|
|
||
|
PRESA DE MOSTRES. EL COMÍS I LA INTERVENCIÓ CAUTELAR - OBJECTE DE LA PRESA DE MOSTRES - DESTÍ I DIPÒSIT DE LES MOSTRES - TIPUS D’ANÀLISIS QUE ES PODEN FER: INICIAL, CONTRADICTORI I DIRIMENT - LES DESPESES DE LES MOSTRES I DE LES ANÀLISIS - PRODUCTES SOTMESOS A NORMALITZACIÓ EN EL SEU ESTAT NATURAL - CONDICIONANTS PER A UNA PRESA DE MOSTRES EFICAÇ - EL COMÍS I LA INTERVENCIÓ CAUTELAR
OBJECTE DE LA PRESA DE MOSTRES
El Decret 206/1990, articles 8 i següents, defineix els objectius i les característiques de les preses de mostres dins de l’àmbit de la inspecció de consum. Amb la finalitat de comprovar l'adequació dels productes o de les mercaderies que s'elaboren, es distribueixen o es comercialitzen a les prescripcions establertes de composició, elaboració, conservació, inscripcions de registre, si s'escau, i el compliment dels requisits d'etiquetatge, presentació i publicitat, els funcionaris que exerceixin les tasques inspectores estan facultats per efectuar les corresponents preses de mostres, de conformitat amb el que estableix el present Decret.
El que és una facultat de la inspecció es considera una obligació dels interessats a l’article 5.2 d) quan diu que les persones físiques o jurídiques dedicades a l'activitat econòmica objecte d'inspecció resten obligades, a requeriment dels òrgans competents o dels funcionaris que exerceixin les funcions inspectores, a –entre d’altres- accedir a la presa de mostres dels productes que fabriquin, distribueixin o comercialitzin.
En quant als dos tipus d'anàlisi (reglamentària i indicativa) que es poden fer al curs d'una inspecció de consum, l'avantprojecte de llei de Codi de Consum de Catalunya als articles 322.7 i 322.8 expressa que:
"Article 322.7 La presa de mostres reglamentària El personal inspector podrà realitzar una presa de mostres reglamentària amb la finalitat de comprovar l’adequació a la normativa aplicable de la composició, etiquetatge i presentació, publicitat i els nivells de seguretat exigibles dels béns posats a disposició de les persones consumidores.
Article 322.8 Les proves i comprovacions El personal inspector també podrà realitzar preses de mostres indicatives, comprovacions i proves sobre instal·lacions, béns i serveis que es prestin a les persones consumidores per constatar l’adequació a la normativa vigent."
La presa de mostres ha de constar en una acta per triplicat que haurà de reunir els requisits que estableixen els articles 6.a), 6.b), 6.c) i 6.d), i si s'escau el 6.g) del Decret 206/1990. Així mateix, a l'acta es transcriuran íntegrament totes les dades i circumstàncies que siguin necessàries per a la identificació de les mostres.
En el cas que el titular de l'empresa, entitat o persona que atengui la inspecció es negui a signar qualsevol tipus d'acta, el funcionari que exerceixi la tasca inspectora farà constar aquesta circumstància en la mateixa acta, que en tot cas autoritzarà amb la seva signatura, i en deixarà una còpia a l'empresa o l'entitat objecte d'inspecció.
Les quantitats que s'hauran de retirar de cada exemplar de la mostra seran les suficients en funció de les determinacions analítiques que es pretenguin realitzar; en tot cas, s'ajustaran a les normes reglamentàries que s'estableixin i, en cas que aquestes faltin, a les instruccions dictades pels òrgans competents.
Cada mostra constarà de tres exemplars homogenis, que seran condicionats, precintats i etiquetats de tal manera que, amb aquestes formalitats i amb les signatures dels que hi intervenen estampades sobre cadascun dels exemplars, es garanteixi la identitat de les mostres amb el seu contingut, durant el temps de la conservació d'aquestes.
