Saber el temps que ens farà (vents, boires, pluges, etc.) és una qüestió que des de sempre ha interessat I'home. Les persones que treballen en contacte directe amb la natura, com ara els pagesos i els pescadors, són grans coneixedors del temps. Han adquirit els coneixements d'una manera empírica a base d'acumular experiència i observacions durant anys.

Actualment, continua essent un tema clau per a moltes persones; per exemple, si fem un viatge, si anem d'excursió, o per simple curiositat, volem saber quin temps ens farà. Els mitjans de comunicació es fan ressò d'aquesta inquietud i és per això que la televisió i la ràdio en parlen, els diaris publiquen cada dia els mapes del temps i, també, hi ha gran quantitat de publicacions sobre meteorologia que són a I'abast de tothom.

La meteorologia és una ciència que es basa en la combinació de moltes variables: La direcció del vent, la velocitat, la pressió, la temperatura, I'altitud, etc. És per això que les prediccions del temps solament són correctes en un 85% dels casos, la meteorologia té moltes aplicacions: navegació, aviació i d'altres; però cal destacar la importància que té en les qüestions de contaminació de I'aire, ja que conèixer els factors meteorològics permet saber el comportament dels contaminants que són presents en I'aire en un moment determinat.

Els mapes del temps són Ies guies per a Ia predicció meteorològica i es fan per un període de temps determinat (3, 6, 12 i 24 hores). Els mapes del temps que estem acostumats a veure a la televisió o als diaris són els mapes de superfície. Actualment, s'elaboren a partir de les imatges enviades pels satèl·lits meteorològics, el que avui dóna Ia informació per a la zona d'Europa és el satèl·lit Meteosat

EI Meteosat és un satèl·lit geostacionari, o sigui, que està fix amb relació a la Terra, ja que gira a la mateixa velocitat angular que ella. Està situat a una altitud de 35.900 km i el seu camp d'observació sempre és el mateix. Les imatges tenen un radi de 5.000 km i cada mitja hora capta una imatge. Després, en aquesta imatge s'incorporen els contorns geogràfics, els paral·lels i els meridians, les característiques meteorològiques i s'obté el mapa.

Les isòbares són línies que uneixen punts de la superfície terrestre que tenen la mateixa pressió atmosfèrica.

EI vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares, i com més juntes estiguin les línies, el vent serà més fort.

Segons la direcció que tenen les isòbares, ens indicaran si es tracta d'un anticicló o d'una borrasca.

En els anticiclons, la pressió oscil·la entre els 1.013 i els 1.040 mil·libars (mb). És més alta en el centre i disminueix cap enfora. Dins I'anticicló, el vent es mou en la direcció de les agulles del rellotge a I'hemisferi nord.

Els anticiclons propicien bon temps, la qual cosa permet la formació dels bancs de boira, encara que de vegades porten vents forts i freds.

Les borrasques, també anomenades baixes pressions, registren uns valors que van des de 1.013 fins a 940 mb. En elles, la pressió és baixa en el centre i va augmentant cap enfora. Dins la borrasca, el vent es mou en direcció contrària a les agulles del rellotge a I'hemisferi nord.

Les borrasques que ens afecten es formen a la conca occidental del Mediterrani, provenen de ciclons tropicals que han perdut força en arribar a les zones temperades, o bé són els que es formen en els fronts polars i baixen fins a les nostres latituds. Les borrasques i els fronts porten associades Ies pertorbacions atmosfèriques (tempestes i pluges).

Els fronts són línies que marquen una discontinuïtat en I'aire, o sigui, separen masses d'aire amb característiques diferents. Això vol dir que, d'una banda, I'aire pot ser més calent i, de I'altra, més fred, i a la vegada més humit o sec.

Front càlid: Porta masses d'aire més càlides amb relació a les que ens envolten. Quan s'acosta el front, s'observen núvols de tipus horitzontal (estrats), que són molt alts. Quan està sobre nosaltres, la pressió del baròmetre baixa i els núvols canvien d'aspecte i es fan més espessos i opacs. Estan a menys altura i donen precipitacions. Quan ha passat el front, el baròmetre s'estabilitza i s'obren alguns clars. La temperatura puja una mica.

Front fred: Darrera del front càlid, sol venir el front fred, que porta masses d'aire a una temperatura sensiblement inferior. Quan s'acosta el front, es veuen núvols verticals (cúmuls i cumulonimbus) de gran desenvolupament. Són molt brillants per dalt i grisos per sota. Porten fortes pluges i tempestes. Un cop han passat, s'observa una millora del temps i un canvi en la direcció del vent. La temperatura baixa.

Front oclús: Les masses d'aire fred viatgen més ràpidament que les calentes i arriba un moment en què es troben amb el front calent; i aleshores parlem de front oclús. Quan s'acosta aquest front, s'observen els fenòmens descrits per als altres fronts, però en una successió més ràpida i barrejant-se.

Les situacions descrites a continuació et poden ajudar a interpretar un mapa del temps:
 

a) Si tenim un anticicló a I'oest de Ia Península i una borrasca cap a Escandinàvia, bufaran vents del nord-oest (mestral), que són freds i forts, netegen I'aire i no porten precipitacions. (map1)	b) Quan I'anticicló se situa més al nord i les borrasques tendeixen a baixar de latitud, s'instaura el vent del nord (tramuntana). És fort i fred, i no porta precipitacions. (map2)
c) Quan I'anticicló se situa entre les illes Britàniques i les Açores, el vent agafa la direcció de nord-est (gregal). Com que passa per damunt del continent, arriba fred i pot originar nevades al Pirineu, precipitacions dèbils a les zones costaneres i fortes gelades. També és típic que aixequi la mar a la zona del golf de Lleó i a Menorca. (map3)	d) Si la Península es troba entre un I'anticicló amb forma més o menys el·líptica i una borrasca (al nord de l'Àfrica), es donen les condicions per al vent de I'est (llevant). El llevant aixeca la mar i pot produir pluges dèbils, o bé temps inestable amb fortes pluges. (map4)
e) Quan s'estableix una borrasca cap al sud de Ia Península i al nord de I'Àfrica, bufa el vent del sud-est (xaloc o sirocco). És un vent calent i fa pujar les temperatures. Pot produir pluges de fang en zones costaneres i de muntanya, ja que ve directament de l'Àfrica i transporta molta pols. (map5)	f) Si una borrasca se situa a I'oest de Ia Península, propicia el vent del sud (migjorn). Aquest vent és càlid, fa pujar Ies temperatures i no porta pluges, i com que no és gaire fort, no aixeca gaire Ia mar . (map6)
g) Quan tenim una borrasca que arrossega un front i es mou des de Portugal cap a França, provoca I'entrada del vent de sud-oest (Llebeig o Garbí). A la costa de Catalunya no és gaire fort. (map7)	h) Quan es dóna el cas de borrasques amb fronts que circulen normalment per latituds altes i baixen de latitud passant per damunt de la Península, s'originen els vents de I'oest (ponent). Són vents que produeixen pluges associades als fronts i la temperatura no baixa gaire. (map8)