Xavier Vilaseca i Bañeras
FILOSOFIA PER A JOVES ESTUDIANTS
PAAU:estructura de l’exercici i criteris generals d’avaluació
La prova parteix del text d’un filòsof i es demana que es respongui una sèrie de preguntes, algunes de les quals estan directament relacionades amb aquest text. Es vol avaluar la maduresa intel·lectual, la capacitat d’anàlisi i la capacitat de raonament crític, així com la comprensió de les principals teories i conceptes filosòfics estudiats en la matèria Història de la Filosofia.
Hauràs de respondre 5 preguntes repartides en tres exercicis: l’exercici-1 (que constarà d’un text i 3 preguntes relacionades directament amb aquest text), l’exercici-2 (que tindrà una sola pregunta) i l’exercici-3 (també amb una sola pregunta).
Cadascun dels tres exercicis tindrà dues opcions: l’opció A i l’opció B (que seran formalment iguals). Per a cadascun dels exercicis podràs triar fer l’opció A o l’opció B. És possible triar, per tant, si el vol, l’opció A en un dels exercicis, i l’opció B en un altre.
L’exercici-1 inclourà un text. El text de l’opció A i el de l’opció B seran d’autors diferents.
Totes les preguntes de l’opció A, en cadascun dels tres exercicis, estaran relacionades amb el pensament de l’autor del text de l’exercici-1 en l’opció A (tot i que les preguntes de l’exercici-2 i l’exercici-3 no tenen perquè està relacionades amb la temàtica específica del text de l’exercici-1). Anàlogament, totes les preguntes de l’opció B dels tres exercicis es vincularan amb el pensament de l’autor del text de l’opció B de l’exercici-1.
Cadascun dels textos serà d’un dels autors i materials seleccionats (que s’indiquen més avall).
En les cinc preguntes de la prova, agrupades en tres exercicis, es demana el següent:
Exercici-1 (que inclou un text)
Pregunta (i): Explicar breument les idees principals del text i com hi estan relacionades (2 punts).
Pregunta (ii): Explicar breument el significat de dues paraules o expressions del text (1 punt).
Pregunta (iii): Explicar les raons de l’autor a favor d’una determinada afirmació que fa en el text. Per explicar aquestes raons, s’haurà de fer referència als aspectes pertinents de pensament de l’autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. (3 punts)
Exercici-2
Comparar un concepte o idea important en el pensament de l’autor amb un altre concepte o idea del propi autor o d’algun altre/a autor/a o corrent de pensament. (El concepte o idea de l’autor que cal comparar serà un concepte o idea que apareix en les lectures proposades però no té necessàriament per què aparèixer en el text de l’examen) (2 punts).
Exercici-3
Fer una avaluació raonada i personal d’una afirmació filosòfica. Aquesta afirmació estarà relacionada amb les temàtiques discutides per l’autor del text (l’afirmació que es proposi avaluar, però, no té per què estar relacionada amb la tesi o tesis que l’autor discuteix en el text de de l’exercici-1; sí estarà relacionada, però, d’alguna manera, amb les temàtiques que l’autor tracta en les lectures proposades) (2 punts).
Autors seleccionats a partir del currículum per a la PAU::
A. Època antiga i medieval: Plató
B. Època moderna: Descartes, Locke, Hume i Kant.
C. Època contemporània: Mill i Nietzsche.
Materials dels quals se seleccionaran els textos de l’examen de la PAU:
Els textos que sortiran a la prova de la PAU de 2021 seran dels llibres, capítols i seccions que s’indiquen a continuació. Ara bé, cal tenir present que això no implica que hagis d’estudiar només el contingut d’aquests textos. Tal com es pot inferir de la descripció de l’estructura de la prova, per fer un bon examen cal demostrar un bon coneixement dels aspectes rellevants del pensament general dels autors seleccionats. Així mateix, la prova exigeix demostrar maduresa en la comprensió de conceptes filosòfics, i una bona manera d’adquirir aquesta maduresa és reflexionant sobre els aspectes bàsics del pensament d’una part significativa dels autors i autores principals de la tradició filosòfica occidental.
