totes dues coses. I pel que fa a Déu, certament si la meva ment no estigués tan carregada de prejudicis, i el meu pensament no es veiés obert a la presència contínua d’imatges de les coses sensibles, no hi hauria res que jo conegués abans i més fàcilment que ell. Perquè ¿hi ha res més clar i obvi per si mateix que pensar que hi ha un Déu, és a dir, un ésser suprem i perfecte, l’únic ésser la idea del qual implica la seva existència necessària o eterna, i per tant que existeix?

DESCARTES, Meditacions Metafísiques V, 101.

1.Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

Cal explicar com al text hi apareixen les següents idees

• Idea principal: és evident que Déu existeix.
• L’existència de Déu és tan evident com els principis de la geometria.
• Déu es defineix com a ésser suprem i perfecte, i això inclou necessàriament que ha d’existir eternament.
• No totes les idees són igualment fàcils de comprendre, però quan es perceben amb claredat i distinció aleshores cal acceptar-les com a certes.
• Els prejudicis i la imaginació fan que a vegades sigui difícil entendre bé les idees que, si no fos per això, resultarien totalment evidents.

Possible redacció:

El text afirma que l’existència de Déu és evident.

Tot i que el que es percep clarament i distintament s’ha d’acceptar com a cert, algunes idees són més difícils d’esbrinar que d’altres. Per exemple, el teorema de Pitàgores no és immediatament evident, però si s’analitza bé, és tan evident com qualsevol altra idea més simple. Passa semblantment amb l’existència de Déu: cal analitzar atentament la seva definició, i aleshores resulta evident que existeix. Déu es defineix com a ésser suprem i perfecte. Aquesta idea implica l’existència eterna i, per tant, és evident que Déu existeix.

Si tinguéssim una ment totalment lliure de prejudicis i sense la interferència de les imatges que s’originen en les sensacions, tothom percebria tan clarament i distintament que Déu existeix com que la base d’un triangle s’oposa a l’angle més gran.

2.Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots o les expressions següents: [1 punt]

• Percebre clarament i distintament: entendre quelcom de forma que no em quedi cap aspecte amagat ni em pugui confondre amb cap altra idea.

Algunes respostes parcialment correctes (0,25 punts):

entendre quelcom amb evidència

comprendre quelcom sense que hi quedi cap dubte

• Prejudicis: idees que donem per certes sense haver-les analitzat correctament

3. Quines raons té Descartes per afirmar que no hi ha res més clar i obvi per si mateix que pensar que hi ha un Déu? (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

• Què significa la idea “Déu” per a Descartes. Representa l’ésser perfecte, infinit, etern, omniscient i omnipotent.
• Com demostra l’existència de Déu (aquest és el punt més important)
  • Explicar detalladament l’argument del text. És evident (clar i obvi per si mateix) que l’única essència que implica l’existència és la de l’ésser perfecte.
  • Explicar detalladament els dos arguments causals de la meditació III
• Importància i necessitat de demostrar que Déu existeix.
  • Déu és el nostre creador i, per tant, la garantia que les nostres facultats intel.lectuals són fiables sempre que les utilitzem adequadament (seguint el mètode).
  • Per tant, un cop demostrada l’existència de Déu, descartem la hipòtesi del geni maligne, acceptem la inclinació natural a creure en l’existència dels cossos i confiem amb l’experiència, la memòria i la intel.ligència.

4.Compareu la concepció de Descartes sobre l’ànima amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

Si comparem Descartes i Plató:

• Coincidències:
  • L’ànima és el que em fa ser jo mateix, és la meva realitat essencial.
  • Dualisme antropològic: ànima i cos són dues realitats ben diferenciades. Descartes les anomena res cogitans i res extensa.
  • L’ànima pot existir sense el cos. Cal explicar com ho argumenta Descartes: si dues idees són totalment independents (com “ànima” i “cos”), les realitats que representen també seran totalment independents. Per tant, l’ànima pot existir sense el cos.
• Diferències

5.Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Puc estar segur/a que ara estic fent un examen i que no estic simplement somniant que l’estic fent.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]

RESPOSTA OBERTA