anticiclons

Anticiclons

	En els mapes de superfície es poden identificar isòbares tancades que delimiten una zona amb la pressió més alta que els seus voltants. Es tracta dels anticiclons. La pressió atmosfèrica mitjana és de 1013 mb. En un anticicló ens trobem valors de 1020 mb o superiors.
	En les capes altes de l'atmosfera un anticicló està format per una massa d'aire més dens que la dels seus voltants, de manera que aquest aire tendeix a baixar. D'aquesta manera, en el sí d'un anticicló hi ha un moviment descendent d'aire. L'aire entra a la columna de l'anticicló per la part superior, en el límit de la tropopausa, descendeix en el seu sí, i surt per la part inferior.

	Al arribar a la superfície l'aire surt de l 'anticicló girant en sentit horari. D'aquesta manera, en un mapa de superfície podem saber que el vent al voltant dels anticiclons té sentit horari.

	El moviment descendent en el sí de l'anticicló pot provocar una inversió tèrmica, que consisteix en el fet que es situa aire càlid per sobre de l'aire fred, el que provoca una gran estabilitat vertical de l'aire. Aquest fenomen provoca un augment de la contaminació de l'aire en les capes baixes, ja que les partícules contaminants queden atrapades a prop de la superfície.
	Aquesta situació pot provocar fortes boires. Els núvols que s'hi formin quedaran atrapats en les capes baixes, per sota del moviment descendent. Així es formaran grans capes d'estrats que poden durar varis dies.