OBJECTIUS DE L'ASSIGNATURA D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

Amb la història de la filosofia culmina el cicle d’educació filosòfica en el batxillerat, raó per la qual s’ha de procurar que l’articulació d’aquesta matèria amb la filosofia i ciutadania de primer curs sigui rigorosa i coherent. Tant l’una com l’altra presenten –bé de manera sistemà­tica, bé seguint el fil de la història- els grans temes de la filosofia de tots els temps: el coneixe­ment, la realitat, l’ésser humà, l’acció i la societat. És funció d’ambdues crear el clima adient perquè l’alumnat s’exerciti en la reflexió sobre aquests temes i faci de la seva reflexióuna experiència d’autonomia i creixement personal. Ara bé, és funció específica de la història de la filosofia afinar aquesta reflexió i ordenar-la per mitjà dels exemples i models que ofereix la història del pensament.

En aquest sentit, la història de la filosofia ha d’aprofundir en els conceptes i la dimensió històrica dels problemes ja analitzats el curs anterior, proporcionar a l’alumnat informació bàsica que li permeti contextualitzar les propostes teòriques dels pensadors, i completar la seva formació humanística per mitjà de l’estudi i anàlisi d’alguns dels textos més represen­tatius de la filosofia de cada època.

La funció informativa, però, no s’ha de confondre amb una mera historiografia, i encara menys amb un catàleg d’autors o autores, ordenats cronològicament i presentats com a creadors d’opinions més o menys controvertides. Ningú no nega la convenièn­cia que l’alum­nat adquireixi una visió de conjunt de cada època, però aquesta informació, en el batxillerat i en el context d’aquesta matèria, ha de funcionar com un marc general on situar les idees d’un o dos representants del pensament de cada moment històric i analitzar-les. Per tant, els autors o autores que es puguin treballar amb més detall al llarg del curs seran els que, en darrer terme, faran d’enllaç i donaran sentit al curs d’història de la filosofia.

La història de la filosofia, si bé no abasta la totalitat de les manifestacions de la vida espiritual dels humans, es manté oberta a la interpretació dels esdeveniments socials i culturals més significatius de cada època, atès que el pensament filosòfic forma part de la cultura i influeix en la construcció de les concepcions del món en els successius moments de la història. Cal que aquesta aproximació al passat sigui crítica i alhora sensible pel fet cultural i porti implícit el respecte per la diversitat, el rebuig de la intolerància, i la defensa decidida de l’equitat, la justícia i la llibertat. Caldrà en aquest punt considerar, fer visible i valorar la contribució de les dones en l’esdevenir històric i cultural, reflexionant sobre el procés de configuració dels papers socials assignats a les dones i els homes al llarg de la història i contribuint, en conseqüència, a una redefinició d’aquests rols en el marc d’una relació entre iguals.

Els textos són la millor il·lustració dels diferents corrents de pensament i, per tant, convé acostar-s’hi, llegir-los, interpretar-los i comentar-los. Però en aquest nivell educatiu no podem fer de l’erudició hermenèutica l’eix del programa de la matèria. És convenient, doncs, un acostament al pensament dels autors i les autores per mitjà dels seus textos més accessibles i significatius, procurant mantenir viu l’interès dels alumnes per la matèria i atenent, sempre que es pugui, les peculiaritats que presenten com a alumnat de les diferents modalitats del batxillerat.

Sobre la base, doncs, d’una contextualització esquemàtica de caràcter historicocultural, la matèria d’història de la filosofia abordarà l’anàlisi d’alguns problemes tractats durant el curs anterior, explicats en el context dels corrents de pensament més importants de cada època, i tot això mitjançant una antologia no massa extensa de textos que presentin de manera coherent i rellevant els problemes estudiats. Amb aquests recursos es pot completar aquest cicle d’educació filosòfica, coneixent la història de la filosofia en les seves grans línies de pensament, la qual cosa constitueix una base de formació humanística indispensable per a qualsevol alumne o alumna de batxillerat, amb independència de quines siguin les seves opcions futures.

