L'any 1866, tot un conjunt d'opositors al règim monàrquic d'Isabel II acordaren l'anomenat pacte d'Oostende, tractat amb el qual pretenien posar fi a la dinastia borbònica, així com amb el seu contemporani govern corrupte de Narváez. Com a resultat d'aquest pacte, al setembre de 1868, a Cadis, s'inicià la coneguda Revolució de 1868, també dita La Gloriosa.
Al setembre de 1868 es va produir un pronunciament militar en el qual van participar els generals Prim, Serrano i l'almirall Topete. L'exèrcit isabelí va ser derrotat per les tropes de Serrano en Alcolea i la reina va haver d'abandonar el país camino de l'exili. Un govern provisional presidit pel general Serrano i integrat per unionistes i progressistes va assumir el poder.
A.- EL GOVERN PROVISIONAL (1869-1871)
Eleccions generals
En les eleccions a les corts constituents de gener de 1869 els unionistes (liberals centristes) i els progressistes de Serrano i Prim van obtenir la majoria quedant Espanya configurada com a monarquia parlamentària d'acord amb el principi de sobirania nacional. El 15 de juny el general Serrano va ser designat regent i es van iniciar els treballs d'una nova constitució
Al primer govern Serrano (unionista) va assumir la Presidència del Govern, Joan Prim (progressista) el Ministeri de la Guerra, i Sagasta (també progressista) el Ministeri de Governació.
|
|
Francisco Serrano |
Joan Prim |
Revolta a Cuba.
En el camp cubà les notícies de la revolució gloriosa, van provocar revoltes i a Cuba en 1869 es va iniciar la 1a Guerra d'independència coneguda també com el crit de YARA o Guerra Llarga (1869-1878).
Elaboració d'una nova constitució 1869 (la més avançada fins al moment)
- Sufragi Universal masculí
- Sobirania nacional
- Separació de poders
- Amplis drets i llibertats (associació, reunió, premsa, ...)
- Forma de govern: Monarquia Constitucional
Cerca d'un rei per a Espanya. Acord amb les potències europees.
- França: feia costat a l'Antonio de Orleáns
- Prússia: feia costat a Leopoldo Hohenzöllern-Sigmaringen (Ole Ole si m'eligen)
- Aquests diferents suports van ser una de les excuses per a la declaració de guerra entre Prússia i França en 1870.
- El general Prim president de govern es decideix per l'italià Amadeu de Savoia que serà proclamat rei d'Espanya en 1870.
B.- REGNAT D'AMADEU I DE SAVOIA (1871-1873)
 Abans de desembarcar a Espanya, procedent d'Itàlia, el Rei s'assabenta que el seu major valedor: el General Prim, acaba de ser assassinat en un atemptat terrorista.
Va ser un regnat breu. Amadeo era un membre de família Reial, però també era un estranger que desconeixia Espanya i fins i tot l'idioma. La seva arribada va estar marcada per l'assassinat del general Prim, el seu principal valedor i va aconseguir unir a tota l'oposició, des de republicans a carlistes.
Va comptar amb el suport dels constitucionalistes, unionistes i progressistes moderats.
En contra seva estaven els nobles absolutistes, l'església, els republicans, els carlistes i els alfonsins (partidaris del fill d'Isabel II: el príncep Alfons).
Va haver-hi sis governs en els poc més de dos anys que va durar el seu regnat, creixent cada vegada més l'abstenció.
Els principals problemes del seu regnat van ser:
1. La nova revolta del carlisme, Tercera Guerra Carlista.
2. La guerra d'independència de Cuba (Guerra dels deu anys)
3. El moviment obrer i pagès amb vagues i ocupació de terres.
Al febrer de 1873 Amadeo va abdicar i va tornar a Itàlia.
|
Amadeu de Savoia |
C.- LA PRIMERA REPÚBLICA (1873-1874)
L'11 de febrer de 1873, les Corts proclamen la República com a forma de govern mitjançant una votació - 258 vots a favor i 32 en contra- davant l'inoperant intent de la monarquia parlamentària d'Amadeu de Savoia (1871-1873). En aquest context, la República sorgeix com una fórmula inèdita per a aplicar les idees de la Revolució Gloriosa de 1868.
El Partit Radical de Ruiz Zorrilla i el Partit Republicà Federal de Francisco Pi i Margall eren els dos grups polítics majoritaris en les Corts, amb interessos contraposats: els radicals, que anteriorment havien estat monàrquics, defensaven una república unitària mentre que els republicans eren partidaris d'un model territorial federal.
En onze mesos, la República va tenir quatre presidents: Estanislao Figueras, Francisco Pi i Margall, Nicolás Salmerón i Emilio Castelar.
