Arquitectura clàssica grega
El Partenón (Iktinos i Kalikrates)


Partenón

Temple dedicat a la deessa Atenea. Acròpoli d'Atenes

El nom de Partenó, el rep en honor a Atenea Parthenos (verge - protectora).

Arquitectes i constructors - Iktinos i Kalikrates, amb la supervisió general de l'escultor Fidias

Cronologia: 447-432. Època clàssica.

Context històric i cultural: S’inicia desprès de les Guerres Mèdiques quan l’Atenes de Pericles va resultar vencedora implantant la Democràcia. Moment dels historiadors Tucídides i Herodot. Dramaturgs: Èsquil, Sòfocles i Eurípides (tragèdies); Aristòfanes (comèdies). Filosofia: Sòcrates, Plató i els sofistes.

Estil: Grec clàssic. Característiques: pilars fonamentals de l’art grec son: l’home [com deia Protàgores: ”l’home és la mesura de totes les coses”], la natura, la raó, l’harmonia i la bellesa. Moment de màxim esplendor de l’art Grec. Aparició de l’ordre jònic. Període dels grans noms de l’estatuària grega: Policlet, Fidies, Miró (i lleugerament posteriors, Praxíteles, Escopes i Lisip). Reconstrucció dels temples de l’Acròpolis després de les Guerres Mèdiques. Ceràmica de figures vermelles sobre fons negre.

Pèricles va encarregar la direcció de tots els seus projectes artístics a Fidias, preferint-ho als grans escultors de figures atlètiques: Tafaner i Policleto, que estaven en el seu millor moment. Sembla que va ser Íktinos el principal responsable del projecte del Partenó, treballant associat amb Kalikrates. La construcció va començar l'any 447 i es va acabar en només nou anys, excepte l'ornamentació escultòrica, que es va col·locar l'any 432 a. C.. Iktinos va utilitzar els fonaments del temple primitiu d'Atenea, encara que va haver d'ampliar-los necessàriament per a la seva nova estructura, que no es va denominar el Partenó fins molt més tard (parthenos significa verge, i al·ludeix a Atenea). El disseny del Partenó va estar condicionat inicialment per a albergar la imatge d'or i ivori d'Atenea Polías, esculpida per Fidias. La colossal estàtua de dotze metres d'altura precisava d'una immensa cella de més de 18 metres d'amplària, dividida en tres naus mitjançant una doble columnata conformada per dos ordres superposats d'estil dòric. La nau central mesurava deu metres d'amplària.

Encara que les dimensions del gran temple, com proclamen emfàticament les inscripcions, no eren molt més grans que les del temple de Zeus a Olímpia, degué semblar, en el moment en què va ser construït, molt més gran. És un temple dòric regular que difereix de la majoria dels seus predecessors per tenir vuit columnes, en comptes de sis, en els costats curts, i disset, en lloc de tretze, en els costats llargs. Les columnes són molt més altes en proporció al seu gruix que les dòriques primitives i contribueix a subratllar la seva esbeltez la disminució del éntasis, de la projecció dels capitells i de la massa i del pes de l'entaulament.
3
4--- Dórico

Tipus de temple i de planta: Dòric octàstil i perípter monòpter: Parts de l’espai interior: Pronaos, Sala gran o naos i sala petita o opistodomos, pròpiament dita Partenó, on es guardava el tresor, reservada a les sacerdotesses i que no existeix en altres temples. La pronaos i l’opistòdom tenen, dos pòrtics hexàstils. Parts de l’espai exterior: Sistema arquitravat. El temple s’alça sobre un estilobat i dos estereòbats, que constitueixen l’escalinata que dona accés a l’edifici. Entaulament amb arquitrau, fris amb tríglifs i mètopes amb relleus, i cornisa. Frontó amb escultures. Proporció atípica: vuit columnes a la façana principal i disset a les laterals( en lloc de 6 x 13 que marcava el cànon). Columnes amb èntasis.Temple dòric octástilo, amb disset columnes en els laterals (en lloc de les sis i tretze que eren comunes). Les columnes són més altes de l'habitual en altres temples dòrics (Paestum) el que contribueix a subratllar el seu esbeltez, a més s'han emprat recursos visuals per a harmonitzar encara més el conjunt.

