El projecte: El programa SOCC té com a principal objectiu conèixer les tendències temporals que es produeixen en l'abundància dels ocells comuns a Catalunya, factor essencial per poder determinar l'estat de conservació de moltes espècies d'ocells i dels ambients on viuen.

El SOCC es basa en el transecte com a mètode per censar els ocells. Aquest transecte consisteix en la realització d'un itinerari de 3Km de longitud dividit en sis seccions de 500 m que són censades quatre vegades l'any (dues a l'hivern i dues a la primavera). A partir dels ocells censats a tots els itineraris i de la comparació amb les dades d'anys anteriors es realitzen uns informes que estudien les variacions poblacionals dels ocells comuns de Catalunya i intenten explicar-ne les causes.

El SOCC es va iniciar la primavera del 2001 i, actualment, té més de 200 itineraris repartits per tot Catalunya.

El projecte: SYLVIA és un projecte de l'Institut Català d'Ornitologia que té com a objectiu establir una xarxa d'estacions d'anellament amb esforç constant per obtenir informació a llarg termini dels paràmetres demogràfics i tendències poblacionals de les poblacions d'ocells terrestres de Catalunya.

El projecte es basa en l'anellament d'ocells utilitzant un protocol molt estricte que controla el nombre de xarxes col·locades, els punts on es col·loquen i l'època de l'any en que es fa. El seguiment d'aquest protocol en una mateixa zona any rera any és el que permet extreure informació d'alta qualitat a l'hora de redactar els informes corresponents.

El projecte es va iniciar l'any 1991 i, actualment, consta de 46 estacions d'anellament.

El projecte: SEO-BirdLife porta a terme un estudi de l'avifauna de la ribera del Llobregat al pas pels termes municipals d'Abrera, Olesa de Montserrat i Esparreguera.

El projecte s'inicià amb la signatura d'un conveni amb l'ajuntament d'Abrera el 2002 i el 2004 es va fer el mateix amb l'ajuntament d'Esparreguera i el d'Olesa de Montserrat.

A través d'aquests estudis es poden determinar les diferents espècies presents a la zona, la seva distribució temporal (ocells hivernants, estivals, en pas o residents) i espacial (segons els ecosistemes que ocupen). A partir d'aquí s'estableix la importància de la zona per a la protecció i conservació dels ocells i es proposen actuacions a l'administració local.

En el cas d'Abrera, els resultats dels primers anys d'estudi van permetre recolzar amb dades objectives la documentació per aconseguir declarar ZEPA incloure aquest tram del Llobregat dins de la xarxa Natura 2000.

El duc (Bubo bubo)

És el rapinyaire nocturn més gros del món. Arriba al 70 cm d'alçada i al 1,80 m d'envergadura alar. Molt bon caçador, consumeix tota mena d'animals fins a la mida d'una llebre adulta o d'un gall fer i és especialment destacable la tendència que té a capturar altres depredadors (rapinyaires diürns, nocturns i mamífers carnívors de mida mitja-petita). Molt territorial, defensa la seva zona de caça i de cria d'altres membres de la mateixa espècie i deixa sentir el seu reclam entre desembre i febrer. Força adaptable pel que fa a l'hàbitat, depèn, però, de l'existència d'un nombre prou elevat de preses que li proporcionin aliment suficient per ell i per als seus polls.

Dades històriques

Dades dels anys 70 i 80 apunten l'existència a la zona censada de dues parelles, potser tres. Durant els 90 es mantenen les dues parelles, no la tercera, i hi ha dades d'un altra parella en una de les zones que quedaria fora de la zona censada. (Oriol Alemany, Jordi Cerdeira i Ramon Escrich com. pers.).

Els censos

El gener del 2005 es proposa fer un cens simultani per mirar d'aclarir quin nombre de ducs estan establerts a la zona. Es preten obtenir una imatge general per a poder, posteriorment, determinar clarament el nombre de parelles i territoris existeixen. A partir de les dades del cens del 2005 i de posteriors observacions només es confirma l'existència segura d'una parella i hi ha dubtes d'una segona. No es troba, però, cap indici de cria, fet que podria ser conseqüència de la dura climatologia d'aquest any.

El gener del 2006 es fa un segons cens i els resultats recolzen la presència de dues parelles (se sent reclamar a la parella que es considerava dubtosa fins ara) i apunten l'existència d'un mascle en un altre territori desconegut fins ara. Dades posteriors, d'una zona no censada adjacent a un dels territoris, porten evidències de la presència d'una altra parella que caldrà sumar a les altres dues existents en un total d'unes 350 Ha.

El gener del 2007 el cens congrega 18 voluntaris que es distribueixen en vuit punts d'escolta. L'alta participació i les condicions atmosfèriques excel·lents permeten ampliar la zona d'estudi fins a 830 Ha. Els resultats aporten dades que confirmarien la presència de dues parelles i probablement de la tercera detectades en censos anteriors. No apareixen nous territoris.