DESTÍ I DIPÒSIT DE LES MOSTRES
Hem de distingir segons si l’inspeccionat és simple distribuïdor o pel contrari fabricant, importador, envasador o marquista.
a- Si l'empresa o el titular de l'establiment on s'estengui l'acta és fabricant, importador, envasador o marquista de les mostres recollides i condicionades de la manera abans esmentada, un dels exemplars quedarà en el seu poder sota dipòsit, juntament amb una còpia de l'acta, amb l'obligació de conservar-lo en perfecte estat per a la seva utilització posterior en prova contradictòria si fos necessari. Els altres dos exemplars de la mostra restaran en poder de la inspecció, i se'n trametrà un al laboratori que hagi de fer-ne l'anàlisi inicial.
El decret assenyala una prevenció sobre la mostra que resta en poder de l’inspeccionat:
La desaparició, la destrucció o el malmetement de l'exemplar de la mostra en poder de l'interessat es presumirà imputable a l'inspeccionat llevat que s'aporti una prova en contra. I l’article 6 de la llei 1/1990 considera com a infracció la manipulació, el trasllat i la desaparició, o bé la disposició de qualsevol manera no autoritzada legalment, de les mostres dipositades reglamentàriament o de la mercaderia intervinguda pels funcionaris competents com a mesura de cautela.
b- Si el propietari de l'establiment o l'empresa inspeccionada actua com a simple distribuïdor del producte o mercaderia de què es tracti, els tres exemplars de la mostra seran retirats pel funcionari que exerceixi la tasca inspectora i quedarà una còpia de l'acta en poder seu. Un dels exemplars de la mostra es posarà a disposició del fabricant, envasador, importador o marquista, o de la persona degudament autoritzada que el representi, perquè la retiri si desitja practicar la prova contradictòria, i se'n trametrà un altre exemplar al laboratori que hagi de realitzar-ne l'anàlisi inicial.
Les proves pericials analítiques es realitzaran en laboratoris oficials o en els privats acreditats per l'Administració per a aquests fins. En les anàlisis s'utilitzaran els mètodes oficialment aprovats i, en cas que aquests faltin, els recomanats en l'àmbit estatal o internacional.
L'avantprojecte de llei de Codi de Consum de Catalunya pel que fa a la pràctica de les proves senyala: "Article 322.9 Pràctica de les proves Les anàlisis i els assaigs derivats de la presa de mostres i les proves i comprovacions sobre instal·lacions, béns i serveis podran ser realitzats per organismes i entitats que hauran d’estar degudament acreditats pel tipus d’actuació de què es tracti. També podran ser realitzats, si s’escau, pel mateix personal inspector..." I en quant a les activitats de control: "Article 323.1 Estudis i prospeccions de mercat Els òrgans competents en matèria de consum podran realitzar directament estudis, controls, assaigs, anàlisis i comprovacions sobre els béns, els serveis i els establiments on es comercialitzen i es presten, per establir estratègies d’actuació administrativa que augmentin l’eficàcia de la protecció de les persones consumidores.
El personal encarregat de l’activitat podrà quedar eximit de l’obligació d’identificar-se per obtenir la informació necessària per a la seva tasca. Les irregularitats que es detectin al llarg d’aquestes activitats es posaran immediatament en coneixement dels responsables perquè adoptin les mesures adients per corregir-les immediatament, sens perjudici de les actuacions administratives que se’n puguin derivar. Es podrà fer publicitat d’aquestes activitats sempre que dels seus resultats se’n derivi una millora dels sectors afectats i dels interessos generals de les persones consumidores..."
