El moviment de les plaques litosfèriques és el responsable de dos tipus de fenòmens que es produeixen a la Terra i que sovint ens afecten de manera molt directa: els volcans i els terratrèmols.
A més, si no fos per aquest moviment, que és el responsable de la formació de les serralades, la Terra seria completament plana ja que l'erosió hauria acabat amb qualsevol forma de relleu que sobresortís una miqueta a la superfície terrestre.
Terratrèmols
Els terratrèmols són vibracions de la Terra que es perceben a la seva superfície. Aquestes vibracions poden tenir causes diverses, com l'erupció d'un volcà o la caiguda d'un meteorit. La causa més freqüent és, però, el moviment de les plaques tectòniques.
S'estima que cada any es produeixen 500.000 de terratrèmols, si bé només uns 1.000 causen danys i pocs causen danys seriosos. Els terratrèmols molt intensos poden causar danys materials i personals molt importants: el terratrèmol més greu que es coneix va succeir a la Xina l'any 1556 i va matar unes 830.000 persones.
Si un terratrèmol es produeix sota l'oceà pot ocasionar un tsunami, una ona marina gegantina que en arribar a la costa pot tenir efectes devastadors (recorda que una part molt important de la humanitat viu en zones costaneres).
Un terratrèmol es produeix quan les forces internes de la Terra són prou importants com per a fracturar roques i fer-les moure. El trencament sobtat, o bé el lliscament també sobtat de dues masses ja trencades, allibera una gran quantitat d'energia que viatja per la Terra en forma d'ones sísmiques.
Els terratrèmols solen originar-se als primers 600 km cap a l'interior terrestre. El punt exacte on s'ha generat el terratrèmol és l'hipocentre i el punt que es troba a la seva vertical, i que és el primer al qual arriben les ones sísmiques, és l'epicentre.
L'estudi dels terratrèmols s'anomena sismologia, els científics que s'hi dediquen són els sismòlegs i l'aparell que utilitzen per enregistrar les vibracions de la superfície de la Terra és un sismògraf. Tot amb sismo- .
Sismograma del terratrèmol d'Hokkaido (Japó) de l'11/11/2004 (http://www.geophysik.uni-muenchen.de/home/index.php)
Volcans
La major part dels volcans actius que estan a terra ferma es troben als
límits convergents de les
plaques tectòniques, i la seva activitat està molt lligada
a l'intens fregament que es produeix durant el xoc entre les plaques.
Això no obstant, els volcans terrestres només produeixen el 25 % de la lava que surt de l'interior de la Terra: hi ha molts més fenòmens volcànics submarins. Els volcans submarins es troben principalment a les dorsals oceàniques dels límits divergents entre les plaques, allà on puja material fos des de l'astenosfera.
Modificat de http://pubs.usgs.gov/publications/graphics/Fig21oceanocean.gif
Modificat de http://pubs.usgs.gov/publications/graphics/Fig21oceancont.gif
Algunes erupcions volcàniques poden ser molt violentes i la devastaciò arriba molts quilòmetres al seu voltant, com per exemple la que va tenir lloc al Mont Pinatubo, a Filipines, al 1991, que va matar 800 persones i en va deixar més de 100.000 sense llar.
En canvi, d'altres són més tranquil·les i fins i tot les podem observar de prop, com la del Teneguía l'any 71, a l'illa de la Palma.
Les erupcions volcàniques no només tenen efectes locals, sinó també efectes globals. Un volcà actiu pot eliminar quilòmetres amunt a l'atmosfera núvols que contenen tones i tones de gasos i cendres. Aquests núvols en alguns casos arriben a donar la volta al mòn diverses vegades abans de dispersar-se.
L'erupció del volca Tambora (Indonèsia) el 1815 va ser la responsable que la temperatura global de la Terra fos durant mesos uns 3 ºC inferior; fins i tot a algunes zones d'Europa i Nord-amèrica el 1816 és conegut com "l'any sense estiu".
Quan es produeix una erupció volcànica se segueix molt de prop el recorregut del núvol de cendres i gasos, que pot afectar seriosament el tràfic aeri.
Formació
de serralades
Els Pirineus i els Alps a Europa, els Andes a Sud-Amèrica, l'Himàlaia
a Àsia, les Muntanyes Rocalloses a Nord-Amèrica,... Totes
aquestes serralades són el producte de dues accions contraposades:
d'una banda el xoc entre les plaques
que les crea i d'una altra, l'erosió
que les destrueix.
Allà on hi hagi límits convergents entre plaques, hi trobarem els cordons de muntanyes que anomenem serralades.
Modificat de http://pubs.usgs.gov/publications/graphics/Fig21contcont.gif
