L'AUTOR: ROALD DAHL
Per tal de facilitar la lectura de Matilda hem volgut incloure algunes
dades biogràfiques sobre Roald Dahl, que ens ajudaran a comprendre
una mica més l'entorn, el context on va ser escrita aquesta divertida
obra.
Roald Dahl era un gegant que amagava al seu pit a un nen. Els seus quasi 2 metres d'alçada, camuflaven un personatge petit que no guardava un bon record dels més grans. Aquesta és la clau del seu èxit. Dahl va escriure històries pels nens on els més grans eren els grans enemics. A James i el Préssec Gegant, les tietes de la protagonista, descrites com unes horribles bruixes, moren aixafades. Aquest és per exemple el retrat d'una d'elles: "La tieta Sponge era baixa i molt grassa. Tenia els ulls petits i porcins, la boca enfonsada..."
Quan Roald Dahl va morir l'any 1990 als 74 anys, era l'autor de llengua anglesa més conegut de la segona meitat d'aquest segle. Les seves obres tenien una tirada de 8 milions d'exemplars i estaven traduïdes a 17 idiomes. Els crítics parlaven d'un sentit de l'humor molt macabre, pervers, però per una altra banda, els nens de tot el món llegien les seves històries.
Algunes d'aquestes històries havien estat adaptades amb èxit al cinema amb protagonistes destacats com el Jeremy Irons i l'Angelica Huston; altres havien estat dutes al cinema per directors com l'Alfred Hithcock. Dahl havia creat personatges com els gremlins i promoure en els nens sentiments de terror i d'alegria.
En quan a la seva vida, cal dir que va néixer a Cardiff l'any 1917. El seu pare era un important navilier noruec que havia anat a viure a Gales. Casat per segona vegada amb una dona noruega, tendre i afectuosa, amb la que va tenir sis fills. Roald era el petit del sis i li deien el benjamí. Tot anava bé fins que tenint ell tres anys va viure la mort de la seva germana gran. El seu pare degut a una pneumònia o a la pena, va morir dos mesos després. A partir d'aquest moment les calamitats es van anar succeint una darrera de l'altra. Als vuit anys el van enviar a un internat anglès que com Dahl ens explica "...Aquells anys van ser dies d'horror, d'una dura disciplina...". Als 13 anys va passar a Repson, uns escola privada. Allà "...les pallisses eren ferotges i més freqüents encara...". Els informes acadèmics no permetien imaginar un futur tan brillant. Als 15 anys el seu professor de redacció deia d'ell: "...Vocabulari negligent, oracions mal construïdes. Em recorda a un camell..." Als 17 anys la valoració havia millorat: "Aquest noi és un deixeble indolent i analfabet..."
La Segona Guerra Mundial el va sorprendre a Tanzània. Dahl es va allistar com a pilot. El seu avió es va estrellar al desert, i va passar sis mesos a un hospital amb el crani fracturat i amb lesions que el van portar al quiròfan en més de vuit ocasions.
El cap del fèmur que li havien extirpat es va convertir en trepitjapapers.
Va ser destinat a Washington on va escriure el seu primer relat que va ser rebut d'una forma acollidora. Aquest primer llibre va ser "Els Gremlins" (uns petits nans que provocaven totes les fallades dels avions britànics), i va cridar l'atenció de la primera dama, Eleanor Roosvelt, esposa del president dels Estats units en aquell moment: Rooslvelt.
Dahl va alternar les seves visites a la Casa Blanca amb la seva feina com espia. Quan va acabar la guerra, es va dedicar a escriure per adults.
El seu matrimoni amb l'actriu Patrícia Neal l'any 1953 va suposar un gran canvi a la seva vida: va tenir cinc fills i els contes que explicava als seus fills els va acabar escrivint. Semblava que era una època en que tot anava bé però uns anys després, un taxi es va emportar el cotxet del seu fill de quatre mesos aixafant-li el crani. Després la seva filla amb set anys va morir de xarampió. L'any 1965, la seva dona va tenir tres embòlies i va quedar paralítica i mig cega. Però Dahl es va anar sobreposant. Va fer que els seu fill Theo sobrevisqués i la seva dona tornés a actuar.Va continuar escrivint contes i es diu que d'aquesta època són els més interessants. L'any 1983 es va divorciar i es va tornar a casar. L'any 1990 amb l'ànim tranquil, les butxaques plenes i un llibre a l'impremta, Dahl mora de leucèmia.