L'Agència Catalana de Consum signa periòdicament contractes de prestació del servei tècnic d'assaig i anàlisi, assegurant-se les prescripcions tècniques i administratives adients. Pel que fa a l'últim contracte de Juny de 2008: Contracte de prestació del servei tècnic d'assaig i anàlisi
TIPUS D’ANÀLISIS QUE ES PODEN FER: INICIAL, CONTRADICTORI I DIRIMENT
a- inicial
El laboratori que hagi rebut la primera de les mostres, vista la documentació que l'acompanya, realitzarà l'anàlisi i emetrà com més aviat millor els resultats analítics corresponents i un informe tècnic que es pronunciarà de manera clara i precisa sobre el grau d'adequació del producte o la mercaderia analitzada a la normativa vigent i, si manqués aquesta, una valoració de la mostra en relació amb la naturalesa i la finalitat del producte o la mercaderia de què es tracti i amb les condicions en què s'ha posat a disposició del mercat.
Si del resultat de l'anàlisi inicial es deriven infraccions a les disposicions vigents es comunicarà el fet a l'interessat.
b- contradictòria
Si aquest no accepta els resultats podrà sol·licitar la realització de l'anàlisi contradictòria, de conformitat amb una de les següents opcions:
a) Designar en el termini de cinc dies hàbils, comptats a partir de la notificació del resultat de l'anàlisi inicial, un perit de part perquè realitzi l'anàlisi contradictòria al laboratori que va practicar la inicial. L'anàlisi contradictòria es portarà a terme seguint les mateixes tècniques emprades en la pràctica de l'anàlisi inicial i en presència del tècnic que la va certificar o de la persona que designi i de l'interessat, si ho desitja. A aquests efectes li hauran de ser comunicades a l'interessat la data i l'hora.
b) Justificar, en el termini de vuit dies hàbils a partir de la notificació del resultat de l'anàlisi inicial, que l'exemplar de mostra corresponent ha estat presentat en un laboratori oficial o privat autoritzat perquè realitzi l'anàlisi contradictòria el tècnic que designi l'esmentat laboratori, utilitzant les mateixes tècniques utilitzades per a l'anàlisi inicial. El resultat analític i l'informe tècnic corresponent hauran de ser tramesos a l'Administració en el termini màxim d'un mes, a comptar des de la notificació dels resultats de l'anàlisi inicial. Transcorregut aquest termini no s'admetrà l'esmentada anàlisi.
La renúncia expressa o tàcita a efectuar l'anàlisi contradictòria implica l'acceptació dels resultats a què s'hagi arribat en la pràctica de l'anàlisi inicial.
c- diriment
En cas de desacord entre l'anàlisi inicial i la contradictòria, l'òrgan competent designarà un altre laboratori oficial o acreditat oficialment que, en vista de les anteriors anàlisis i utilitzant la tercera mostra, realitzarà, en el termini més breu possible, una tercera anàlisi diriment.
LES DESPESES DE LES MOSTRES I DE LES ANÀLISIS
L'infractor sancionat haurà de reemborsar l'import de les mostres, amb independència de la sanció imposada i de les despeses de les anàlisis. Això no vol dir que l’Administració hagi de pagar les mostres abans o a l’acte d’immobilitzar-les , sinó que si l’inspeccionat és sancionat el cost de les mostres serà seu i si no ho és en serà a càrrec de l’Administració.
Les despeses que es derivin de la pràctica de l'anàlisi contradictòria van a compte de qui la promogui; les originades per les pràctiques de les anàlisis inicial i diriment van a càrrec de l'Administració. No obstant això, l'infractor sancionat resta obligat a reemborsar-les. Aquesta obligació serà exigible en via de constrenyiment.
L'avantprojecte de llei de Codi de Consum de Catalunya senyala a l'article 322.9 en quan a les despeses de les proves: "...L’Administració pagarà el cost de les mostres i les despeses de les anàlisis, assaigs, proves o comprovacions que promogui. Un cop esgotada la via administrativa l’Administració podrà exigir als responsables el reemborsament de les despeses ocasionades. Aquesta obligació serà exigible en via de constrenyiment." i a l'article 323.4: "...Les despeses derivades de l’adopció de mesures cautelars i de les definitives aniran a càrrec del responsable quan siguin definitives per resolució administrativa ferma. Les despeses derivades de les proves i els assaigs realitzats aniran a càrrec de qui els promogui."
