Autor: Dalmau, Lluís (?-1460)

Cronologia: 1443-1445 segle XV

Estil: gòtic internacional

Tècnica: oli i tremp sobre fusta de 316 x 312,5 x 32,5 cm (superfície pintada)

Tema: El retaule de La Mare de Déu dels Consellers, obra del pintor Lluís Dalmau, és una de les peces més conegudes de la pintura gòtica catalana.

Fou encarregat pel Consell de Cent de Barcelona l'any 1443. Representa amb gran naturalisme els cinc consellers agenollats adorant la Verge.

Procedeix de la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona

Actualment al Museu Nacional d ’ Art de Catalunya. (MNAC). Barcelona..

Lectura formal i anàlisi estilística:

L’ estructura de  l’obra és harmònica i equilibrada. Predominen les línies verticals en l’arquitectura dels fons i els personatges, que es combinen amb les línies en diagonals que van a parar al centre on està la Verge i el nen que formen un gran triangle emmarcat en una arquitectura goticista d'evident aire flamenc.

Quant al cromatisme predomina el dibuix precís i minuciós en l’arquitectura gòtica del fons i el color en els personatges. S’ utilitza la tècnica de l’ oli , mesclada amb la de tremp que permet pintar detalls del paisatge, filigranes del tro i cabells de la verge, la decoració arquitectònica o a les vestidures.

Els colors són brillants, predominen els tons càlids – vermells, marrons, ocres – que contrasten amb el color verd d’ un dels personatges i els grisos de l’arquitectura. La pinzellada és suau, petita hi ha tonalitats i no hi ha difuminat. Destaca les veladures transparents del nen Jesús que permeten veure la seva anatomia. La llum és natural i abundant, incideix en els personatges i aporta corporeïtat . Només el rostre de la Verge i el nen tenen una llum simbòlica, sagrada.

S’ introdueix una perspectiva lineal central amb el punt de fuga al cap de la Verge, que aporta gran  profunditat i crea diferents plànols. Es crea la sensació d’ espai gràcies a l’enrajolat del terra i el paisatge a través de les finestres. Però la perspectiva és encara imperfecta, ja que els personatges en primer pla són més petits que els dels fons. La composició és tancada , simètrica i triangular,  articulada  al  voltant  de la  figura central i els grups de personatges a cada banda són gairebé idèntics. 

Pel que fa a l’expressivitat les figures són rígides,  solemnes. Els rostres dels consellers són autèntics retrats realistes. Amb les mans expressen devoció a la Verge que va vestida amb riques teles i té una cabellera rossa i ondulada amb una aureola daurada. Té un posat majestuós i acarona el nen despullat entre els seus braços. La figura del nen destaca per la seva blancor i centra l’ interès de l’ escena. El quadre és força estàtic, com paralitzat en el temps

 Dalmau busca la inspiració en els models de Jan Van Eyck, tant en la iconografia com en la caracterització dels retrats, buscant el màxim realisme tal com se li exigiria en el contracte. Altres aspectes a destacar són la riquesa cromàtica, la importància concedida a l'espai o la minuciosidad i el detallisme amb el qual es treballen les indumentàries. Amb el temps, Dalmau arriba a alliberar-se del mimetisme respecte als seus models.

Interpretació conceptual:

Tema: A mitjans  del  segle  XV  els  cinc  consellers  de  la  ciutat  de Barcelona van decidir construir un altar a la Capella de l’ Ajuntament i van encarregar un retaule al pintor Lluís Dalmau. Els consellers van establir en el contracte les figures que havien de sortir: la Verge i el nen, Sta. Eulàlia, Sant Andreu i els 5 consellers amb els seus rostres reals. L`obra havia de representar la devoció dels Consellers a la Verge i els Sants patrons perquè intercedissin en favor de la ciutat. 

Al centre destaca al centre la Mare de Déu, asseguda en un tro majestuós i amb el nen Jesús a la falda. La Verge, amb el Nen nu en la seva falda, s'asseu en un tron, sobre quatre lleons i decorat amb figures de profetes. Entre les finestres del fons trobem a dos grups d'àngels cantors mentre que en els laterals se situen els sants que presenten als consellers. 

A la seva  dreta Sta. Eulàlia – patrona de Barcelona – amb la palma i la creu del seu martiri, que presenta a tres consellers agenollats.

A l’ altra banda San Andreu – ja que les eleccions al Consell de Cent se celebraven durant la seva festa – amb la creu del seu martiri i donant a conèixer als altres dos consellers. Al fons una arquitectura gòtica i un grup d’àngels cantors darrera les finestres que deixen veure un paisatge al fons.

Agenollats i en actitud d'oració observem als cinc consellers que van encarregar l'obra: Johan Lull, Francesc Llobet, Mosen Johan de Junyent, Ramón Saavall i Antoni de Vilatorta. Cadascun dels consellers dirigeix la seva mirada a la Verge i vesteix la gramalla característica dels seus càrrecs.

Al fons, una magnífica arquitectura goticista amb voltes de creueria i arcades obertes a través de les quals es veuen cors que entonen càntics i un paisatge de clara influència flamenca. L’enrajolat del terra, emprat com a recurs per a crear sensació espacial, així com el paisatge que es pot observar a través de la finestra són traduccions directes dels models que abans havia utilitzat el mestre flamenc Jan van Eyck.

Tècnica: En aquesta obra s'observa un evident predomini del color sobre el dibuix, com és característic en la pintura del gòtic del segle XV. Es tracta d'una composició simètrica, articulada al voltant de la figura central de la Mare de Déu amb el nen Jesús; els grups de personatges que es representen a cada banda de la Mare de Déu són gairebé idèntics. Són destacables:  El retrat real dels personatges, el gran detallisme en els objectes, el nou tractament de la llum i el color per donar volum, la introducció de la tècnica de l’ oli, l'ús de la perspectiva lineal, l'ús d’ elements simbòlics, els paisatges i l’arquitectura del fons substitueixen els fons daurats del gòtic.

Significació: L'existència d'aquesta obra és fruit del desig d'immortalització dels membres del Consell Executiu del Consell de Cent. La seva destinació fou decorar alguna de les dependències de la Casa de la Ciutat. Quant als models i influències Lluís Dalmau s’inspirà en l’obra de Jan van Eyck i de la pintura flamenca que va poder estudiar durant el seu viatge a Flandes. Lluís Dalmau també va influir en la pintura gòtica catalana (Jaume Huguet).

Funció: L’ obra va  ser encarregada  pels cinc consellers del òrgan executiu de la ciutat. La seva funció útil és decorativa i religiosa, ja que estava destinada a l’ altar de la Capella de la Casa de la Ciutat,  la  funció simbòlica  és commemorativa i propagandística, ja que vol immortalitzar els membres de la corporació i fer propaganda del seu poder.

Quant als models i influències Lluís Dalmau s’inspirà en l’obra de Jan van Eyck i de la pintura flamenca que va poder estudiar durant el seu viatge a Flandes. Lluís Dalmau també va influir en la pintura gòtica catalana (Jaume Huguet).