 

Competències específiques de la matèria

Les competències específiques de la història de la filosofia són essencialment tres: la competència en l’anàlisi i síntesi crítica de textos filosòfics; la competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa, i la competència social i cívica.

La competència en l’anàlisi i síntesi crítica de textos filosòfics implica que l’alumnat reconegui en els textos dels autors que són motiu d’estudi qüestions que es poden abordar de manera filosòfica; que sigui capaç d’analitzar-los i comentar-los en relació amb el moment històric i cultural en què s’han produït i, també, d’establir relacions amb altres posicions filosòfiques coetànies o bé anteriors o posteriors. Com a resultat d’aquesta capacitat, l’alumnat ha d’arribar a la conceptualització del problema plantejat pel text i ha de ser capaç d’elaborar una síntesi crítica o resum raonat del problema.

La competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa implica la presa de consciència de la incertesa que envolta el món del coneixement, l’habilitat per identificar problemes filosòfics i d’abordar-los de manera filosòfica, de relacionar els coneixements en una concepció global del món i de les coses, d’aprendre a pensar amb ordre i criteri i d’exposar les opinions pròpies, respectant les dels altres i valorant-les si escau com a manera d’enriquir la pròpia visió de la realitat. Aquestes capacitats signifiquen també utilitzar els conceptes i els arguments filosòfics de manera adequada i, per tant, entendre com opera la filosofia i com intenta justificar les seves afirmacions.

La competència social i cívica es refereix a la dimensió social dels comportaments, a saber viure en una societat plural, on les persones tenen maneres de pensar diverses i poden enfocar les seves vides, també, de manera diferent. L’estudi de la història de la filosofia pot fer palès que aquestes diferències de criteri, de teories i de pràctiques vitals han estat una constant al llarg de la història i que és difícil establir de manera definitiva quines són les millors o les que estan més ben fonamentades. El coneixement del passat i, per tant, el debat sobre la diversitat d’opcions respecte a temes de gran importància per a l’ésser humà ha de comportar en l’alumnat un desenvolupament de la seva capacitat crítica i, al mateix temps, de la comprensió envers altres maneres de pensar, tot alimentant els valors de la convivència i la ciutadania.

 

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

La història de la filosofia pot contribuir de manera cabdal a les competències generals del batxillerat: la comunicativa, la referida a la gestió i tractament de la informació, la personal i interpersonal i la del coneixement i interacció amb el món, continuant el treball específic iniciat en la matèria de filosofia i ciutadania i amb l’objectiu d’afavorir la maduració intel·lectual i humana de l'alumnat, potenciant la seva capacitat per adquirir i integrar nous sabers i habilitats, i una millor preparació per desenvolupar funcions complexes que impliquin assumir responsabilitats com a persones actives en la societat

 

Objectius de l'assignatura

La matèria d’història de la filosofia té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1.Identificar i comprendre els grans períodes en què es divideix la història de la filosofia, així com les distintes solucions que al llarg del temps s’han anat proposant als problemes filosò­fics.

2.Contextualitzar els problemes filosòfics i proposar-hi solucions, amb la finalitat de contribuir d’aquesta manera a bastir un criteri personal sòlid i raonat.

3.Llegir de manera comprensiva i crítica textos filosòfics de diferents autors i autores, comparar-los i valorar la importància del diàleg racional com a mitjà d'aproximació a la realitat.

4.Desenvolupar i consolidar una actitud crítica davant les diferents opinions expressades pels pensadors i pensadores d’èpoques i corrents filosòfics que s’han succeït al llarg de la història, analitzant semblances i diferències.

5.Conèixer i valorar diversos mètodes de coneixement i investigació i usar-los per avançar en l’autoaprenentatge i elaboració del propi pensament, basant-se en el rigor intel·lectual, la lliure expressió d’idees i el diàleg racional davant de tota forma de dogmatisme.

6.Exposar correctament, de manera oral i escrita, el pensament filosòfic dels diferents autors i autores i prendre consciència que un punt de vista personal i coherent només pot arribar a bastir-se mitjançant un exercici d’empatia amb la diversitat dels raonaments.