Cens 2007

Data: 07/01/2007

Zona: Àrea d'uns 830 Ha. situades dins dels termes municipals d'Olesa de Montserrat, Esparreguera, Monistrol de Montserrat i Vacarisses. Inclou el serrat de l'Abat, Tossal Rodó, vessant sud de la Serra de l'Hospici, St.Salvador de les Espases, pla del Fideuer, carena d'en Torrelles i Puigventós.

Metodologia: Cens simultani amb vuit punts d'escolta sense utilització de reclams.

Horari: Entre les 17h45'h i les 19h.

Resultats: Quatre contactes. Una parella i dos mascles. Els mascles podrien pertanyer a dues parelles diferents (a part de la primera), però l'horari d'escoltes no permet assegurar-ho (podria tractar-se del mateix mascle, tot i que això implicaria un desplaçament molt considerable en un espai de temps molt breu).

Participants: Jordi Ballesta, Eva Casals, Jordi Cerdeira, Gabriel Lampreave, Marc Llobet, Carles Martínez, Núria Morral, Marc Noguera, Eduard Piera, Alba Payet, Laura Pujol, Miquel Rafa, Sònia Ramírez, Jordi Rofes, Berta Rajals, Frederic Sánchez, Eduard Sariñena, Jaume Soler i Xavier Tricas.

Cens 2006:

Data: 14/01/2005

Zona: Àrea d'unes 250ha. situades dins dels termes municipals d'Olesa de Montserrat, Esparreguera i Vacarisses. Inclou la vessant Sud-Oest del Tossal Rodó, vessant sud de la Serra de l'Hospici, St.Salvador de les Espases, pla del Fideuer i carena d'en Torrelles.

Metodologia: Cens simultani amb cinc punts d'escolta sense utilització de reclams.

Horari: Entre les 17h20' i les 18h50'.

Resultats: Quatre contactes. Tres mascles i una femella. Una parella reclamant, un mascle en l'altre territori habitual (on l'any passat hi havia una parella) i un altre exemplar que apareix en una tercera zona i que caldrà esbrinar si té un territori establert.

Participants: Eva Casals, Jordi Cerdeira, Jordi Codina, Marc Noguera, Eduard Piera i Miquel Rafa.

Cens 2005

Data: 08/01/2005

Zona: Àrea d'uns 500 Ha. situades dins dels termes municipals d'Olesa de Montserrat, Esparreguera i Vacarisses. Inclou la vessant Sud-Oest del Tossal Rodó, vessant sud de la Serra de l'Hospici, St.Salvador de les Espases, pla del Fideuer, carena d'en Torrelles i Puigventós.

Metodologia: Cens simultani amb nou punts d'escolta sense utilització de reclams.

Horari: Entre les 17h i les 18h30'.

Resultats: Tres contactes. Dos mascles i un exemplar dubtós (probablement femella). Els mascles censats es corresponen amb els territoris de les dues parelles conegudes des dels anys 70. El tercer exemplar podria pertànyer a una femella d'una de les parelles o tractar-se d'un altre mascle.

Participants: Oriol Alamany, Arnau Bonan, Eva Casals, Jordi Cerdeira, Jordi Montull, Lluc Montull i Jofre Montull, Laura Pujol, Miquel Rafa, Jordi Rofes, Roger Sanmartí i Jaume Soler.

Conclusions:

La presència de ducs sembla haver-se mantingut a la zona des de la dècada dels 70, tot i que probablement havia estat més elevada temps enrera.

Hi ha dades antigues de, com a mínim, tres territoris a l'espai censat, tot i que durant la dècada dels vuitanta ja només se'n van confirmar dos d'ocupats (Oriol Alemany com.pers.). Durant la dècada dels noranta es mantenen aquestes dues parelles (J.Cerdeira i Ramón Escrich com.pers.) i amb el cens del 2005 i treball de camp posterior es confirma la presència d'una de les parelles i indicis de la segona. El cens del 2006 i informacions i observacions posteriors (Oriol Baltà com.pers.) confirmarien la presència de la segona parella que l'any passat havia quedat com a dubtosa, la d'una tercera i obriria un un interrogant sobre la possible existència d'un nou territori del que no es tenien dades. El cens del 2007 confirma l'existència de dos territoris i probablement d'un tercer.

S'ha de destacar que la presència de territoris es concentra en encara no 400Ha (tot i que l'últim cens va arribar a cobrir 830 Ha no es van detectar nous territoris). La morfologia i vegetació de la zona (molt adequades per a l'espècie) i la presència de preses explicarien aquesta concentració.

Davant d’aquests resultats, la importància de la zona que va del Tossal Rodó a Puigventós queda ben palesa i caldria potenciar totes aquelles mesures encaminades a la preservació i potenciació d’aquest espai natural.

L'augment de la protecció de part de l'espai censat (declaració de Reserva de Fauna Salvatge de la finca de Puigventós de la Fundació Territori i Paisatge) i l'aplicació de mesures per afavorir la presència de preses potencials de l'espècie, fan pensar que aquest rapinyaire nocturn podrà mantenir i potser augmentar els seus efectius durant els propers anys.