Exemple de costos de les anàlisis als laboratoris de consum http://igc.xunta.es/pls/portal/docs/PAGE/IGC/PLAN_IGC_LABORATORIO/07400D002P009CAS.PDF
La xarxa de laboratoris està formada pel conjunt de laboratoris públics adscrits al serveis de les diverses conselleries i d’altres institucions públiques i privades acreditades.
L’article 35 La llei 7/2003, de 25 d’abril, de protecció de la salut estableix el següent:
1. Es crea la xarxa de laboratoris de salut ambiental i alimentària d'utilització pública, integrada pels laboratoris acreditats segons la normativa vigent, per tal de cobrir les necessitats d'anàlisis en matèria de protecció de la salut i assegurar la qualitat dels serveis. 2. L'Agència de Protecció de la Salut ha de dur a terme les tasques de control d'anàlisi que li corresponen mitjançant els laboratoris de la xarxa de laboratoris de salut ambiental i alimentària d'utilització pública, llevat que aquesta no disposi de les tècniques analítiques apropiades i calgui accedir a altres recursos. 3. Integren la xarxa de laboratoris de salut ambiental i alimentària d'utilització pública els laboratoris, de titularitat pública o privada, que ho sol·licitin i que hagin estat acreditats segons la normativa vigent. 4. S'han d'establir per reglament els requisits d'acreditació i el procediment de sol·licitud d'inclusió i exclusió de la xarxa de laboratoris de salut ambiental i alimentària d'utilització pública.
Pot ser d’interès la pàgina web que es relaciona, amb informació sobre el registre de laboratoris i la seva acreditació http://www.gencat.net/darp/c/agroalim/laboragr/lab60.htm
Laboratoris de consum a Galícia http://igc.xunta.es/portal/page?_pageid=93,992664&_dad=portal&_schema=PORTAL
El Centro de Investigación y Control de la Calidad (C.I.C.C.) http://www.consumo-inc.es/CICC/home.htm
En el supòsit de productes peribles o alterables per qualsevol circumstància, la prova pericial analítica es practicarà d'ofici en el laboratori o organisme designat a aquest efecte per l'Administració, i es notificarà a l'interessat quan del resultat de l'esmentada anàlisi es puguin deduir infraccions a les disposicions vigents, perquè, si ho desitja, concorri a l'anàlisi contradictòria en el termini que s'assenyali, assistit d'un perit de part. No obstant això, en els casos que sigui necessària una actuació urgent o que per raons tècniques fos convenient, es realitzaran en un sol acte les anàlisis inicial i contradictòria sobre les mostres aportades per l'Administració i l'interessat, amb la notificació prèvia a aquest perquè hi concorri assistit d'un perit de part.
Quan la naturalesa del producte així ho aconselli, podrà fer anàlisis o proves, al mateix lloc de la inspecció, personal degudament titulat i autoritzat per l'Administració, i caldrà oferir en el mateix acte la possibilitat de prova contradictòria a l'interessat.
Quan la importància econòmica de la mercaderia cautelarment immobilitzada així ho aconselli, es podrà convocar al mateix acte i al mateix lloc tres perits, dos de nomenats per l'Administració i un en representació de l'interessat, perquè practiquin l'anàlisi inicial, la contradictòria i, si escau, la diriment, sense solució de continuïtat.
PRODUCTES SOTMESOS A NORMALITZACIÓ EN EL SEU ESTAT NATURAL
Quan la inspecció investigui característiques de qualitat dels productes en el seu estat natural i sotmesos a normalització i aquesta investigació ho requereixi, la pràctica de proves analítiques es farà d'acord amb els tràmits següents: a) El funcionari que exerceixi la tasca inspectora farà constar en una acta formalitzada, els fets i la seva valoració en relació amb els productes o les mercaderies inspeccionades. b) L'inspeccionat farà constar en l'acta la seva conformitat o discrepància. En aquest darrer supòsit, immobilitzant prèviament els productes o mercaderies objecte d'aquesta inspecció, podrà signar una acta de disconformitat i demanar la concurrència d'un perit de part. En el termini dels dos dies següents, el funcionari que exerceixi la tasca inspectora practicarà una nova inspecció amb assistència de l'esmentat perit. Els informes emesos per ambdues parts s'incorporaran a l'acta de la inspecció, a la qual, si s'escau, s'adjuntaran les proves documentals pertinents, i se'n donarà compte a l'autoritat competent perquè acordi, si ho estima procedent, la incoació de l'expedient sancionador.