7.Apreciar la capacitat de la raó per regular l'acció humana individual i col·lectiva per mitjà del coneixement i anàlisi de les principals propostes filosòfiques elaborades al llarg de la història, consolidant d’aquesta manera la pròpia competència social i cívica.

8.Valorar el debat entre posicions contràries com un mitjà per practicar el respecte vers els altres i la tolerància positiva contra qualsevol forma de discriminació.

9.Judicar críticament les conceptualitzacions de caràcter excloent o discriminatori que han format part del discurs filosòfic, com l’androcentrisme, el sexisme, l’etnocentrisme, l’homofòbia o altres.

10.Desenvolupar una consciència cívica, crítica i autònoma, inspirada en els drets humans i compromesa amb la construcció d’una societat democràtica, justa i equitativa, i amb la defensa de la natura, desenvolupant actituds de solidaritat i participació en la vida comunitària.

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

Com s’ha dit, els objectius plantejats comporten una metodologia activa i participativa, on l’alumnat ha de ser protagonista del propi procés d’aprenentatge, amb la guia del professorat, bé sigui aclarint i ajudant a remoure estereotips, oferint exemples i analogies, precisant conceptes i forçant a la sistematització i a la fonamentació d’idees, bé sigui estimulant el pensament creatiu o afavorint un clima comunicatiu i de treball a l’aula, per tal de fomentar l'aprenentatge significatiu i funcional de la història de la filosofia.

La presentació del currículum per etapes històriques no pressuposa haver de treballar-ho necessàriament seguint l’ordre temporal, sinó que es pot optar per una ordenació diferent, bé sigui a partir de l’anàlisi de temes, preguntes o problemàtiques, en la mesura que aquesta presentació resulti més significativa per a l’alumnat. En qualsevol cas, la història de la filosofia no s’ha de plantejar com un producte acabat, que pugui respondre adequadament a totes les qüestions i que el professorat hagi de transmetre com un cos doctrinal. La filosofia al batxillerat s’ha de constituir en una activitat reflexiva individual i col·lectiva dels alumnes sobre preguntes i problemes significatius que els concerneixen. Així doncs, la funció de la matèria d’història de la filosofia en el batxillerat ha de consistir en el perfeccionament de l’activitat filosòfica espontània que realitzen tots els éssers humans, recolzant l’esforç dels i les alumnes per bastir un conjunt imprescindible de destreses cognitives, fomentar una actitud filosòfica envers els complexos problemàtics descrits, propiciant-ne l’aplicació en l’actualitat, i generar a l’aula una activitat pràctica individual i col·lectiva per assolir les competències específiques de la matèria. Amb aquest enfocament, la matèria pot contribuir a desenvolupar en els alumnes la capacitat de fer-sepreguntes i plantejar-se qüestions importants per a la seva vida personal i col·lectiva, tant present com futura, i esdevenir protagonistes del propi procés d’aprenentatge.

Aquesta funcionalitat educativa que la història de la filosofia comparteix amb la resta de matèries del currículum aconsella, doncs, plantejar activitats que facin pensar, que convidin a l’anàlisi de teories filosòfiques i a la crítica, que comportin la identificació i definició de problemes filosòfics i el plantejament d'hipòtesis resolutives. També cal estimular la manipulació ordenada i crítica de materials informatius -lectura, interpretació i contrast de textos filosòfics, entre altres-; la realització de treballs escrits i la preparació i participació en debats; la comunicació i avaluació de resultats; i les actituds de rigor, creativitat intel·lectual, cooperació i solidaritat.

Aquestes recomanacions han de servir també per a les activitats d’avaluació, que haurien de ser coherents amb l’enfocament dels aprenentatges. Per tant, i seguint els criteris d’avaluació que apareixen més endavant, caldrà mesurar el progrés de l’alumnat per mitjà d’activitats integradores, en què s’hagin de triar els coneixements, les destreses i les actituds més adients per resoldre-les, en què l’alumnat hagi de construir la seva pròpia resposta i, fins i tot, explicar el procés que ha emprat en la resolució.