La Primera República es divideix en tres períodes:
Proclamació de la República i República Federal
Cantonalisme i crisi de la República
República unitària i Govern Provisional
A.- Proclamació de la República, La República Federal
Estanislao Figueras (Febrer - Maig de 1873):
La presidència de Figueres va ser sens dubte la més moderada de la república. Va convocar Corts Constituents per a elaborar una nova constitució d'acord amb la nova forma d'estat.
La República de febrer de 1873 respon a un pacte entre monàrquics republicans i radicals. Això es va poder comprovar en observar-se que quatre ministres d'Amadeu de Savoia passaven ara a formar part del govern, sent aquest antimonàrquic. En els durs debats que es van donar en les Corts van sorgir escissions, el govern va entrar en crisi i van començar les revoltes federalistes.
Al juny, eren evidents les tensions entre republicans federals i reformistes i al mateix temps, des d'unes postures extremistes, els republicans cantonals; enfront d'això, la conflictivitat social a les ciutats i el camp dóna lloc a la república social.
Finalment Estanislao Figueras es va veure obligat a abandonar el govern i el país.
|
|
Francisco Pi i Margall (Maig - Juliol de 1873):
Després de les eleccions de maig van triomfar els federalistes acabant així amb l'anterior govern de coalició.
Es va començar a redactar una Constitució (non nata), que no va arribar a aprovar-se, per la qual Espanya es dividia en 17 Estats federals, cadascun dels quals comptaria amb un govern i una assemblea legislativa. El govern central de la República controlaria la política exterior, l'exèrcit, els serveis públics…
Aquesta situació de descentralització va desembocar en el cantonalisme pel qual es proclamen repúbliques independents, ciutats, pobles, municipis, o regions per la seva pròpia voluntat. Per exemple, Utrera es va declarar independent de Sevilla, Granada i Jaén van entrar en guerra...
Declaració de guerra de la República de Cartagena (ja que comptava amb gran part de l'esquadra i una forta guarnició) a la de Madrid.
Continuïtat de les guerres carlistes. El 18 de juliol de 1873 el president va dimitir.
|
|
B.- Cantonalisme i crisi de la República |
Els dos últims presidents, Salmerón i Castelar, representen una reacció conservadora que, amb el suport de l'Exèrcit, pretén restablir l'ordre, l'autoritat i el govern enfront del moviment cantonalista.
Nicolás Salmerón (Julio - Septiembre de 1873):
A la seva arribada al poder, el cantonalisme va respondre amb més duresa i generalitzant-se (al nord seguien els combats contra el carlisme).
Davant aquesta situació, Salmerón va recórrer a l'exèrcit que va reprendre el cantonalisme amb duresa, malgrat la política conciliadora del president.
Va dimitir per la seva oposició a la duresa de la repressió cantonalista.
|
|
C.- República unitària i Govern provisional
|
Emilio Castelar (Setembre de 1873 - Gener de 1874):
A l'arribada del nou president, la república es trobava ja en una profunda crisi (tres conflictes simultàniament: guerra de Cuba, Tercera Guerra Carlista i Cantonalisme). Va comprendre que l'únic mètode per a salvar la República era abandonar el federalisme, tornant al centralisme, va cridar a l'exèrcit, va aplicar la pena de mort i va reforçar el poder de l'Estat.
No obstant això els seus companys no li van deixar continuar, acusant-lo de militarista i dictatorial, va intentar calmar la crisi suspenent les sessions de les Corts al desembre de 1873.
En reprendre's les sessions de les corts al gener de 1874 el president Castelar va ser rebutjat, els diputats van iniciar un nou període de discussions.
Cop d'estat dirigit pel general Pavía que va dissoldre les corts.
Emilio Castelar va dimitir i es va nomenar un nou govern provisional dirigit pel general Serrano que va governar d'acord amb la constitució de 1869, però amb poders dictatorials i sota un règim republicà.
|
|
--------- 
Cop d'estat del general Pavía
Govern Provisional (dictadura) de Francisco Serrano
El règim republicà es va mantenir nominalment un any més, encara que la dictadura de Serrano va ser un simple pas prèvia a la restauració dels Borbons que planejaven els alfonsinos amb el seu líder Cánovas del Castillo.
El cantonalisme va ser sotmès i l'exèrcit va actuar contra el carlisme aixecant el cèrcol de Bilbao en 1874.
La restauració es va veure finalment precipitada per un cop militar del general Martínez Campos el 29 de desembre de 1874.
El fill d'Isabel II va ser proclamat rei d'Espanya amb el títol d'Alfons XII.
S'iniciava a Espanya el període de la Restauració.
--------------------