CONDICIONANTS PER A UNA PRESA DE MOSTRES EFICAÇ
- Que les mostres siguin preses en quantitats suficients per a fer les tres anàlisis i que siguin suficientment homogènies (marca, model, tipus, referència, lot i data). És convenient que l’inspector es posi inicialment en contacte amb el laboratori per tal de fer-lo correctament. - Que el procediment mostral sigui probabilístic, de manera que la voluntat de l’inspector no determini la composició de la mostra. - Que cadascuna de les mostres sigui clarament identificada i se’n garanteixi la seva inviolabilitat fins que es practiqui l’anàlisi, realitzant les operacions de precintat, lacrat i etiquetatge en cada exemplar de la mostra i estampat de les signatures de les parts que intervenen. - Que es tinguin en compte les dates de caducitat i preferentment la mostra s’agafi en el primer terç de vida útil del producte. - Que es garanteixi les condicions de manteniment i transport fins al laboratori. - La presa de mostres dels productes envasats ha de garantir que es recullin i enviïn al laboratori en les mateixes condicions en que s’ofereixen als consumidors: refrigerats, congelats, a temperatura ambient... - Els productes a doll exigeixen mesures especials d'àmbit higiènic per tal de no falsejar el resultats a practicar: bosses estèrils, envasos nets i secs, ús d’estris esterilitzats... - S’ha de identificar clarament la mostra i vincular-la a l’acta, de manera que hi consti tota la informació i etiqueta que apareix al producte. - S’han de enviar les mostres als laboratoris manifestant clarament els tipus d’anàlisis i els informes que es necessiten de manera que siguin acordes amb els fins per als que les mostres foren preses. - Cal determinar l’origen dels productes comercialitzats a doll, i fer-lo constar a l’acta. - Juntament amb les mostres, sobre tot en productes industrials, s’ha d’enviar al laboratori tota la documentació, fulletons e instruccions. - No tota presa de mostres és reglamentaria, de vegades la finalitat és orientativa, per exemple en el marc de campanyes prospectives de mercat, la mostra en aquest cas consta d’un sol exemplar.
Les normatives específiques sobre presa de mostres són múltiples, d’àmbit comunitari i nacional
Així per exemple - ORDRE SCO/495/2006, de 22 de febrer, per la qual es modifica l'annex I del Real Decret 294/2003, de 7 de març, pel qual s'estableixen els mètodes de presa de mostres i d'anàlisis per al control oficial del contingut d'ocratoxina A en cereals i raïms passes.
http://www.boe.es/boe/dias/2006/02/28/pdfs/A08028-08030.pdf
- REGLAMENT (CE) No 333/2007 DE LA COMISSIÓ de 28 de març de 2007 pel qual s'estableixen els mètodes de mostreig i anàlisi per al control oficial dels nivells de plom, cadmi, mercuri, estany inorgànic.... en els productes alimentaris
http://aplicaciones.consumo-inc.es/VirtualDocCIDOC/8C948BD333B5C94_333-07.pdf
- ORDRE SCO/3427/2005, de 25 d'octubre, per la qual es modifiquen els annexos del Real Decret 256/2003, de 28 de febrer, pel qual es fixen els mètodes de presa de mostres i d'anàlisis per al control oficial del contingut màxim de plom, cadmi, mercuri....en els productes alimentaris.
http://aplicaciones.consumo-inc.es/VirtualDocCIDOC/8C7FFA17F9B1432_129457.pdf
EL COMÍS I LA INTERVENCIÓ CAUTELAR
El comís significa per al productor, distribuïdor, o tenedor de la mercaderia la seva pèrdua en els supòsits i amb les formalitats que veurem.