Planta del Partenó
1

 

Correccions òptiques

Per a evitar la sensació òptica d'enfonsament que produiria el estilobato perfectament horitzontal, aquest està corbat cap amunt, diverses polzades, en la part central; les columnes s'inclinen progressivament cap a l'interior segons ens anem acostant a les cantonades, i els intercolumnios es fan progressivament més curts segons ens aproximem als extrems. Aquestes correccions, fins i tot les més mínimes, que no són perceptibles a primera vista i que han estat rigorosament mesures, juguen un paper decisiu en l'efecte total de l'edifici, construït en marbre del Pentèlic, fins a les teules.

Programes decoratius.

La decoració era la més completa de tots els temples grecs, els frontons est i oest estaven decorats amb figures de grandària major al real; noranta-dues mètopes esculpides en altorelieve, un fris continu de 168 m. d'estil jònic recorria l'estructura superior de les parets que tancaven el temple. El colorit era espectacular, els tríglifs pintats de blau i blanc, el fons del timpà de blau brillant, el fons de les mètopes i del llarg fris de vermell, en les figures es pintaven els ulls i el cabell i alguns elements eren de metall. Les mètopes representaven la gigantomaquia en el costat aquest, la amazonomaquia en l'oest, l'en el sud, i escenes de la guerra de Troia en el nord. Cada timpà del temple tenia una escena mitològica: a l'est, sobre l'entrada principal de l'edifici, el naixement d'Atenea, i a l'oest, la lluita entre Atenea i Posidó pel patrocini de la ciutat d'Atenes. El fris constituïa la representació de la processó de les Panatenees, el festival religiós més important d'Atenes antiga. L'escena es desenvolupa al llarg dels quatre costats de l'edifici i inclou figures de déus, bèsties i d'uns 360 éssers humans.

Friso


A l'interior de la cella o naos, d'una sola entrada (per l'Est) es trobava l'espectacular estàtua d'Atenea, obra de Fidias, amb un ampli estany, poc profund, que produïa un efecte de lluentor mitjançant l'aigua enfront de la deessa. El opistodomo s'emprava per a guardar el tresor, aquí la coberta es recolza en quatre columnes jòniques, les primeres que es van usar en un temple d'Atenes. Totes dues cellas estaven tancades per portes de bronze. La coberta arquitravada es recolzava en dues files de columnes dòriques superposades.
 

Significat: Ofrena als deus i demostració de la grandesa d’Atenes, després de derrotar als perses. La seva construcció, durant l’època de Pericles, va ser l’inici de la reconstrucció de l’Acròpolis atenesa, destruïda durant les guerres mèdiques.

Funció: Temple dedicat a Atena Parthenos, com a casa de la divinitat protectora de la ciutat. El Partenó es va conservar durant segles com a edifici religiós: primer església bizantina, després catòlica, després mesquita amb el seu corresponent minaret o minaret. Encara que l'interior de l'edifici va sofrir reiterades transformacions, l'exterior va romandre intacte amb totes les seves escultures fins a 1687.

Interior

En aquesta data els turcs, en guerra contra els venecians, van convertir el temple en polvorí. Un morter venecià va aconseguir l'edifici i l'explosió resultant va fer volar la seva part central. Els venecians, per part seva, també van contribuir a la seva destrucció quan, en intentar arrencar les estàtues del frontó, aquestes van caure contra el dur sòl i es van trencar. En 1801-1803 Thomas Bruce, Lord Elgin, un diplomàtic anglès, va salvar el que quedava de l'ornamentació original i va traslladar les estàtues i els relleus a Londres. En el segle actual s'ha restaurat la columnata nord amb els seus tambors originals i s'ha començat a treballar en la columnata sud.

Obres en el mateix àmbit arquitectònic:

  • Erècteon: Temple dedicat a Atena, Posidó, Erecteu i Cècrops.
  • Temple d’Atena Niké: Ex-vot dedicat a Atena Victoriosa, deessa de la Saviesa i l’estratègia en la guerra.
  • Propileus: Entrada al conjunt monumental de l’Acròpolis.
Acro 2

Una ullada als temples de Paestum demostra el molt que va evolucionar l'arquitectura grega en poc més d'un segle.

Paestum

Paestum2

(Paestum, Itàlia)



Más información
Ficha técnica del Partenón
Los mármoles del Partenón (En Inglés)
The Parthenon - 3D reconstruction

Pàgines de batxillerat humanístic i artístic. Javier Arrimada 2021