L'art bizantí

Història i cultura de l'imperi d'Orient (resum)

• Esquema històric

• La fundació de Constantinoble per l'emperador Constantí l'any 330, al lloc on abans es trobava la colònia grega de Bizanci, va tenir una gran repercusió en la història de la cultura i la política Occidental. També en la història de l'art. Les raons d'aquest trasllat van ser:

  • La decadència cada vegada més visible de la ciutat de Roma.

  • La vigilància de les fronteres orientals de l'imperi, les més perilloses, amb els rius Danubi i Éufrates. Que separaven els romans dels gots i els perses.

  • La creixent importància del cristianisme que volia apartar-se de la vella ciuatat de Roma tan lligada a les doctrines paganes.

• L'emperador hispano-romà Teodosi va dividir l'imperi en dos, l'Imperi romà d'Occident, que va donar al seu fill Honori, i l'Imperi romà d'Orient al seu segon fill Arcadi.

• Les principals èpoques d'esplendor de l'Imperi romà d'Orient (o bizantí) van ser:

  • L'època de Justinià al segle VI

  • L'època dels emperadors de la Casa de Macedònia (Basili II) del segles X al XII

  • L'època dels peoleòlegs, als segles XIII al XV

• L'imperi bizantí desapareix l'any 1453, quan Constantinoble va caure en poder dels turcs.

• Mapes històrics

Any 476	Any 550	Any 1025

• Cultura i ciència

• Constantinoble va crèixer ràpidament. La seva posició geogràfica la va beneficiar convertin-la en punt estratègic dins les rutes comercials amb l'Orient.

• El llatí i el grec van ser les dues llengües oficials de l'imperi bizantí.

• La legislació romana va ser completada amb reformes en temps de Justinià. El Corpus Iuris Civilis, cos fonamental del dret romà que ncara avuí te vigència, dividit en quatre textos: Código, Digesto o Pandectas, Instituta i Novelas.

• Desenvolupament extraordinari de les ciències matemàtiques i físiques, la literatura, la història i la doctrina militar.

2. Esquema de l'Art bizantí - Obres comentades

• L'art bizantí és producte de la combinació de tres elements:

  • La tradició grega i hel·lenística. (Relleus, perspectiva i elegància clàssiques)

  • La tradició urbanística i monumental romana. (Voltes, cúpules i procediments constructius)

  • Les influències orientals i cristianes. (Marbres, mosaics, esmalts, imaginería cristiana)

• Arquitectura.

  • Palaus i esglèsies. Sistemes de cúpules, basíliques amb planta de creu grega. Santa Sofía.

  • Extensió de l'arquitectura bizantina a l'Occident , a Itàlia (Venecia San Marco, Ràvena San Vitale, Palermo, Monreale. Espanya (Catedrals de Toro, Zamora, Salamanca i Plasencia), França, Alemanya...

  • L'arquitectura bizantina continuarà, després de la caiguda de l'Imperi, als països eslaus com ara: Russia, Ucraina i Bulgària, a més de la própia Grècia.

• Pintura i mosaic.

  • Falta de profunditat, idealisme, fons daurats, ornamentació exagerada, falta d'expresió en les figures.

  • Miniatures i decoració de llibres.

  • Mosaics de temàtica religiosa o civil, de tradició romana. Mosaics de Justinià i Teodora, San Vitale.

• Escultura.

  • Molt poca importància degut a les contínues heregíes iconoclastes (moviments integristes cristians que prohibien les representacions de estàtues civils o religioses)

  • Es manté la decoració vegetal i geométrica als capitells, frisos i d'altres elements arquitectònics.

1. Santa Sofia de Constantinoble

2. Mossaic de Justinià i Teodora

3. Catedral de Monreale