El Decret 206/1990 sobre inspecció de consum a l’article 4 diu que en les seves actuacions la inspecció podrà, de conformitat amb la legislació vigent: ... d) Procedir a la immobilització cautelar i al comís de productes o mercaderies.
I la llei 1/1990 a l’article 15 quan parla del comís i destrucció de la mercaderia:
-1 L’autoritat a qui correspon de resoldre l’expedient pot acordar, com a sanció accessòria, el comís de la mercaderia adulterada, falsificada, fraudulenta o no identificada o que pugui implicar risc per al consumidor. Les dites mercaderies han d’ésser destruïdes si llur utilització o llur consum constitueixen un perill per a la salut pública. En qualsevol cas, l’òrgan sancionador ha de determinar la destinació final que cal donar a les mercaderies comissades. -2 Les despeses que originen les operacions d’intervenció, dipòsit, comís, transport i destrucció de la mercaderia objecte de la sanció són a compte de l’infractor. En el cas que el comís no sigui possible, pot ésser substituït pel pagament, a càrrec de l’infractor, de l’import del valor de la dita mercaderia.
Davant un supòsit de risc real o previsible, quan es posa en perill els interessos dels consumidors, per raons de sanitat, higiene i seguretat, l’Administració ha de tenir la facultat d’intervenir de manera ràpida per evitar els efectes o evitar que els efectes negatius continuïn en el temps. Estem parlant en aquest cas de mesures cautelars o “de policia”, la doctrina parla de mesures no sancionadores de reacció administrativa o accessòries .
La mercaderia objecte del comís ha de ser: - adulterada, és a dir mercaderia a la que s’ha tret o afegit substàncies que permetin de manera enganyosa modificacions en la seva composició, pes o volum, o per amagar o corregir defectes de qualitat - falsificada, per tenir l’aparença d’altra, o amb composició substancialment diferent de la declarada - fraudulenta, fabricada o elaborada contra la normativa amb finalitat de treure’n profit del consumidor - no identificada, sense que se’n pugui acreditar la seva naturalesa, origen o composició - pugui implicar risc per al consumidor
Trobem justificació legal a l’article 6 de la Directiva 92/59/CEE, del Consell, de 29 de juny de 1992, sobre seguretat dels productes on diu que els estats membres disposaran dels poders necessaris per a prohibir temporalment el subministrament dels productes quan existeixen indicis de perill, organitzar de forma eficaç e immediata la seva retirada del mercat i si fos necessària la seva destrucció.
El Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries al seu article 13 f) parla de l’obligació de retirar o suspendre, mitjançant procediments eficaços qualsevol producte o servei que no s’ajusti a les condicions o requisits exigits o per qualsevol altra causa suposi un risc previsible per a la salut o seguretat de les persones.
No hem d’oblidar que quan s'acorda el comís l’administració ha de respectar els seus principis d’actuació, ja comentats, de congruència, proporcionalitat i favor libertatis. Es requereix, per tant, acord motivat de l’autoritat competent i que no sigui possible o suficient la intervenció cautelar, que té per objecte privar al tenedor d’un producte que pugui constituir resultat, medi o prova d’una infracció, per a assegurar el compliment d’una resolució administrativa. Així la intervenció cautelar es prèvia a un possible comís, i es practica quan és procedent la retirada del mercat, precautòria o definitiva, de la mercaderia.
Quan la inspecció ha de procedir a la intervenció de mercaderies per a la seva retirada del mercat o per al seu comís ha de determinar i localitzar els lots o partides a immobilitzar, procedir al seu recompte i precintar-les, per tal que no es puguin manipular, en un lloc idoni per al seu magatzematge i estendre acta amb les degudes formalitats .