Grup A
Plató: La República: Llibre II: 368c-376c, Llibre IV: 427c-445e, Llibre VII: 514a-520a, 532b-535a.
Grup B
B1. Descartes: Meditacions Metafísiques, Parts I, II, V i VI.
B2. Locke, Segon tractat sobre el govern civil, capítols I, II, III, V (seccions 26, 27, 31-34, 42-51), VIII i XIX (seccions 211-229).
B3. Hume: Resum (“Abstract”) del Tractat de la naturalesa humana.
B4. Kant: seleccions de Fonamentació de la Metafísica dels costums. Concretament:
Primera secció: “Transició del coneixement racional comú de la moralitat al coneixement filosòfic”. Paràgrafs 1-3, 8-13.
Segona secció: “Transició de la Filosofia moral popular a la Metafísica dels costums”. Paràgrafs 12-41, 46-54.
Descrivim la mateixa selecció fent referència a la paginació estàndard segons l'edició de les obres de Kant de l'Acadèmia Alemanya de Ciències (Kant's gesammelte Schriften):
Primera secció:
Des de 4:393 fins al darrer paràgraf sencer de 4:394 (és a dir, fins incloure el paràgraf que comença per “La bona voluntat no és bona per allò que ella fa o aconsegueix”).
Des de 4:397 (“Per tal d’elucidar el concepte d’una voluntat que és estimable per ella mateixa i bona a banda de cap finalitat ulterior”) fins al darrer paràgraf sencer de 4:399 (és a dir, fins incloure el paràgraf que comença per: “En aquest sentit cal entendre també sens dubte els passatges de l’escriptura en què..”).
Segona secció:
Des del darrer paràgraf que comença a 4:412 (“Tot en la naturalesa actua segons lleis”) fins incloure el primer paràgraf de 4:425 (“Per consegüent, hem aconseguit de provar si més no que, si el deure és un concepte que ha de tenir una significació...”).
Des del darrer paràgraf que comença a 4:427 (“La voluntat és concebuda com una facultat de determinar-se a si mateix per actuar”) fins a incloure el darrer paràgraf sencer de 4:430 (el paràgraf que comença amb “En quart lloc, tocant al deure meritori envers els altres”).
Grup C
C1. Mill: seccions II i IV de L'utilitarisme.
C2. Nietzsche: Selecció de textos de les obres:
- Sobre veritat i mentida en sentit extramoral: Secció 1
- Aurora: secció 132
- La gaia ciència: seccions 125, 341
- Així parlà Zaratustra: Primera part. Pròleg de Zaratustra: apartats 3, 4. Segona part: secció XXIV “En les illes Afortunades”.
- Més enllà del bé i del mal: Seccions 21, 56, 260
- Genealogia de la moral: Part I: secció 10 i el començament de la secció 11 (fins incloure la frase que comença amb “La resposta estricta és aquesta:...”. Part II: secció 24. Part III: seccions 11 (a partir del tercer paràgraf, que comença amb “La idea per la qual es lluita en aquest punt és la valoració de la nostra vida...”), 12 i 13.
Exercici-1
Pregunta (i): Explicar breument el contingut del text (2 punts).
Per respondre aquesta pregunta has de llegir uns quants cops, amb deteniment, el que diu el text i has de mirar d’entendre bé què és el que diu. La teva resposta ha de consistir en fer un breu resum d’allò més important que diu el text. En el teu resum has de mostrar que saps identificar quines són les idees principals del text, i quina és l’estructura argumentativa bàsica del text. L’objectiu de la pregunta és detectar si has comprès bé el text. És important que no et limitis a enunciar idees sinó que mostris comprensió de l’estructura argumentativa del text.
