L'AIGUA

LA CARTA EUROPEA DE L'AIGUA

  1. No hi ha vida sense aigua. L’aigua és un bé preciós, indispensable en totes les activitats humanes.
  2. Els recursos d’aigua dolça no són inesgotables. És indispensable de preservar-los i, si és possible, incrementar-los.
  3. Alterar la qualitat d el’aigua és perjudicar la vida de l’home i la dels altres éssers vivents que en de depenen.
  4. La qualitat de l’aigua ha de ser preservada a nivells adaptats a la utilització per a la qual està prevista i ha de satisfer especialment les exigències de la salut pública.
  5. Quan l’aigua després de l’ús, es retornada al medi natural, no ha de comprometre els usos posteriors que se’n faran, ja siguin públics o privats.
  6. Per a la conservació dels recursos de l’aigua, és essencial el manteniment d’una protrecció vegetal adequada – preferentment forestal –sobre els continents.
  7. Els recursos de l’aigua han de ser objecte d’un inventari.
  8. La bona gestió de l’aigua ha de ser objecte d’una planificació decidida per les autoritats responsables i competents.
  9. La salvaguarda de l’aigua implica un esforç important de  recerques científiques, d’informació d’especialistes i d’informació pública.
  10. L’aigua és un patrimoni comú, el valor de la qual ha de ser reconegut per tothom. Tots tenim el deure d’economitzar-la i d’usar-la amb compte.
  11. La gestió de les existències d’aigua hauria d’inscriure’s en el quadre d’una conca natural hidrogràfica abans que en el de les fronteres administratives i polítiques.
  12. L’aigua no té fronteres. És un recurs  comú que necessita una coorperació internacional.

Aquesta carta fou promulgada pel Consell d’Europa el 6 de maig del 1968 a Estrasburg

El mar és el més gran dels ecosistemes, ja que els mars i els oceans cobreixen el 70 % de la superfície del nostre planeta.

La profunditat del mar varia des d’uns quants metres a les zones properes a les costes, fins a uns 11 km en el punt més profund, la fossa de les Marianes a l’Oceà Pacífic.

Com en tots els ecosistemes, en el mar, s’hi poden distingir dos components:

BIOCENOSI, constituït per tots els éssers vius.

BIÒTOP, entorn físic i químic. Els elements del biòtop marí són el medi, el substrat i els factors ambientals.

EL MEDI

En el mar, el medi és l’aigua marina rica en sals minerals, de les quals la més abundant és la sal comuna. A l’aigua hi ha una gran quantitat d’oxigen dissolt, que és el que respiren els éssers vius aquàtics.

EL SUBSTRAT

Al mar hi ha dos substrats importants: l’aigua i el sòl del fons.

- L’aigua és el substrat dels éssers vius que hi suren o neden, com les algues microscòpiques, les meduses, els peixos i les balenes.

- El sòl del fons marí és el substrat dels éssers que hi viuen fixats, com els corals; o que es desplacen recolzant-hi, com els cargols de mar.

ENCARA QUE NO T'HO CREGUIS ÉS BARCELONA. SAPS A ON?
ELS FACTORS AMBIENTALS

La llum, la temperatura i els corrents són els principals factors ambientals que influeixen en la vida al mar.

- La llum només és abundant a les zones properes a la superfície. A partir dels 100 metres de profunditat, ja no hi ha llum suficient perquè les algues i altres éssers vius facin la fotosíntesi.

- La temperatura és molt variable. En els mars càlids, la superfície de l’aigua pot estar a uns 30º C. En els mars freds, la superfície està gelada, a uns 0º C.

- Els corrents marins són moviments lents d’aigua, que transporten molts éssers vius que suren a l’aigua i ajuden a navegar altres organismes que fan llargues migracions, com les tortugues.