ANÀLISI FORMAL
- Característiques formals i compositives:
Estructura de gran rigor i claredat compositiva; ús de colors plans, amb figures i textos. Format quadrangular amb estructura també quadrangular dins de la qual s’inscriu un cercle, combinant així harmoniosament dues figures geomètriques contradictòries (quadratura del cercle); centralització molt vigorosa; ús de moltes seccions, que compartimenten l’espai, on apareixen diferents figures.
Superfície plana de dues dimensions teixida amb llana de colors sobre sarja de llí. És un tapís teixit, el que resulta original com a representació artística.
La iconografia li atorga una ingenuïtat deliciosa, molt apreciada avui dia. La composició gira entorn de la figura del Pantocràtor, situat al cercle central. Al seu voltant es desenvolupen, en un cercle concèntric més gran, vuit escenes del Gènesi. Aquests dos cercles concèntrics configuren el primer registre dels tres que conformen el tapís. En el segon registre hi ha els mesos i les estacions de l'any; i en el tercer es desenvolupa un fris continu amb diverses escenes de la història de la invenció de la Santa Creu. En la línia de la pintura romànica, les figures són completament planes.
Es tracta d'una obra immensa brodada amb punt de cadeneta en sentit longitudinal. Va ser confeccionada
amb llana molt fina de colors molt vius amb predomini de vermells, blancs, verds i grocs purs, sense
barreges tonals. Els dibuixos estan delimitats per línies gruixudes molt perfilades. Encara que se'n digui tapís, en realitat no ho és. Es tracta d'una peça de gerga de lli brodada amb fils de llana de colors amb una tècnica anomenada “pintura a l'agulla” o “punt de figura”, un tipus de brodat en punt de cordoncillo, aparegut en l'Edat mitjana, en el qual els fils ressegueixen la silueta de les figures, o les omplen completament, donant una falsa aparença de tapís.
| ESTIL
Al Tapís hi ha tots els trets de la pintura romànica: expressió hieràtica, falta de perspectiva, figures
planes,etc. L'artista volia introduir vivències religioses, no formes o esdeveniments reals.
El Tapís de la Creació s'inspirà en miniatures bíbliques contemporànies i té uns antecedents orientals
molt antics. A més, recull influències gregues i romanes.
INTERPRETACIÓ
El cicle complet de la creació s'hi explica amb versicles del Gènesi.
|
|
En el tapís es representa el cel i la terra, l'humà i la naturalesa i la imatge cosmològica del món dels inicis de la Baixa Edat mitjana, aquestes representacions cosmològiques eren habituals i les podem trobar en altres peces de l'època.
Per a entendre millor la iconografia, disposició i significat del tapís hem de remetre'ns a la idea medieval que Déu era el Gran Creador de l'Univers, el centre del qual era la Terra, al voltant de la qual estaven els set cels (l'aire, l'èter, el firmament -amb els cossos celestes-, l'espai igni, el cel dels àngels i el cel de la Trinitat). L'home de l'Edat mitjana tenia una concepció divina de la Terra, en la qual era un disc pla sobre el qual estaven els cels nomenats. També cal tenir en compte els manuscrits il·luminats, que van estendre per tota Europa les imatges del Gènesi bíblic. Especialment el de Viena (segle VI), provinent de Síria, o el Cotton Genesis (segle IV o V,) provinent d'Alexandria, en les imatges del qual segurament es va inspirar el Beat de Liébana i que també podem observar en el tapís de Girona.
|
|
La part del tapís que ha sobreviscut està formada per tres cicles iconogràfics: El Gènesi, els Elements Còsmics i la llegenda de la Vora Cruz de Santa Elena, desenvolupats al voltant de la figura del Crist Pantocràtor i creador del món. El significat dels tres cicles és la cerca de la salvació. L'estructura és un cercle central dins d'un rectangle, que, al seu torn, està envoltat per unes franges.
El centre del tapís està ocupat per la figura del Pantocràtor (1), representat com un home jove i sense barba, amb atributs apocalíptics, de clara influència bizantina. Al seu voltant hi ha vuit escenes radials, formant un cercle, que narren el Gènesi des de la creació del món fins a la creació d'Eva. Podem traçar una ratlla imaginària horitzontal que parteixi el cercle en dos, a la part de dalt estarien els primers dies del Gènesi abans de la creació dels animals i l'home (escenes 2 a 6), i a baix les escenes següents (escenes 7, 8 i 9). En totes podem veure clarament la influència dels il·luminats de Viena i el Cotton alexandrí. Tota convergeixen feia la figura del Pantocràtor (1), perquè quedi clar que ens trobem davant un cercle (cosmologia) i no davant una figura anular. |
|
|
La transició del cercle central al rectangle deixa quatre espais triangulars en els quals estan brodats els quatre vents cardinals, representats com jovenes nus imberbes a la manera dels puti romans, amb ales a l'esquena i als peus, bufant banyes i cavalcant damunt de botes de cuir. Els vents, els podem veure representats ja més o menys iguals en els sarcòfags paleocristians.
En la vora exterior, al voltant del rectangle, hi ha unes franja amb diferents escenes que representen el pas del temps: en la part horitzontal superior està l'any en el centre, representat per un ancià amb barba que porta sota el braç la roda del temps i al seu costat les quatre estacions, representades amb escenes agrícoles, alguna cosa molt comun en l'art romànic. Als extrems de la franja es representen els dos rius del paradís, com unes gerres abocant aigua. En les franges verticals dels costats es representa el calendari, on cada vinyeta representa un mes, amb escenes de caça, camp o el mateix discórrer de la vida, sempre en concordança amb el mes representat. A cada costat del tapís, interrompent el cicle dels mesos, hi ha una representació del sol, com un helios a dalt d'una quadriga i una altra de la lluna, on es veuen uns bous i la resta ha desaparegut. |
 |
En la franja horitzontal inferior està el tercer cicle del tapís, representant la llegenda de Santa Elena i la Vora Cruz. Està molt deteriorada. Sabem que la història va ser molt popular en l'Edat mitjana, escrivint-se en martirologis i tractats.
Hi ha una versió molt detallada en la Llegenda Aurea de Iacobus de la Voragine, escrita en el segle XIII.
Moltes de les escenes brodades recorden a algunes de les pintures murals del Panteó dels Reis de Sant Isidoro León o a les escultures de la portada de Ripoll.
La disposició de la representació del temps en les franges superior i laterals, amb les estacions i els mesos ja les podem observar en les catacumbes romanes, i aquelles ja són adaptacions de les creences paganes, així que aquesta simbologia ve de molt antic.
|
La seva utilitat és dubtosa; probablement fou dissenyat per a un absis o un baldaquí. Presenta un conjunt d’imatges diferents que formen part d’una mateixa obra, contribuint a explicar una historia complexa i de la que cadascuna en forma part, com es dona al Tapís de la Creació o al Frontal d’Avià, per exemple. iconoclàstia: Moviment religiós que es va donar a Bizanci (730-787) que rebutja la veneració de les imatges (de Déu i els Sants) per considerar-les idolàtriques monestir: Institució, i edifici, que reuneix als monjos que viuen sota l’autoritat d’una Regla (com la benedictina). frontal: Element decoratiu rectangular que cobreix la part del davant de l’altar (la que veuen els fidels), la majoria de fusta pintada, presentant assumptes extrets de l’Escriptura o de les vides dels Sants.
|