Per altra banda, en aquesta pregunta no es demana que l’alumne mostri que coneix els detalls de la filosofia de l’autor. S’ha de resumir allò que diu el text. No s’ha d’explicar res (sobre la filosofia de l’autor o sobre qualsevol altra qüestió) que no sigui part del que diu el text.
Pregunta (ii): Explicar el significat, en el text, de termes o expressions. (1 punt)
Es tracta que mostris que has entès quin és el significat que el terme o expressió té per a l’autor en el text. Aquest significat pot coincidir amb el significat habitual que generalment té aquest terme, o pot ser que tingui un significat particular o tècnic que has de saber identificar.
Pregunta (iii): Explicar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts)
Aquesta pregunta busca avaluar si has entès bé cert aspecte important del pensament de l’autor. Per avaluar això, aquest pregunta et demana que expliquis com certa afirmació (que l’autor fa en el text) es justifica dins del marc de les propostes filosòfiques de l’autor. Encara que l’enunciat indiqui que cal referir-se al pensament de l’autor, cal tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Al corregir aquesta pregunta, només es tindran en compte les idees que siguin pertinents per a explicar l’afirmació sobre la qual es demana.
Aquesta pregunta no busca avaluar si l’alumne és capaç de repetir una descripció general sobre certs aspectes del pensament de l’autor (que l’alumne pot simplement haver après de memòria), sinó que busca avaluar si l’alumne ha entès aquests aspectes del pensament de l’autor. Un bon examen serà aquell que trobi el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Una exposició general i correcta del pensament de l’autor pot no respondre el que es demana si no explica com el pensament general de l’autor justifica l’afirmació particular que és objecte de la pregunta.
És absolutament essencial i imprescindible, doncs, que en la resposta a aquesta pregunta facis referència a l’afirmació de l’autor que és objecte de la pregunta: la resposta a aquesta pregunta ha d’explicar com aquesta afirmació particular encaixa i es justifica dins del pensament general de l’autor.
Exercici-2
Comparar un concepte o idea de l’autor amb un altre (2 punts):
El concepte o idea de l’autor a comparar apareix en les lectures proposades però no té necessàriament que aparèixer en el text de l’examen. En qualsevol cas, es tracta d’un concepte o idea que es relaciona directament amb allò que l’autor tracta en algun dels textos seleccionats.
Per avaluar aquesta pregunta es té en compte:
1. La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) en la comparació demanada.
2. El contrast pertinent dels dos termes de la comparació.
En qualsevol cas, pots triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o bé fer-ne la caracterització implícita en termes de les seves diferències. També pots escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions i descriure l’altra per contrast. En tot cas, l’estratègia que triïs no pot afectar l’avaluació del corrector/a. Ara bé, és imprescindible que facis una comparació.
Exercici-3
Consideració raonada a favor o en contra d’una tesi (2 punts):
Es tracta d’avaluar una afirmació que està relacionada amb les temàtiques que va tractar l’autor del text de l’exercici-1 (però pot no estar relacionada amb la temàtica específica del text de l’examen). Has d’intentar justificar la teva postura a favor o en contra de la afirmació tot fent-ne una valoració personal (la teva postura pot consistir també, és clar, en explicar, de forma raonada, perquè de fet no estàs ni a favor ni en contra de la afirmació).
No es demana, doncs, que expliquis què és el que tu creus que pensaria l’autor del text sobre aquesta afirmació, sinó que expliquis què és el que tu creus i perquè. Es tracta que facis l’esforç d’argumentar d’una forma personal, clara i coherent a favor o en contra de la tesi proposada.
És important que no et limitis simplement a fer afirmacions, sinó que facis l’esforç de proporcionar arguments o consideracions a favor de la postura que vols defensar: és a dir cal que facis l’esforç de justificar perquè estàs a favor o perquè està en contra de la tesi.
D’altra banda, a l’hora de corregir, el corrector/a no tindrà per res en compte si ell/a està d’acord o no amb la tesi que tu has decidit defensar, ni tampoc, si fos el cas, el fet que tu potser ignoris propostes o arguments històricament importants.