L’article 6 de la llei 1/1990 considera com a infracció la manipulació, el trasllat i la desaparició, o bé la disposició de qualsevol manera no autoritzada legalment, de les mostres dipositades reglamentàriament o de la mercaderia intervinguda pels funcionaris competents com a mesura de cautela.
L'avantprojecte de llei de Codi de Consum de Catalunya en quant a les mesures cautelars determina al article 323.3: "1. Sens perjudici de les mesures que es puguin adoptar en la tramitació d’un procediment sancionador, l’òrgan competent podrà adoptar, fins i tot de forma immediata, mitjançant un acord motivat i el procediment establert a la llei, les mesures cautelars detallades en els articles següents en els supòsits que s’indiquen:
a) Quan existeixin indicis racionals de risc no acceptable per a la salut i la seguretat de les persones consumidores.
b) Quan existeixin indicis racionals de risc no acceptable pels interessos econòmics i socials i pel dret a la informació de les persones consumidores.
Aquestes mesures no tindran caràcter sancionador.
Aquestes mesures cautelars seran:
a) Imposar, per raons de seguretat, condicions prèvies a la comercialització d’un bé o la prestació d’un servei.
b) Immobilitzar un bé i/o obligar a la seva retirada del mercat i recuperació de les persones consumidores i, en cas necessari, acordar la seva destrucció en condicions adients.
c) Suspendre o prohibir l’activitat, l’oferta, la promoció o la venda de béns o la prestació d’un servei.
d) Clausurar temporalment establiments i instal·lacions.
e) Establir mesures complementàries que garanteixin l’eficàcia de les anteriors.
f) Qualsevol altra ajustada a la legalitat i que sigui necessària per protegir d’un risc a les persones consumidores.
2. Les mesures cautelars afectaran als responsables de la producció, distribució i comercialització de béns i prestació de serveis o a qualsevol altre responsable del bé o del servei.
L’òrgan competent podrà obligar als afectats per les mesures cautelars a informar a les persones exposades al risc derivat de l’ús d’un bé o de la prestació d’un servei, de manera immediata i pels mitjans més adients, fins i tot mitjançant la publicació d’avisos especials.
L’adopció de qualsevol mesura cautelar és compatible amb l’inici previ, simultani o posterior d’un procediment sancionador.
3. Les mesures cautelars han de ser proporcionades a la gravetat de les irregularitats detectades, el menys restrictives possible amb la lliure circulació de mercaderies i la llibertat d’empresa i s’han de mantenir el temps estrictament necessari per a la realització de les comprovacions, l’eliminació dels riscs o, en el cas que les irregularitats siguin esmenables, el temps necessari per eliminar el fet que va motivar la mesura cautelar, la qual cosa podrà ser comprovada pel personal inspector.
4. El personal inspector podrà practicar les mesures cautelars previstes en aquesta llei per raons d’urgència amb l’extensió d’una acta d’inspecció motivada. Aquestes mesures hauran de ser confirmades, modificades o aixecades per l’òrgan competent en el termini de quinze dies, comptadors des de l’endemà del dia que s’hagin adoptat i hauran de ser notificades al subjecte inspeccionat. Cas contrari les mesures cautelars quedaran sense efecte."
Segons dades de la memòria 2007 de l'Agència Catalana de Consum les xifres de productes retirats l'any 2007 van crèixer un 89% en relació amb l’any anterior. Així, l’ACC l’any 2007 en va retirar 369.443, davant dels 195.597 del 2006. Del total el 53,6% són productes destinats als infants (115.923 joguines i 82.012 articles de puericultura). El nombre d’alertes de productes perillosos que es gestionen anualment té un creixement exponencial. Des de l’any 2000 s’ha incrementat un 530%, arribant a les 2.235 alertes el 2007. Aquesta xifra representa un increment del 40% en relació amb l’exercici 2006. El nombre de mostres analitzades en el marc del control sistemàtic de productes ha estat de 13424 tan de productes alimentaris com de productes industrials.
ACCÉS A ENLLAÇOS DE LA LEGISLACIÓ CITADA
|